divendres, 30 de desembre del 2011

300 anys de plens i 20000 noves fotografies a la xarxa

L'SGDAP de Girona penja més de 3 segles de plens a la xarxa

Conscients de la importància d'aquests documents, que constitueixen una font essencial per conèixer l'organització política i el desenvolupament de la ciutat, el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l'Ajuntament de Girona ha posat a disposició dels ciutadans i historiadors a través del seu web un total de 251.101 pàgines corresponents als 299 volums que recullen les actes del ple del 1601 al 1910.
Amb l'objectiu d'anar ampliant el fons, actualment s'està procedint a la catalogació i digitalització dels llibres d'actes des de 1345 fins a 1600. Pel que fa a les actes del ple del 1912 al 2011, han estat digitalitzades i sumen 41.690, però d'acord amb els principis i garanties establerts per la llei orgànica 15/1999 (de 13 de desembre) de protecció de dades de caràcter personal, no se'n considera pertinent la difusió pública.

El CRDI de Girona penja més de 20000 fotos a la xarxa, que s'afegeixen a les 22000 ja penjades

A més d'aquesta documentació, de caire textual, el web incorpora noves imatges fotogràfiques i de televisió custodiades al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI). Entre altres, destaca la incorporació de la segona fase de la intervenció del fons fotogràfic d'El Punt, amb la publicació de 20.000 noves fotografies que, sumades a les 22.000 ja existents, porten a un total de 42.000 fotografies d'aquest diari. Després de digitalitzar exclusivament personatges, en aquesta ocasió la temàtica és molt diversa, amb un cert predomini d'imatges de Girona, des dels anys seixanta fins al 2003, però sobretot de les dècades dels vuitanta i noranta.

També és de gran importància la inclusió de 750 fotografies del fons Antoni Varés, conegut cineasta i cartellista gironí que també es va interessar per la fotografia. Com destaca Joan Boadas, la seva obra “és un valuós treball de fotografia de postguerra que il·lustra profusament la societat gironina del moment”. Però la singularitat del seu treball es troba sobretot en la fotografia de les seves pel·lícules. La majoria són imatges que es captaven durant els rodatges i que deixaven constància de la llum, el vestuari o el maquillatge utilitzats.

dimecres, 21 de desembre del 2011

Llagostera impulsa la gestió integral de tràmits «on-line»

Llagostera s'ha convertit en el primer municipi de Catalunya que integra els tràmits on-line e-TRAM del Consorci AOC amb el programa de gestió d'expedients municipal que ofereix la Diputació de Girona. El municipi ha participat en un projecte pilot juntament amb les altres dues administracions i ha permès disposar d'un model a replicar a d'altres municipis en integrar les dues paltaformes.

El nou sistema de gestió de tràmits on-line es va presentar ahir a Llagostera i tant el diputat delegat de Sistemes i i Tecnologies de la Informació de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, com el director gerent del Consorci AOC, Joan Anton Olivares i l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria (CiU) van voler destacar "la importància d'aquest treball conjunt entre dues administracions supramunicipals i una administració local per tal de crear un sistema que millori la gestió municipal i la seva relació amb el ciutadà i contribueixi a l'estalvi de recursos públics".
En aquest sentit el diputat delegat Albert Piñeira va manifestar que "no té sentit que cada municipi intenti desenvolupar i integrar les seves pròpies aplicacions telemàtiques" i que fent-ho conjuntament "suposa un important estalvi econòmic per l'administració en un moment on els recursos són molt limitats"

El cas de l'Arxiu Carme Balcells

El Ministeri de Cultura ha anunciat la restricció de l’accés a l’arxiu de l’agent literària Carme Balcells, després de que aquesta es mostrés molesta per la publicació d’algunes cartes i documents.

L’arxiu, de 2,5 km lineals i que acull documents des de l’any 1960 i fins a l’actualitat, va ser venut al Ministeri de Cultura el desembre de 2010 per tres milions d’euros. Després de la venta va estar tancat un any per qüestions d’ordenació i classificació i ara, novament i després de pocs dies restablert, es tancarà.

La protesta per part de Balcells coincideix amb l’aprovació per part del Consell de Ministres del Govern socialista del real decret que regula l’accés als arxius segons el Sistema Espanyol d’Arxius, que té com a objectiu convertir la informació en pública i reforçar la transparència i l’accés als arxius.

El dubte que se’ns planteja al veure aquesta notícia, però, és el de si Carme Balcells hauria de tenir autoritat per decidir l’administració d’un fons que va ser venut i que, per tant, ja no l’hi pertany.

