Del conjunt d'obres cedides cal destacar set composicions inèdites, la majoria de les quals fetes als anys 30, abans de la Guerra Civil, quan Garcia Guil era un músic professional a punt d’estrenar a Madrid
La música del compositor terrassenc José Garcia Guil, interpretada per Anna Huertas i Òscar Garcia, s’ha pogut escoltar per primera vegada. La família de García Guil ha fet entrega a l’Arxiu Comarcal d'un important fons documental inèdit de l’artista. A l’acte s’ha signat un conveni de cessió de les composicions del músic del que la Guerra Civil va estroncar una brillant carrera.
Joan Soler, director de l'Arxiu Històric, ha explicat que: “Aquesta és la feina que fan els arxius. No només acceptem la documentació i la preservem en les millors condicions sinó que fem que funcioni i tingui la seva veu pròpia i ens expliqui allò per la qual ha estat escrita aquesta documentació”.
Per M. Carmen Garcia, filla de la donant del fons: “José Garcia Guil va ser un home que utilitzava la música per expressar emocions i sentiments. La seva vida va estar marcada per una terrible guerra, una dura postguerra, amb una família nombrosa al seu càrrec. Tot i així, va ser una vida plena de bellesa perquè no va deixar de sentir la necessitat de crear música”.
Segons Pere Navarro, alcalde de Terrassa: “A cap lloc podrien estar millor aquestes partitures que en aquest Arxiu Històric perquè és la capacitat de poder-les conservar amb les condicions adeqüades des del punt de vista material però també la capacitat de poder entendre qui era aquesta persona, quin va ser el seu entorn i com aquestes vivències li van provocar aquesta creativitat artística que avui tenim a les nostres mans”.
Del fons cedit cal destacar set composicions inèdites, la majoria de les quals fetes als anys 30, abans de la Guerra Civil, quan Garcia Guil era un músic professional a punt d’estrenar a Madrid. Es tractra de sonates, composicions per a banda musical i sarsueles com “La danza de los cañís”, l’única peça sencera per estrenar, escrita el 1934. També destaca el poema simfònic “Muerte i resurrección de los dioses”. El 1949 el compositor d’Almeria es va traslladar a Terrassa per treballar a l’empresa Acabats Guardiola per deixar en segon pla la seva activitat com a músic.
Font: terrassadigital.cat
Vídeo sobre la donació a la ciutat de Terrassa del fons documental del compositor José García Guil: http://www.youtube.com/watch?v=gEIZmfJXCjo
Un exemple d'una donació ben diferent a les més conegudes, com és el fons d'un compositor. Considero que tant en Joan Soler, l'arxiver, com en Pere Navarro, l'alcalde de Terrassa, defineixen molt bé algunes de les tasques que ha de fer un/a arxiver/a.
ResponEliminaGràcies per la publicitat! Efectivament és el primer fons d'un compositor que entra a l'Arxiu Històric de Terrassa. Fins ara només teníem un parell de peces escrites per Josep Soler i Palet a finals del segle XIX que no eren cap maravella. De fet era advocat. La donació d'aquest fons, a més, tenia un punt particular: les peces eren totes inèdites i ha estat una bona manera de recuperar una memòria "petita" en el sentit de petites persones, de petites històries, de una porció exhigua de la gran història en mans de les "grans" persones. Bona feina Aïda, et veig digitalment amb moltes ganes!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl conjunt de les "petites" històries són les que permeten conèixer la gran història. Com ja es demanava l'obrer que llegia de Bertolt Brecht, "a tantes històries, tantes preguntes"; i aquesta és cosa de tots, tothom ha posat o posa el seu granet de sorra i malgrat que la majoria de persones de les quals coneixem el seu nom són les "grans persones", s'ha d'intentar conèixer les històries també de les "petites", per així tenir un millor coneixement de la Història global. En aquest sentit, des de principis del segle XX, va agafar força la corrent historiogràfica anomenada "història social": "No hay historia económica y social. Hay la historia sin más, en su unidad. La historia que es por definición absolutamente social" (Lucien Febvre: Combates por la historia, Barcelona: 1970, p. 39), és a dir, de la societat en general; en contraposició de la línia general fins aleshores de explicar només el paper dels "grans". Intentar esbrinar com vivien els que van fer les Piràmides d'Egipte i no només el faraó o les condicions dels obrers de les fàbriques al segle XIX, entre molts altres exemples que es demana l'obrer de Brecht i de la Història en general, és important per tenir més coneixement del passat i perquè la seva interpretació sigui el més objectiva i completa possible.
ResponEliminaMai millor dit Aïda!
ResponElimina