dilluns, 14 de febrer del 2011

ACTUALITAT DELS ARXIUS CATALANS

«De qui són els papers, les imatges, l'empremta del temps? A qui pertany una fotografia? A qui la fa? A qui la salva? A qui la pot pagar? "Les imatges i els documents són de qui els ha originat, si s'han generat a Catalunya i són sobre Catalunya, la lògica es que es quedin, aquí", argumenta l'historiador Borja de Riquer. Però darrerament els arxius no segueixen aquest raonament ....».

Interessant reportatge aparegut ahir dia 13 de febrer de 2011 al diari Ara, signat per Sílvia Marimon, amb el títol "La memòria que fuig" sobre l'actualitat dels arxius catalans, amb breus pinzellades sobre els casos mès polèmics i la situació legal dels mateixos, incloent entrevista amb l'historiador i arxiver Sr. Ramon Alberch, qui va ser fins fa poc subdirector general d'Arxius de la Generalitat.
Espero que també sigui del vostre interès.

Sergi Valdé

dissabte, 12 de febrer del 2011

ELS ARXIUS AL MARESME

Finalment sembla que puc enviar-vos les notícies que he trobat relacionades amb els arxius. La meva aportació és més aviat localista. Les notícies que des de setembre fins ara han aparegut a la premsa local de la comarca del Maresme han estat relacionades amb les donacions de particulars als arxius municipals sobre els seus fons fotogràfics propis. En tots ells els donants eren els propis autors de les fotografies o bé els seus hereus. Així, els germans Prims, que durant quasibé 40 anys han estat fotògrafs d'estudi, amb reportatges d'esdeveniments de la vida dels ciutadans i també amb col·laboracions de caire periodístic a la premsa dels anys 60 i 70, han donat el seu fons a l'arxiu municipal de Mataró; també a Mataró, l'arxiu va rebre una selecció de 41 fotografies del fotògraf professional Josep Lluís Pérez Reus d'entre els anys 1963 i 1966 (Cap Gros, núm. 1133, del 15 al 21 d'octubre de 2010. p. 8); els veïns de Vilassar de Mar han vist com els drets de les fotografies que havien portat per a la confecció del llibre del seu poble l'Abans. Recull gràfic de Vilassar de Mar. 1852-1965, editat per Efadós, han estat donats per aquesta a l'arxiu junt amb les digitalitzacions (El Punt, 4 de maig de 2010. p. 3).
La comarca, però, no ha viscut aliena als fets arxivístics del país. D'aquí que hagi rebut amb estupor l'actitud dels fills del fotògraf Centelles amb la venda del fons fotogràfic del seu pare al Ministerio de Cultura per ubicar-lo al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. La revista FONTS, editada a Argentona i dedicada a temes històrics i arxivístics del municipi, va publicar al n. 41 del mes de gener del 2010 un extens article de 2 pàgines sobre aquest fet. En aquest cas l'escrit mirava d'explicar al públic en general el que havia passat per arribar al punt de la venda, no es centrava únicament en les implicacions arxivístiques del fet, que les té, sinó en la perplexitat de la gent quan, sense conèixer directament Agustí Centelles però veient la trajectòria personal i professional, s'observa el compte i el zel que va tenir en preservar aquesta memòria i l'actitud despresa dels fills. Veus, perfectament, que aquests fills no han entès en absolut al seu pare. Però que tampoc no han entès l'interès del Departament de Cultura de la Generalitat en iniciar l'expedient per declarar el fons com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i passar a formar part del Patrimoni Cultural Català.
Crec que no vàren entendre -o ningú els va fer entendre(?!)- les implicacions jurídiques del cas. Ningú els ho expropiava, ningú els obligava a vendre a un preu baix. Potser era desorbitat el preu que en demanaven? El cert és que amb aquesta declaració, els propietaris en conservaven la propietat i estaven obligats a la conservació i a mantenir el fons agrupat, a no desmembrar-lo, i la Generalitat estava obligada a pagar-ne el mateix preu que altres institucions els oferissin pel dret de retracta. Es tracta d'una qüestió que ve de lluny, ja en el mes de març es parlava de la mala maror existent entre els fills i el Departament de Cultura de la Generalitat i de les exigències que aquests reclamaven.
Una altra notícia que ha arribat a les mans ha estat el del fons de l'ex conseller Nadal. La documentació recollida durant la seva etapa política. L'ha entregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Es tracta per a tots d'una bona notícia, especialment en aquest moments en què està candent els fons privats en mans públiques.
A vegades, però, els termes es poden confondre i es dóna la notícia d'una donació d'un fons bibliogràfic personal. No es diu clarament. Però cal especificar que es parla de temes bibliotecaris, d'un propietari autor però també recol·lector i col·leccionista, que per la seva trajectòria professional ha aplegat un fons important i específic (Cap gros 1134. Del 22 al 28 d'octubre de 2010. p. 14).

