dilluns, 29 de novembre del 2010

Wikileaks torna a l'escena internacional

Si fa uns dies es publicava als diaris d'arreu del món les filtracions de documents per part de la web wikileaks, avui les principals capçaleres internacionals titulen i informen a quatre colu
mnes sobre les noves filtracions de documents del govern dels Estats Units d'Amèrica.

Si en l'altra ocasió s'analitzaven documents de caràcter militar, ara es posen a la llum pública 250.000 documents de la diplomàcia nord-americana.

La pàgina Wikileaks no està operativa per atacs de hackers, no obstant les imatges publicades als mitjans de comunicació de les captures digitals dels documents no poden corraborar per si l'autenticitat dels documents. Això sí, tots els documents segons informen els mitjans de comunicació, presenten una mateixa forma física i intel·lectual:

- Capçalera amb un número d'identificació, seqüència alfanumèrica de l'informador, destinació...

- Text amb la informació que es transmet.


L'estandarització del format dels documents sembla otorgar-li veracitat i que sigui utilitzat com a font d'informació, més enllà que no es pugi accedir i analitzar els document originals per corroborar la seva autenticiat.


Les repercucions a nivell mundial:




(font imatges: www.guardian.co.uk)
(font esquema: www.elpais.com)

IAB


divendres, 26 de novembre del 2010

Benvinguts a la Biblioteca Digital Mundial

PRESENTACIÓ EN INTERNET DE LA W.D.L. (LA BIBLIOTECA DIGITAL MUNDIAL), impulsada per la UNESCO.

La Biblioteca Digital Mundial posa a disposició en Internet, de manera gratuïta y en format multilingüe, importants materials fonamentals de cultures de tot el món.

Els objectius de la Biblioteca Digital Mundial són:

· Promoure l’enteniment internacional i intercultural;

· Ampliar la quantitat i la varietat de continguts culturals a Internet;

· Facilitar recursos als educadors, estudiosos y al públic en general;

· Permetre a les institucions associades reduir la distancia digital dins de i entre els països.

La biblioteca digital mundial recull mapes, textos, fotos, gravacions i pel·lícules de tos els temps i explica en set idiomes (el castellà és un d’ells) les joies de totes les biblioteques del planeta. Té, sobretot, caràcter patrimonial per poder conèixer millor les cultures del món. Entre els documents més antics hi ha còdices precolombins, el Hyakumanto darani, -document en japonés publicat l’any 764-, treballs de científics àrabs que desvetllen el misteri de l’àlgebra i la bíblia de Gutenberg i els primers mapes d’Amèrica.

La biblioteca que va ser presentada ahir a la seu de la UNESCO a Paris i que ja és accessible per internet (www.wdl.org), comença amb uns 1.200 documents, però està pensada per tenir un número il·limitat de textos, gravats, mapes, fotografies i il·lustracions. Cada document va acompanyat d’una breu explicació del seu contingut i significat. Els documents estan escanejats en el seu idioma però les explicacions estan en 7 idiomes. L’accés a la web és gratuït i no cal registrar-se. Permet orientar la cerca per zones geogràfiques, èpoques, tipus de documents i institucions, amb un clic es pot passar les pàgines d’un llibre i l’excel·lent definició de les imatges permet una lectura còmoda i detallada. Val la pena entrar-hi: www.wdl.org

dilluns, 22 de novembre del 2010

L'Audiència Nacional vol dir adeu al paper


L’Audiència Nacional vol acabar amb l’ús del paper. Per aquest motiu s’ha dut a terme un pla pilot de digitalització del fons de l’Audiència. Avui s’ha arribat a la digitalització del document número 4.000.000. Per aques motiu el Ministre de Justicia, Francisco Caamaño a visitat avui les instalacions de la Audiència.

En l’enllaç que us deixo a continuació expliquen quin és el sistema que s’utilitza per digitalitzar aquesta gran quantitat de documents. Hi ha hagut tres torns de vuit hores cadascun per poder accelerar el procés que es va iniciar el mes de setembre. L'objectiu és que pel mes de gener estigui tot el fons digitalitzat.

