Finalització dels treballs de descripció notarial de la Bisbal

26.1.2012

La descripció de les notaries del Districte de la Bisbal ja es poden consultar per Internet

S'ha acabat el treball de descripció arxivística dels fons de les notaries que conformen el districte notarial de la Bisbal d'Empordà, labor important, que ha significat la intervenció i dedicació de diversos arxivers al llarg d'uns quants anys, concretament des de l'any 2003. Dels quatre districtes notarials que hi ha dipositats a l'Arxiu Històric de Girona (AHG) (Girona, la Bisbal, Figueres i Santa Coloma de Farners), el de la Bisbal és, després del de Girona, el més important quan a nombre de llibres, amb un total de 9.578 volums que venen a representar uns 500 metres lineals i amb una cronologia que abraça del segle XIII al segle XX. La documentació la constitueixen el conjunt de fons documentals corresponents a més d'una vintena d'antigues notaries que formen part d'aquest districte des de la Llei del Notariat de 1862: Begur, la Bisbal, Calonge, Castell d'Empordà, Corçà, Cruïlles, Fitor, Foixà, Monells, Palafrugell, Palamós, Palau-sator, Pals, Parlavà, Peratallada, Púbol, Rupià, Sant Feliu de Guíxols, Sant Sadurní de l'Heura, Santa Pellaia, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Vall d'Aro, Vulpellac, a les quals cal sumar la notaria especial de la Província Marítima de Palamós. Les més importants, tant pel nombre de volums com pel seu ventall cronològic, són les de la Bisbal, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí, seguides per les de Cruïlles i Calonge. En moltes d'aquestes notaries la documentació arrenca del segle XIV, i en algun cas, fins i tot abans: Els primers llibres de Palamós i Torroella de Montgrí són del segle XIII.

El treball arxivístic ha consistit en la revisió de les fitxes existents des de feia molts anys amb una descripció molt simple (notari i anys), i s'han tornat a catalogar els protocols utilitzant una fitxa descriptiva molt més completa. A més a més, s'han incorporat gran quantitat de fragments de llibres notarials que es conservaven esparsos i a part, en capses separades, sense descripció, cosa que ha permès d'incorporar als respectius fons un gran volum de documentació que fins ara no era accessible. L'aplicació de la NODAC ha representat un canvi substancial en la manera de treballar aquest tipus de documentació. No només s'identifiquen i es descriuen les unitats documentals (d'una manera més exhaustiva) sinó també les agrupacions jeràrquiques superiors de les quals aquelles depenen (notaria, regència del notari i sèries documentals). A part de la descripció de les unitats documentals, el treball ha permès detectar errors existents, tant en la identificació de notaris com en l'atribució de llibres a una determinada notaria, i s'ha pogut procedir a la seva rectificació. Per exemple, s'han pogut identificar i restituir al seu lloc els llibres de l'antiga notaria de Fitor, que es trobaven entremig dels llibres de la Bisbal; els de la notaria de Torrent, que es trobaven entremig dels de la de Palafrugell, i, de mateixa manera, també s'ha pogut desfer l'agrupació fictícia que responia al títol genèric de "districte de la Bisbal", restituint cada llibre a la notaria d'origen.

A partir d'ara, l'accés al catàleg de tota aquesta documentació notarial, tan important per a la recerca històrica, és possible fer-la a través d'Internet, mitjançant l'aplicació "Arxius en línia"http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/.

Els arxivers que des de l'any 2003 han treballat en la catalogació d'aquests fons han estat: Marc Aludell, Immaculada Costa, Sílvia Mancebo, Santi Soler i Glòria Vilella.

Font: Xarxa d'Arxius Comarcals - Gironès

http://bit.ly/xbZd9S