diumenge, 6 de febrer del 2011

Roser Capdevila prepara la donació del seu llegat a la Biblioteca de Catalunya


La creadora de les bessones catalanes més famoses, Roser Capdevila, prepara la donació del seu llegat a la Biblioteca de Catalunya. Als seus 72 anys, la il•lustradora ha començat a recopilar i ordenar la seva obra, i ja ho ha fet amb més de 3.000 dibuixos per posar a l'abast de tothom qui vulgui contemplar-los i estudiar-los. Capdevila considera que ha rebut un reconeixement important a Catalunya, i per això creu que la seva obra s'ha de quedar aquí.

La il•lustradora dels arxiconeguts personatges "Les tres bessones", Roser Capdevila, ha decidit donar el seu llegat a la Biblioteca de Catalunya. L'artista explica que el seu marit, i les seves filles -en qui s'inspiren els personatges de "Les tres bessones"- l'han ajudat a prendre aquesta decisió i ara també li donen un cop de mà a l'hora de recopilar i ordenar el material de més de 25 anys de dibuixos.

La tasca de recuperar tot el llegat d'aquesta il•lustradora catalana és ingent i aquests dies li arriben originals que tenia dispersos. De moment Roser Capdevila ja ha aconseguit reunir 3.000 dibuixos, però el seu fons també inclou litografies, gravats i contes.
Teresa Esquirol

dimarts, 1 de febrer del 2011

Arxivers francesos vs Sarkozy

Archives Nationales de France. Paris.

Us presento una notícia que m'ha semblat molt curiosa i que, segons com, pot ser alliçonadora. Els treballadors dels Arxius Nacionals de França han mantingut un enfrontament amb el Ministeri de Cultura durant quatre mesos i finalment sembla que s'ha pogut arribar a un acord.

Aquest enfrontament es va iniciar quan el president Sarkozy va anunciar públicament, el 12 de setembre de 2010, la decisió d'instal·lar el museu La Maison de l'Histoire de France a la mateixa seu dels arxius nacionals de Paris al barri de Marais. Els arxivers i restauradors dels arxius nacionals s'hi van oposar frontalment i amb accions contundents ja que no volien compartir espai amb el nou equipament. Com a senyal de protesta van decidir ocupar l'Hôtel de Soubisse (cor de la seu dels arxius nacionals) i des del 16 de setembre de 2010 fins el 19 de gener de 2011 els treballadors, recolzats pels sindicats, s'han tornat per tal d'ocupar la seu dels arxius nacionals. Podeu veure un video de l'ocupació en l'article "Ils occupent les Archives depuis 124 nuits" publicat per Liberation (accessible al següent enllaç: http://www.liberation.fr/societe/06012934-ils-occupent-les-archives-depuis-124-nuits).


L'Association des arxivistes français es va donar pressa en manifestar la seva solidaritat amb els col·legues dels arxius nacionals i en un manifest de suport que podeu consultar a la seva web (La «maison de l’histoire de France» aux Archives nationales?”. [en línia], Vendredi, 8 d'octobre de 2010. <http://www.archivistes.org/La-maison-de-l-histoire-de-France>) denunciava la desatenció en què es troben els arxius nacionals i reclamava una participació molt més activa dels arxius en el projecte de la maison de l'histoire.

Els arxivers han mantingut el pols amb el Ministeri de Cultura francès durant quatre mesos i que ha acabat el 28 de gener quan, reunits en assemblea, han decidit posar fí a l'ocupació. Le Monde qualifica el final del conflicte de la següent manera “el personal dels arxius nacionals ha guanyat una batalla però no pas la guerra”. (Evin, Florence; Wider, Thomas. “Fin du bras de fer entre les Archives nationales et le ministère de la culture”. Le Monde, 29-01-11). Sembla que de moment el ministeri s'ha compromès a mantenir tots els fons de l'arxiu a París i a garantir les condicions necessàries per a la conservació i gestió adequades de l'arxiu.

Tanmateix el tema no es pot donar per tancat perquè encara se li ha de trobar un emplaçament a La Maison de l'Histoire i qui sap si el govern Sarkozy aprofita la conjuntura de la creació d'un nou arxiu a Pierrefitte-sur-Seine (que ha d'estar acabat el 2013) per tornar a plantejar la seva idea.


Remei Perpinyà