Les mesures de seguretat han estat extremes perquè no pugui sortir cap informació dels documents, s'han prohibit els telèfons mòbils i s'han instal·lat càmeres de seguretat per evitar còpies. D'altra banda, s'ha utilitzat un manual amb 120 denominacions per poder classificar els documents de les causes que encara estan obertes.

És curiós que en aquesta noticia en cap moment es parla d’arxivers.

Aqui teniu les noticies:

http://www.abc.es/20101122/espana/campos-futbol-papel-ordenador-201011221758.html

http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/2623466/11/10/Caamano-presencia-en-la-audiencia-la-digitalizacion-del-documento-cuatro-millones.html

A. C.

divendres, 19 de novembre del 2010

Un exemple de la funció de servei dels arxius

L’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental va presentar el dia 20 d’octubre de 2010 el primer document històric de tot l’Estat que s’ha editat en el sistema Braille. Es tracta de l’adaptació del Llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa (1228-1652) i, de moment, se n’han editat una cinquantena que es distribuiran per diferents biblioteques catalanes i d’arreu de l’Estat. El document, també, ha estat editat en format audiollibre per a llocs web o CD, una versió que consisteix en la lecura amb detall del llibre, per facilitar l’accés a les persones que no dominin la lectura amb sistema Braille. Tanmateix, s’ha realitzat un plànol táctil descriptiu de la planta de l’Arxiu Històric i Comarcal, amb l’objectiu de permetre l’orientació i l’accés físic de persones cegues o deficients visuals a l’Arxiu. A la vegada que es pretén facilitar la realització de visites guiades destinades a grups d’aquests col·lectius.

Aquest, però, és només un primer document, ja que l’Ajuntament de Terrassa, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’ONCE van firmar, en el mateix acte de presentació, un conveni amb el compromís d’estendre aquesta iniciativa en els anys succesius a altres tipus de documents històrics i arxivístics, en el que es coneix com el projecte “Arxius Accessibles”. Es tracta d’un projecte innovador a tot el país, atès que el sector dels arxius no s’havia dirigit mai tan clarament al col·lectiu amb discapacitats visuals.

La notícia és de mitjans del mes d’octubre, però donat que en les darreres classes, hem parlat de les funcions dels arxius, i hem destacat que la tasca de servir els usuaris/es i de difondre i apropar els continguts dels l’arxius, és tan o més important que la resta de funcions (avaluar, descriure, gestionar i conservar, entre d’altres) he cregut adient destacar aquesta iniciativa de l’Arxiu de Terrassa. Ja que és una experiència que té com a finalitat principal, precisament, aquesta vocació de servei: incrementar l’accessibilitat a l’Arxiu a un col·lectiu d’usuaris/es que en podrien quedar allunyats i obrir-lo, així, a la totalitat de la ciutadania. De fet, crec que iniciatives com aquestes fan que els arxius esdevinguin institucions vives i connectades amb la realitat, capaces d’adaptar-se i de donar resposta a les diferents necessitats dels usuaris/es.

Aquí teniu el vídeo de la presentació del document a Terrassa http://www.youtube.com/watch?v=XUlV_XiRglg&translated=1 i la notícia publicada al diari “ATerassa.cat”: http://www.aterrassa.cat/ca/notices/2010/10/l_arxiu_historic_de_terrassa_i_l_arxiu_comarcal_del_valles_occidental__accessibles_a_les_persones_ce_13300.php

dimecres, 17 de novembre del 2010

Els arxius als programes electorals

He fet  un recull de les propostes electorals en matèria d'arxius que fan els partits polítics amb representació parlamentària per a les eleccions autonòmiques de 2010.