Per a més informació:

http://www.lavanguardia.com/libros/20101224/54092764913/carmen-balcells-vende-su-archivo-al-ministerio-de-cultura-por-tres-millones-de-euros.html

http://www.elpais.com/articulo/cultura/papeles/Balcells/cal/canto/elpepucul/20111121elpepucul_3/Tes

dimarts, 20 de desembre del 2011




Dos articles: Mites i llegendes de Barcelona i Twitter, una nova font pels historiadors 


Aquests últims dies de desembre he trobat dos articles molt interessants. El primer parla sobre el XII Congrés d'Història de Barcelona, organitzat per l’Arxiu Històric, al voltant dels Mites i llegendes de Barcelona. Com que ha passat el congrés, aquí teniu les ponències i comunicacions en pdf. Coneixereu coses molt interessants de la ciutat. 

Per altra banda he trobat un altre article relacionat amb el paper de les xarxes socials, concretament Twitter, als arxius. En aquest sentit vaig llegir fa temps aquest altre article que sens dubte marca la tendència que haurien de seguir el tractament d’aquest tipus de medis de comunicació, molt importants per entendre el món d’avui dia. 



Bones festes a tothom!

Diccionari d'arxivística


Diccionario de Archivística (con equivalencias en inglés, francés, alemán, portugués, catalán, euskera y gallego). Cruz Mundet, José Ramón. Estudio preliminar de Carmen Díez Carrera. Alianza Editorial: Madrid, 2011. 363 páginas.

L'editorial Alianza ha tret, en format "bolsillo", el primer diccionari especialitzat en arxius, sent la primera vegada que el món de la terminologia arxivística forma part del boom editorial i de la difusió massiva. El mèrit és de José Ramón Cruz Mundet, director i autor de l'obra, professor de la Universitat Carlos III de Madrid. L'obra consta de més de 500 termes definits i acompanyats de les seves accepcions a la llengua anglesa, francesa, alemanya, portuguesa, euskera, catalana i gallega.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Arxius i art modern

El fotògraf i teòric de la imatge Joan Fontcuberta, que ha rebut aquest any el Premio Nacional de Ensayo, obrirà demà a la tarda (18 h), a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (UdG), el seminari internacional Polítiques d'arxiu. La noció d'arxiu i les pràctiques artístiques contemporànies, que se celebrarà en tres sessions fins dimecres i en el qual faran les seves aportacions a una reflexió comuna artistes, fotògrafs, arxivers, historiadors, teòrics de l'art i comissaris d'exposicions. Fontcuberta tractarà en la seva lliçó de L'obra-col·lecció: l'arxiu apropiacionista, i tot seguit l'arxiver municipal i director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, Joan Boadas, parlarà dels Arxius: una naturalesa polièdrica. En les següents sessions, hi ha previstes les conferències de la comissària i psicoanalista Suely Rolnik, de la Universitat Catòlica Pontifícia de Sao Paulo; Yaiza Hernández, cap de programes públics del Macba, i Carles Guerra, conservador en cap del mateix museu; dels fotògrafs Bleda y Rosa, i Gustavo Germano; de l'artista María Ruido, i dels professor Antonio Monegal, Isabel Capeloa Gil, Núria Enguita, Ivan Pintor, Maria J. Balsach, Lluïsa Faxedas, Ana Longoni, Maria Domene i Xavier Antich.
La trobada s'emmarca dins un projecte d'investigació finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i dirigit pel professor de la UdG Xavier Antich, nomenat recentment president del Patronat de la Fundació Tàpies.

Les Memories de Niceto Alcalà Zamora: tres vegades robades ?





Aquest mes de novembre de 2011 s'ha publicat el primer volum de les memòries del President de la República Niceto Alcalá-Zamora (Asalto a la República, enero-abril de 1936), que forma part de la trilogia que sota el nom de Los diarios robados del presidente de la Segunda República publica l'Esfera de los Libros amb edició de Jorge Fernández Coppel. Les memòries són un dietari de gran importància històrica on Alcalá-Zamora explica els esdeveniments en temps real i inclou les reflexions personals sobre la situació política i els seus protagonistes.

El manuscrit de les memòries havia desaparegut el 1937 i fins el 2008 es desconeixia on podia estar. La seva història és ben rocambolesca i posa de manifest una vegada més els camins torturats que busca l'atzar per a recuperar documents valuosos pel patrimoni cultural, a més de tornar a posar sobre la taula la polèmica sobre la frontera entre arxius privats i públics.

