Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)
Tot va començar amb la idea d'un bomber, ja que va ser voluntat de Joan Albert Pons, bomber de professió, d'esbrinar la sort d'uns oncles després de la Guerra Civil Espanyola el que està en l'origen d'un treball de camp ingent que ha donat un primer fruit en aquesta llarga llista de represaliats pel règim franquista. La feina pacient, de formiga, de Pons ha durat una quinzena d'anys.
Són les històries de 1.821 manresans i manresanes que van perdre vides i il·lusions per fidelitat a la legalitat republicana, amagada pel feixisme guanyador i oblidada per la democràcia. Seguir aquestes històries ha estat en part gràcies a unes fitxes de les quals en depenia la vida o la mort dels noms que hi figuraven. Unes fitxes elaborades des de Manresa per manresans i sobre manresans que, per sort i gràcies a la desídia dels que les havien de custodiar, es van salvar de l'ordre dictada pel polític franquista Rodolfo Martín Villa perquè es fessin desaparèixer les proves de les delacions i de les acusacions d'uns veïns guanyadors del conflicte contra uns altres veïns perdedors.
La font principal han estat les fitxes rescatades per Joan Albert Pons a través d'un reguitzell de vicissituds i procedents del fons de la Guàrdia Urbana manresana "i d'oficines repressores locals que posen de manifest els mecanismes utilitzats i les col·laboracions d'alguns manresans de prestigi social". A diferència d'altres municipis, Manresa ha conservat una bona part de la documentació generada per la repressió franquista. Dipositada a l'Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), aquesta documentació - juntament amb fons d'altres arxius catalans com l'Arxiu Nacional de Catalunya i de l'Estat Espanyol, el fons del Govern Militar de Barcelona, l'Archivo General Militar de Guadalajara, ia lgunes coleccions documentals privades - ha permès elaborar el cens.
Del material reunit per Pons resta per publicar un importat paquet de dades referents, entre d'altres, a l'ostracisme a què se sotmetia els vençuts significats o no socialment, les repressions laborals i la gent que va passar a ocupar els llocs deixats pels represaliats; apareixien així els estómacs agraïts, fórmula utilitzada per la dictadura per eixamplar la base social. El treball sistematitzat per Josep Alert i Conxita Parcerisas mostra que les dades diuen que els repressors franquistes cercaven fer desaparèixer qualsevol possibilitat d'organització de massa crítica i per això es va buscar silenciar els qui des de l'interior podien mantenir viu el fet de pensar diferent.
L'impacte social causat per les mesures repressores, que anaven de la pena de mort als batallons de treballs forçats o a les presons, s'ha xifrat en el 12% de la població manresana, "números que creixeran a mesura que incorporem noms a la llista perquè el treball no està tancat". Tothom era bo per castigar els vençuts; directors de fàbrica, capellans, alcaldes, veïns rancuniosos, etc.
Manresa es converteix en una de les primeres ciutats de l'Estat en fer públiques aquestes dades de memòria històrica.
En la web de "Memòria i Història de Manresa" es pot consultar el cens amb les dades d'aquests manresans i manresanes de naixement i/o veïnatge que durant la dictadura franquista van ser privats de llibertat per motius polítics i reclosos en camps de concentració, batallons de treballs forçats, presons i altres unitats de càstig.
Endemés, l'anàlisi estadístic d'aquesta informació ha fet possible, per primer cop, quantificar la magnitud de la repressió franquista a la capital del Bages.
També incorpora la web més d'un miler de documents que degudament classificats i contextualitzats, permeten il·lustrar a través de casos concrets, els diferents instruments de la repressió: els camps e concentració, els requeriments, informes i avals, les delacions, els batallons de treballs forçats, el sistema judicial, les presons i la redempció de penes pel treball. També s'hi poden trobar documents que mostren el control a què eren sotmeses les persones que sortien de la presó - en règim de llibertat vigilada - i també com la privació de llibertat afectà la vida quotidiana i l'entorn laboral i familiar.
Fonts: Regió7, dissabte 14 de gener de 2012
Memòria i Història de Manresa: Cens de manresans privats de llibertat
http://www.memoria.cat/censpresos/
