FUNCIÓ DELS ARXIUS: SERVIR (tema 2.3)

Font: Regió 7

Mostra dels privilegis de les fires de Manresa

Del 23 de novembre de 2011 al 20 de gener de 2012. Horari de visita de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 i de 15:30 a 18:00.

L'any 2011 es commemora el 700 aniversari de la concessió a la ciutat de Manresa del permís de celebració d'una segona fira anual, que havia de tenir lloc per Sant Andreu i que s'afegia a la que en aquell moment ja es feia per l'Ascensió.

L'Arxiu Comarcal del Bages, que custodia els pergamins de concessió de les esmentades fires, se suma a la celebració amb la mostra del pergamí que conté el privilegi atorgat pel rei Pere II el dia 11 de gener de 1284, on es concedia fira de l'Ascensió, i el pergamí on hi ha el privilegi de JaumeII, atorgat el 26 d'agost de 1311, i pel qual concedia la celebració de la fira de Sant Andreu.

La mostra es complementa amb la presència del Llibre Verd, llibre dels privilegis de la ciutat, on estan copiats els esmentats documents.

La mostra estarà oberta fins el dia 20 de gener de 2012 amb l'horari de visita de dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia i de 2/4 de 4 a 6 de la tarda.

Manresa rememora el cap de setmana els 700 anys d'història de la Fira de Sant Andreu

La Fira de Sant Andreu de Manresa té 700 anys d'història. El 1311 el rei Jaume II va atorgar a la ciutat el privilegi de celebrar-la. Les fires eren el màxim exponent comercial a l'època medieval. A l'Arxiu Comarcal del Bages es pot veure aquests dies el document original signat per Jaume II, esgrogueït i escrit en llatí.

El 1311 el rei Jaume II va atorgar a la ciutat el privilegi de dur a terme el mercat que s'ha celebrat fins a l'actualitat

Al 1311, la ciutat reial de Manresa va obtenir un segon privilegi, aquest cop atorgat pel rei Jaume II, per celebrar una segona fira, la Fira de Sant Andreu; ja que Pere II havia concedit el privilegi de celebrar la Fira de l'Ascensió. En aquell temps, les fires eren el màxim exponent del comerç medieval.

Fonts: Arxiu Comarcal del Bages (http://bit.ly/vhz4kD)

Regió7, diari de la Catalunya Central (26.11.2011)

La família de Garcia Guil cedeix les composicions del music a l'Arxiu Històric de Terrassa

Del conjunt d'obres cedides cal destacar set composicions inèdites, la majoria de les quals fetes als anys 30, abans de la Guerra Civil, quan Garcia Guil era un músic professional a punt d’estrenar a Madrid

La música del compositor terrassenc José Garcia Guil, interpretada per Anna Huertas i Òscar Garcia, s’ha pogut escoltar per primera vegada. La família de García Guil ha fet entrega a l’Arxiu Comarcal d'un important fons documental inèdit de l’artista. A l’acte s’ha signat un conveni de cessió de les composicions del músic del que la Guerra Civil va estroncar una brillant carrera.

Joan Soler, director de l'Arxiu Històric, ha explicat que: “Aquesta és la feina que fan els arxius. No només acceptem la documentació i la preservem en les millors condicions sinó que fem que funcioni i tingui la seva veu pròpia i ens expliqui allò per la qual ha estat escrita aquesta documentació”.

Per M. Carmen Garcia, filla de la donant del fons: “José Garcia Guil va ser un home que utilitzava la música per expressar emocions i sentiments. La seva vida va estar marcada per una terrible guerra, una dura postguerra, amb una família nombrosa al seu càrrec. Tot i així, va ser una vida plena de bellesa perquè no va deixar de sentir la necessitat de crear música”.

Segons Pere Navarro, alcalde de Terrassa: “A cap lloc podrien estar millor aquestes partitures que en aquest Arxiu Històric perquè és la capacitat de poder-les conservar amb les condicions adeqüades des del punt de vista material però també la capacitat de poder entendre qui era aquesta persona, quin va ser el seu entorn i com aquestes vivències li van provocar aquesta creativitat artística que avui tenim a les nostres mans”.

Del fons cedit cal destacar set composicions inèdites, la majoria de les quals fetes als anys 30, abans de la Guerra Civil, quan Garcia Guil era un músic professional a punt d’estrenar a Madrid. Es tractra de sonates, composicions per a banda musical i sarsueles com “La danza de los cañís”, l’única peça sencera per estrenar, escrita el 1934. També destaca el poema simfònic “Muerte i resurrección de los dioses”. El 1949 el compositor d’Almeria es va traslladar a Terrassa per treballar a l’empresa Acabats Guardiola per deixar en segon pla la seva activitat com a músic.

Font: terrassadigital.cat

Vídeo sobre la donació a la ciutat de Terrassa del fons documental del compositor José García Guil: http://www.youtube.com/watch?v=gEIZmfJXCjo

Berga fa justícia al llegat d'Armengou - Fons mossèn Josep Armengou

Regió7, 23.11.2011 - Dolors Clotet

Trenta-sis anys després de la mort del capellà de Berga, el 2012 es podrà llegir el seu dietari inèdit, que descriu amb tota mena de detalls la vida quotidiana a la ciutat durant la postguerra i el franquisme des del 1948 fins al 1975.

Una nova proposta que preveu que sigui la Genealitat qui pagui l'edició del llibre i s'editin els dos volums d'aquest manuscrit de cop a obert de bat a bat les portes per publicar aquest material inèdit, l'any que ve, quan farà cent dos anys després del naixement de l'autor de Justificació de Catalunya.

Fins ara ja s'havia fet feina, circumstància que permetrà agilitar el treball que encara manca. Així, hi ha feta la transcripció del dietari corresponent des de l'any 1948 fins al 1958. Resta per transcriure des de l'any 1959 fins al 1975, que és quan s'acaba aquest manuscrit., un any abans de la mort del seu autor. Així mateix, l'Arxiu Comarcal del Berguedà també disposa de 51 fotos digitalitzades. L'objectiu és que els dos volums del dietari puguin complementar-se amb una part d'aquest material gràfic. Un volum tindrà un pròleg que ja havia escrit mossèn Josep Maria Ballarín, i s'està estudiant qui farà el segon.

El doctor de Castellterçol que tenia solucions per a les ferides del segle XVIII

Regió7, 22.11.2011

Joseph Lopez va escriure un tractat mèdic l'any 1730, que es pot obtenir en el mercat del llibre antic, sobre els nombrosos remeis que es poden aplicar en cada lesió.

Maravillosa curación antigua y modena de las heridas en común y en particular. L'autor del llibre de principi de març del 1730 al qual correspon aquest títol tant llarg és Joseph Lopez, fill de Castellterçol i, com indica la portada del volum, "Cirujano mayor del regimiento real de cavalleria de Farnesio, natural del Principado de Catalunya, de la Villa de Castellersol, Obispado de Vique". L'obra, dedicada a "la excelentísima Señora Doña Luisa de Gante, Duquesa de Monte Llano, camarera mayor de la Reyna Viuda, y al presente de la Serenísima Señora Princesa de Asturias, que Dios guarde", és un llibret de prop de 300 pàgines que es cotitza amunt en el mercat del llibre antic. Per un exemplar, se'n poden arribar a demanar un miler d'euros.

En aquest llibre de medicina de la primera meitat del segle VXIII, que es divideix en tres tractats - i un grapat de capítols en cadascun -, Lopez explica amb detall com s'han de curar les ferides segons el seu origen, la gravetat i el lloc del cos on són. Parla de ferides simples i compostes, de les causes i els senyals de les ferides, dels tractaments que cal emprar, de les inflamacions i erisipeles, dels tumors edematosos i limfàtics, i un llarg i ampli ventall de malures que el doctor Lopez soluciona de manera acurada i simple.

El llibre fa un ampli recorregut per tot el cos humà i no es descuida pas de parlar de les venes, artèries, nervis i lligaments, i fa una llarga exposició sobre els danys sobrevinguts per mossegades d'animals, com els gossos, els rèptils i molts altres que són verinosos. És curiós com, el primer terç del segle XVIII, ja s'havia inventariat una colla de mals que poden afectar l'home en qualsevol part del cos de manera externa, i dels molts mètodes i sistemes que s'havien posat en pràctica en segles prou reculats.

Els estudiosos de la medicina antiga poden recórrer a Internet si no tenen a mà el llibre per trobar-hi informació. El primer tractat consta de 7 capítols, el segon en conté 13 i el darrer, 7. La lectura permet veure com el doctor Lopez de Castellterçol va compilar tot un seguit de solucions per a un ampli ventall de malures i ferides.

La Farsa completa la cessió del seu fons històric a l'arxiu berguedà - Fons La Farsa

(Autora: Dolors Clotet)

Regió 7, 22.11.2011

Berga és una de les tres poblacions catalanes que fa més anys que representen de forma ininterrompuda els Pastorets El Bressol de Jesús, de Serafí Pitarra, des del 1900. Aquesta representació nadalenca és un dels pals de paller del més de mig segle de vida de l'Agrupació Teatral La Farsa, la història de la qual està estretament lligada a la del món teatral berguedà. El fons de l'entitat ja és consultable a l'arxiu.

L'Agrupació Teatral La Farsa ha cedit el seu material i la seva documentació a l'Arxiu Comarcal de Berga, sent el fons d'associacions berguedanes de més volum. LA donació es va iniciar a 1994 per Daniel Tristany, continuà al 2002, s'amplià al 2004 i el 21 de novembre d'aquest any se'n va fer una altre, la darreda tongada.

La història de La Farsa, ocupa més de 10 metres lineals de documentació, en 52 capses, 5 carpetes i 52 àlbums de fotografies.