Com expliquen l'editor de les memòries, Fernández Coppel, pilot d'Ibèria i acadèmic de la Real Academia de la Historia, i el nét del President, José Alcalá Zamora y Queipo de Llano, les memòries havien estat dipositades els primers dies de juliol de 1936 en una oficina del banc Crédit Lyonnais per la muller del President (Purificación Castillo) junt amb altres objectes de valor de la família, que, d'acord amb la denúncia que en fa el mateix Alcalá-Zamora des de l'exili, varen ser robats a instàncies de Manuel Azaña a principis de 1937. Des de llavors només havien aparegut en una edició mutilada de 1942.

Finalment, l'original van sortir a la llum el 2008 quan Mariano Soria Giner (en posessió dels documents des que el seu pare, soldat de la República, se'ls havia emportat en acabar la guerra civil) es va posar en contacte amb Cesar Vidal a la cadena COPE, per tal de vendre'ls. A través de les gestions de Vidal i Fernández Coppel els documents van passar a mans de la Brigada de Delitos contra el Patrimonio de la Guardia Civil, que els va lliurar al Ministeri de Cultura.

A partir d'aquí hi ha un enfrontament entre el Ministeri i la família d'Alcala Zamora per la possessió dels documents. El Ministeri encarrega un informe tècnic i compra als Sòria el material. La família Alcalá-Zamora, amb qui Fernández Coppel s'havia posat en contacte, se sent traïda i interposa una denúncia contra el Ministeri per a recuperar els documents. Tanmateix els documents ingressen definitivament, el 2010, al Archivo Histórico Nacional (AHN) des d'on poden ser consultats obertament per qualsevol persona que en pugui estar interessada.

I aquí és on podem formular-nos la pregunta: de qui són aquests documents? Són documents gestats en l'exercici de la funció de President i per tant s'han de considerar documents públics? O bé, són documents que pertanyen a l'esfera privada del President perquè hi ha cartes personals i reflexions escrites no per exigències del càrrec sino per la pròpia voluntat del president? L'AHN l'ha considerat un fons personal i està classificat sota aquest epígraf (es pot consultar la fitxa del fons al Porta de Archivos Españoles: (http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=2&txt_id_fondo=6320758).

Si es així, tenien raó els hereters directes d'Alcalá Zamora en reclamar aquests documents?
Quan parlem d'alts càrrecs és molt difícil saber la frontera entre l'esfera personal i la política. De fet, unes memòries s'escriuen per la voluntat de transcendir i transmetre el propi punt de vista sobre els esdeveniments. A més no hi ha dubte que des del punt de vista de patrimoni documental, les memòries són un material valuós que s'han de posar a disposició de tothom. I el millor lloc per a assegurar un tractament professional i una accessibilitat oberta és un arxiu públic donat que una de les seves funcions justament és la conservació i difusió del patrimoni públic i privat. A més, això no ha impedit que hi hagués un acord entre l'AHN i la família per tal d'editar i publicar les memòries amb l'Esfera de los Libros, tal i com era la seva voluntat inicial.

Queda una última pregunta; s'havia de pagar per aquest material?. Sembla que l'estat va comprar el fons per 80.000 € (Alcalá, 2011, 47). Malgrat que en aquest cas la quantitat no és rellevant si ho comparem amb les compres fetes pel ministeri en els últims anys (el fons del fotògraf Agustí Centelles per 700 mil €, el fons de l'agent literària Carme Balcells per 3 milions €) , la mercantilització creixent en els temes de patrimoni documental és molt preocupant. El valor dels documents és objectivament difícil d'establir i incalculable en termes econòmics, a no ser que es puguin explotar econòmicament. S'ha de considerar que, habitualment, l'Administració pública no en pot treure cap rendibilitat econòmica, i els beneficis de la custòdia s'han de calcular en termes socials, culturals i de creació de coneixement. Encara és més greu si tenim en consideració que tots els costos els té l'estat (els derivats de la conservació dels suports, del tractament tècnic de descripció i de la difusió).

Alcalá-Zamora, Niceto. Los diarios robados del presidente de la Segunda República: Asalto a la República: enero-abril de 1936. Prólogo de Juan Pablo Fusi. Epílogo de José Alcalá-Zamora. Edición de Jorge Fernández-Coppel. Madrid: La esfera de los libros, 2011.

Constela, Tereixa. “Niceto Alcalá-Zamora, el presidente cronista del 36”. El País, 16/12/2011

Villar, E. “60000 euros por la memoria de Alcalá-Zamora: cómo se rescataron los papeles perdidos de «Don Niceto»”. La Razon, 13-12-2008

Riaño, Peio H. “Los diarios de Alcalá-Zamora, más cerca de Salamanca”. Público, 17/06/2010. <http://www.publico.es/culturas/321233/los-diarios-de-alcala-zamora-mas-cerca-de-salamanca>