CIU:
No esmenta la paraula arxiu, i en relació al patrimoni inclou la següent proposta:
Unificarem totes les polítiques aplicades al patrimoni cultural amb l’esperit d’optimitzar la gestió patrimonial i d’apropar el patrimoni –tangible i intangible– al ciutadà. Prestarem atenció també a les expressions de patrimoni cultural que sovint són a les arrels del país, en pobles petits amb poc mitjans per garantir-ne el manteniment. “

CiU Convergència i Unió. Eleccions nacionals 2010: programa de govern, projecte de país. 2010. 160 p. <http://www.ciu.cat/media/46861.pdf>. (Consultat el 17 de novembre de 2010).


PSC:
No esmenta la paraula arxius, tanmateix en l'apartat: 3.3.4. Construir els millors serveis públics digitals d’europa. transparents, àgils i útils, s'hi inclou la següent proposta:

Aprofundirem en els portals de patrimoni cultural, Turisme i en general de coneixement del país actual i de la seva memòria històrica col·lectiva.”

En el punt 4.1.2. d'Ampliar els públics de la cultura s'esmenta:
Impulsarem el Portal Catalunya de cultura per tal de tenir accés integral als continguts de lliure accés, incloent-hi el patrimoni audiovisual de la Filmoteca de Catalunya.”

En l'apartat 4.1.3. de Garantir una administració cultural forta, ordenada amb prioritats clares i que atén la diversitat, inclouen el segúent punt:

Elaborarem un pla integral de patrimoni i impulsarem la protecció del patrimoni, material i immaterial, posant l’èmfasi en el seu valor cultural, en la seva capacitat de generar valor afegit, identitat gaudi per a la ciutadania, i en la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic per al país.”

Pel que fa a l'administració i a la gestió documental no s'esmenta explícitament però hi ha propostes per a la millora dels processos administratius:

Seguirem avançant en la simplificació documental per tal de reforçar l’agilitat i l’eficiència dels processos administratius.”

Simplificarem l’administració. Racionalitzarem l’actuació administrativa i els processos de gestió interna per aconseguir un aprofitament òptim dels recursos. Limitarem les obligacions d’aportar informació i documentació a l’administració a aquelles estrictament necessàries, per tal de reduir càrregues administratives als ciutadans i a les empreses, però també per incrementar l’eficiència de l’administració.”


PSC. Programa electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya 2010: una Catalunya més forta, una societat més justa. 92 p. <http://presidentmontilla.cat/files/0-psc-programa-electoral-2010.pdf>. (Consultat el 17 de novembre de 2010).


ERC:
    En l'apartat de cultura recullen les següents propostes:

    “— Completarem el Mapa d’Arxius amb la finalització de la construcció dels arxius pendents (Borges Blanques i Pont de Suert), i intensificarem les polítiques de digitalització dels seus fons.
    Continuarem reclamant la devolució a Catalunya de documents confiscats durant la Guerra Civil o per motius repressius i que no estiguin en mans dels seus legítims propietaris.
    Continuarem defensant la integració al sistema d’arxius de Catalunya dels fons catalans custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
    Instarem el govern espanyol a construir l’Arxiu Històric-Provincial de Barcelona."

     Aquestes propostes estan incloses en l'apartat de cultura, en els compromisos que adquireix en l'àmbit del patrimoni, conjuntament amb les mesures de museus, on s'inclouen 7 de museus i 4 d'arxius. Com a comparativa val la pena de dir que les biblioteques tenen un àmbit propi.

    En l'apartat d'educació i cultura diuen:

    “— Oferirem formació específica en perspectiva de gènere a professionals dels museus, dels arxius històrics i altres agents culturals, parant especial atenció a la captació de nous públics entre la població femenina.”


    En l'apartat de Programa per a gais i lesbianes del Govern de la Generalitat inclouen la següent proposta: 

    Creació d’un arxiu històric LGTB [Lesbianes, Gays, Transexuals, Bisexuals] de caràcter públic, per recopilar la memòria històrica del col·lectiu.”
    Esquerra Republicana de Catalunya. Programa electoral: Eleccions Parlament de Catalunya 2010. 236 p. <http://www.gentvalenta.cat/programa.html> (Consultat el 17 de novembre de 2010).



    ICV

    580. Incorporar a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) l’arxiu Tarradellas, actualment a Poblet. Traspàs i gestió dels fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona, als arxius corresponents i permanència de l’obra patrimonial de l’art de la Franja”.

    581. Exigir el retorn total i definitiu de la documentació espoliada. Retorn dels “Papers de Salamanca” de les entitats, particulars i dels ajuntaments (Valls, Igualada, Moià, Reus, Barcelona, Sant Joan de les Abadesses, Vic, Sort, Tarragona i Gandesa)”.

    897. Fiscalització dels comptes de les administracions, empreses i entitats públiques, així com de les entitats que rebin fons públics: Els registres i arxius de la Sindicatura de Comptes han de ser públics, així com tota la documentació comptable i els informes econòmics que els partits hagin de lliurar als tribunals.”

    G) Desplegar la Llei estatal 52/2007 de memòria històrica en el camp de les polítiques contra la impunitat jurídica i la demanda de l’anul·lació dels judicis perpetrats pel franquisme. Pel que fa a la simbologia franquista, donar compliment a l’art. 15.1 de la citada llei en relació amb la
    retirada d’efígies, plaques, monuments, símbols, rètols o mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva, la sublevació militar, la Guerra Civil i la repressió de la dictadura. I en relació amb els arxius, donar compliment a l’art. 22 de la llei per garantir el dret d’accés als fons dels arxius públics i privats sostinguts amb fons públics i adoptar les mesures necessàries per a la seva protecció i catalogació.”

    1102. Impulsar plans d’actuació immediata en col·laboració amb d’altres administracions públiques per tal de preservar la documentació-catalogació, la informatització i la digitalització de diferents arxius judicials, policials o militars, com l’Arxiu “Intermedio Militar Pirenaico” que inclou documentació sobre camps de concentració, batallons de treballadors i treballadores i expedients personals de persones detingudes durant el franquisme; del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques.”

    Iniciativa Verda i Esquerra Unida i Alternativa. Esquerra, ecologia, llibertat: programa eleccions al Parlament de Catalunya 2010. 392 p. <http://www.iniciativa.cat/icv/documents/2955> (Consultat el 17 de novembre de 2010).


    Partit Popular de Catalunya

    Aprobaremos el Plan de mejora de los Archivos catalanes y elaboraremos un Plan de Calidad de los museos catalanes para convertir a los museos en una pieza clave al servicio de la cultura y la educación.”

    Partit Popular de Catalunya. Programa electoral: soluciones para la crisis. 2010. 132 p. <http://www.ppcatalunya.com/wp-content/uploads/2010/programa_castellano_LWR1.pdf>. (Consultat el 17 de novembre de 2010).


    C's. Ciudadanos

    En l'apartat de: 125. Medios materiales para justicia Inclouen el següent punt:
    “Estableceremos un plan de gestión de documenos que garantice la correcta administración de archivos en todos los juzgados de Cataluña.”

    En l'apartat de cultura no s'esmenta.

    C's. Ciudadanos. Compromiso de C's con los ciudadanos de Cataluña: programa electoral 2010. 30 p. <http://www.ciudadanos-cs.org/statico/pdf/programas/programa-2010autonomicas-cast.pdf>. (Consultat el 17 de novembre de 2010).


    Remei Perpinyà

    diumenge, 14 de novembre del 2010

    "Pel que sembla, de feina no ens en faltarà!"

    Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, assegura que a l’arxiu de l’Orfeó Català, les caixes de documents malviuen apilades en dos magatzems pròxims al Palau de la Música, sense les mínimes mesures perquè es conservin. Assenyala que “hi ha papers plens de fongs per la humitat, que s’han de digitalitzar urgentment perquè estan en un estat tan deplorable que ni es poden restaurar. Fins i tot han patit inundacions!”.

