Regió 7, 26/10/2011
L'Arxiu Històric Municipal de Cardona ampliarà el seu fons documental amb la incorporació de tres mapes de les salines de Cardona que estaven en mans particulars. Els plànols dibuixen el parcel·lari cadastral de la vall de mitjan segle XVIII i van ser copiats un segle més tard, dins el
Andreu Galera mostra un dels dos plànols. (Carmina Oliveras)
context de pugnes entre els ducs i els petits propietaris per obtenir el dret a explotar la preuada sal.
El director de l'Arxiu Històric de Cardona, Andreu Galera, destaca el valor documental dels plànols, que han estat donats de manera gratuïta pel doctor gironí Pompeu Pascual Coris i la seva senyora, Maria Gifré Rodríguez. Es tracta de tres dibuixos fets a mà: un és un paisatge de la vall i els altres són còpies d'un original del qual es coneixia "l'existència per documents", però que fins ara, amb la donació de les còpies, "no havíem pogut visualitzar, per això és tan important aquesta donació", detalla Galera.
El director de l'Arxiu de Cardona explica que el mapa és un parcel·lari cadastral de la vall salina que "indica les parcel·les dels diferents propietaris. És a dir, com era l'estructura de la vall entre 1720 i 1730, tot just després de la guerra de Successió". La còpia "que ara tenim a les mans, està dibuixada un segle després i per un motiu molt important". Galera raona que l'original en qüestió es devia perdre o destruir. "No ho sabem, només en tenim referències escrites".
I per què és important des del punt de vista històric? Doncs perquè la còpia està feta dins el context de pugna entre els petits propietaris i els ducs "per veure qui tenia el dret a explotar les salines".
La caixa dels trons la va obrir la Constitució de Cadis del 1812 i la posterior Llei de mines del 1849, que a grans trets establia que tot el que hi havia sota terra pertanyia a l'Estat i que, per explotar-ho, s'havia de recórrer a la concessió. Per tant, amb la nova situació sobre la taula, qualsevol petit propietari d'un tros de terra de la vall salina tenia la possibilitat de demanar una concessió, fer un forat i començar a explotar el material salí, la qual cosa xocava directament amb els interessos del duc de Medinaceli, que fins aleshores havia estat l'únic de poder-ho fer.
Galera explica que l'assumpte va desembocar en una disputa entre la casa ducal i els liberals, que reclamaven que els privilegis dels ducs s'havien d'acabar i que si ells tenien un tros de terra tenien el mateix dret a explotar-la. El duc de Medinacelli, però, "era un gran d'Espanya", i la pugna va arribar a Madrid, que va paralitzar la llei a Cardona fins que no es resolgués la discòrdia.
"I aquí arriba la importància del mapa", diu Galera. "Pensem que l'original devia estar en molt mal estat", per la qual cosa una hipòtesi molt plausible seria que la còpia es va fer perquè els propietaris la necessitaven, era una prova que corroborava la seva versió, que ells eren propietaris d'un petit tros de terra i que amb la nova llei a la mà tenien el mateix dret a explotar-la que la casa ducal.
La història, a grans trets, ens diu que el govern espanyol va acabar fent una excepció de la llei a favor del duc, per la qual cosa els petits propietaris, amb el temps, no van tenir més remei que vendre les parcel·les a la casa ducal, que va veure engrandida la seva extensió de propietat, tal com reflecteixen altres plànols que es troben a l'arxiu. Galera destaca que els mapes que han rebut "reflecteixen una batalla legal brutal que avui seria considerada un escàndol urbanístic".
25 anys en una carpeta
Els mapes els han donat de manera gratuïta el doctor gironí Pompeu Pascual i Coris, "home de cultura, metge de poble, pintor i poeta", en paraules d'Andreu Galera. Col·leccionista i amant de l'art, Pascual ha explicat a aquest diari que va adquirir els mapes farà 25 anys, tot i que no recorda "ni com els vaig comprar ni quant em van costar". El que sí recorda és que els va comprar seguint la dèria d'adquirir "aquelles coses velles a les quals ningú no dóna importància". Passat el temps, remenant un dia entre les seves carpetes, va retrobar els plànols i va decidir que era hora que retornessin al seu lloc d'origen, a Cardona, municipi que trepitjarà per primer cop, dissabte 29 d'octubre del 2011, per oficialitzar la donació dels plànols. "Estic més que content que me'ls acceptin que de regalar-los" assegura.
Nascut a Llagostera fa 82 anys, el doctor Pascual prové d'una nissaga de metges. És autor de diversos reculls de poemes i recentment s'ha publicat la seva biografia, titulada Sense recepta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada