La censura "sense fronteres" sobre els fons privats.

Idees per a la reflexió...

Aquest dies hem estat testimonis de la censura que han patit milers de persones físiques i jurídiques que a nivell privat havien dipositat part del seu fons documental en un servei d'allotjament de documents (en el llenguatge informàtic: arxius) a la xarxa. No em referixo a arxius subjectes a les lleis de la propietat intel·lectual com ara llibres, films o cançons, si no a documents produïts per aquestes persones en l'exercici de les seves activitats. Per exemple: articles escrits per elles, fotografies, vídeos casolans particulars i fins i tot materials elaborats a nivell de tesis universitàries i d'investigació científica.

Molt s'ha legislat i parlat sobre els fons públics, però què passa amb els fons privats? 

Òbviament cadascú a casa seva genera, organitza, conserva i difon els seus documents com li sembla bé, atesa la seva natura privada. Veiem que requereixen les mateixes funcions que els públics (no els mateixos objectius, és clar) però estan desemparats per l'Arxivística, entren al sac dels objectes privats, com ara un cotxe o un abric, tot i tenir un valor potencial: són susceptibles d'entrar a formar part d'un arxiu algun dia pel seu valor documental. En aquest sentit, només se salven de les injustícies els fons particulars que són acceptats en un arxiu pel motiu que sigui, i encara podem dir que el seu tractament no està normalitzat ni és homogeni. Cada arxiu fa un tractament particular d'aquests fons privats seguint el mètode del "bon ús o bona pràctica", o recomanacions no normativitzades.

Com he dit, crec que els fons privats coneguts o desconeguts tenen un valor principalment històric i també probatori gens menyspreable (informació = llibertat) i que mai poden patir cap tipus de censura, menys encara a nivell governamental.  La Internet és molt positiva en molts sentits però també fa possibles situacions com aquestes tan injustes com perilloses; injustes perquè paguen tant culpables com innocents i perilloses perquè creen precedents.

Per la part que ens toca com a arxivers, hauríem de denunciar aquests fets?

S'haurien d'analitzar i promoure legislacions específiques pel que fa als fons documentals de tot tipus en xarxa?

Acabaran patint censura també els fons públics si un dia (no tan llunyà com sembla) s'emmagatzemen electrònicament?

Maite Casasús.