    Aquesta contundent afirmació, em fa pensar dues coses. La primera, seria una pregunta: perquè es dóna tan poc valor a la cultura i a la preservació dels documents? I la segona, aquesta ja en clau més positiva: pel que sembla, de feina no ens en faltarà. Segur que necessiten arxivers i arxiveres per gestionar i classificar tota aquesta documentació.

    Aquí teniu l’enllaç de la notícia, publicada a “El Periódico”, avui diumenge, 14 de novembre de 2010.

    http://elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101114/les-joies-ocultes-del-palau/588690.shtml

    dijous, 11 de novembre del 2010

    L'Agent de Franco


    Pedro Urraca Rendueles, destacat agent franquista, fou una peça clau en la xarxa de policies establerta a França durant la Segona Guerra Mundial i que, comptant amb la col·laboració de la Gestapo i el règim de Vichy, es dedicava a localitzar i perseguir les autoritats republicanes exiliades al país veí.

    I què té a veure això amb l'arxivística? Doncs força, així com també toca a una de les funcions més importants dels arxius, que és la de servei públic i d'accessibilitat als ciutadans; i m'explico.

    D'aquest senyor Urraca no se'n sap gairebé res, ja que el seu historial policial, la seva fulla de serveis, està classificat com a "secret". D'entre les poques coses que se'n saben, hi ha que Pedro Urraca va ser el responsable de la detenció a França de Lluís Companys, però això només s'ha sabut fa cosa d'un mes, quan l'historiador Joaquim Aloy va fer pública una sèrie de documentació del President de la Generalitat i de la seva esposa, Carme Ballester, que es trobaven al fons de Josep Ester (un anarquista de la resistència francesa), dipositat a l'arxiu de l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam.

    El Govern Espanyol alega motius jurídics per a no fer públic l'historial d'Urraca; concretament, la llei mana que els documents que contenen dades personals només es poden fer públics 25 anys després de la mort de la persona (o 50 anys després de l'últim document generat per aquesta persona, si la seva defunció no consta). Se sap que Pedro Urraca va morir el 14 de setembre del 1989 als 85 anys, i per tant el seu historial hauria d'estar a la disposició del ciutadà a partir del 2014. En teoria.

    Perquè des del Ministeri d'Exteriors ja s'ha dit que aquesta documentació encara no es farà pública llavors. S'al·lega que als seus arxius no hi consta el certificat de defunció d'Urraca, i per tant cal esperar 50 anys des de l'últim document generat per Urraca, en aquest cas un reconeixement de triennis del 1971. En n'anem, doncs, al 2021. (Podeu llegir la notícia a El País i a El Temps)

    Aquest cas, que de ben segur no deu ser l'únic, és una mostra de com a certs nivells no s'ha assolit encara la transparència administrativa, i de com des de certes administracions s'utilitzen tendenciosament les lleis de protecció per a escatimar drets al ciutadà. I estic segur que això no passa només en referència al període franquista, ni només a Espanya. I quina responsabilitat tenim els arxivers davant casos com aquest?

    M.T.

    Més informació sobre Papers de Salamanca


    El patronat del Centro Documental de la Memoria Historica va acordar ahir dia 10 de novembre en una sessió extraordinària la transferència al Govern Basc dels documents del PNB incautats durant la Guerra Civil i que encara es trobaven a Salamanca.. En la mateixa reunió s’ha acordat la transferència a la Generalitat de documents incautats a Catalunya a “persones naturals o jurídiques de caràcter privat”.
    La decisió del Patronat es produeix poc desprès que el president Jose Luis Rodriguez Zapatero acordés diverses concessions als nacionalistes bascos a canvi del seu recolçament parlamentari als pressupostos Generals de l’Estat. És la primera vegada que es produeix el retorn de documents reclamants pel govern basc
    Si voleu més informació, http://www.diariovasco.com/rc/20101110/mas-actualidad/cultura/gobierno-devuelve-papeles-archivo-201011102247.html o també http://www.abc.es/20101110/cultura/gobierno-entrega-papeles-salamanca-201011101848.html

    Teresa Esquirol