La documentació ja és consultable per part del públic tot i que fins a principi de l'any que ve no s'haurà completat la seva organització. En el material cedit es pot trobar la història de La Farsa, entitat nascuda el 26 de maig de l'any 1958 de la mà del desaparegut Daniel Tristany, la seva actual presidenta Montserrat Minoves, Ramon Aspachs, Màrius Moneo, Maria Carme Peix i Josep Montanyà, entre d'altres.

Entre els fons de la donació hi ha tots els treballs presentats als concursos de garrofes de La Farsa des que es van crear fa trenta-vuit anys. A més, també hi ha els llibrets on es recullen les garrofes guanyadores de cada edició i el fons de la Farse també recull un bon nombre de fotografies de l'entitat berguedana.

* El repartiment dels Pastorets del 1900

Entre els fons s'hi pot trobar el repartiment que va posar en escena per primer cop, l'any 1900, El Bressol de Jesús de Serafí Pitarra. L'elenc s'identificava amb els noms i els respectius sobrenoms. El va integrar D.R. Campubrí Moliné com la Verge Maria; M. Alsina Torregasa com a Betzabé; R. Badia Ramonet com a San Miquel; F. Santandreu Secretari com a Sant Simeó; J. Ribera Bessas com a Sant Josep; I. Sitges Nassi com a Garrofa; J. Pujol Tetis com a Pallanga; P. Muixí Vandam en el paper d'Aram; J. Torner Rostes com a Jessé; J. Sabata Cullaté en el paper d'Aquim; J. Tó Toful va fer de Satanàs; J. Farguell Pinsà va fer de LLucifer; J. Casafont Gegantó va interpretar el paper de Sadoch; J. Valls Jets va encarnar Abias. Finalment J. Currubí Tutxu va interpretar el paper de Leví.

**LA CLAU: Una donació per conservar el llegat de les persones

L'objectiu principal d'aquesta donació del fons de La Farsa és que el seu material es preservi i es conservi en bon estat per tal que les generacions futures coneguin la història d'aquesta entitat amb el màxim de detalls. Josep Maria Salat destaca que "les persones passen però les entitats queden, així com el seu treball".

JORNADA DE PRESERVACIÓ DIGITAL

El dia 24 de novembre l’Institut d’Informàtica i Aplicacions, IIiA, i l’Ajuntament de Girona organitzen les “Jornades de Preservació Digital”, per promoure la preservació de la informació digital. La jornada té lloc en el marc del projecte FEDER – Clúster TIC Media de Girona, i compta amb la col·laboració del Parc Científic i Tecnològic.

Els objectius d’aquesta jornada són: conscienciar sobre la necessitat de preservació de la informació digital, proporcionar informació sobre bones pràctiques i recursos de preservació digital i divulgar l’activitat del TECNIO - Centre Easy en les activitats de R+D+I en preservació digital resultants dels projectes PROTAGE, PRESERVA i PYRAMID entre un públic no especialitzat.

Ponents: Sr. Miquel Serra, Sr. Lluís Esteve-Casellas, Dr. Josep Lluís de la Rosa, Msc. Albert Bres, Sr. José Antonio Olvera i taula rodona dirigida pel Sr. Àlex Brusi.

Inscripcions i més informació: http://bit.ly/vfNKSq

Beques per a la formació i investigació del Ministeri d’Educació 2011-2012

El Ministeri d’Educació ha convocat 148 beques per a la formació i investigació en diverses matèries relacionades amb el món de l’educació, una d’elles directament vinculada amb el nostre àmbit, l’arxivística i la documentació.

El repartiment serà de la següent manera:

· 20 d’observació i disseny de qualificacions professionals.

· 9 de documentació i legislació educativa.

· 26 d’investigació i innovació educativa.

· 60 de tecnologies de l’informació i la comunicació aplicades a l’educació.

· 14 de l’àrea de documentació, biblioteques i arxius.

· 19 d’avaluació i estadístiques educatives.

Les sol·licituds es poden realitzar 20 dies naturals a comptar des del 5 de novembre de 2011 (24 de novembre de 2011).

Així doncs, encara tenim temps d’optar a una d’aquestes beques, sempre sota el requisit que els estudis exigits hagin finalitzat l’any 2008 o amb posterioritat.

Aquestes beques tenen per objectiu, la formació i investigació en diferents matèries aplicades a l’educació, promovent la participació i col·laboració dels adjudicataris de les beques en les tasques formatives se’ls hagin encomanat.

Per més informació visiteu la pàgina web del Ministeri d’Educació:

http://www.educacion.gob.es/horizontales/servicios/becas-ayudas-subvenciones/formacion/formacion-ministerio.html

La convocatòria:

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-17430

O les bases de la convocatòria:

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A16378

Arxiu Comarcal del Montsià ingressa la documentació del fons històric municipal d'Amposta i del fons local de Falange

Tinc el plaer de donar-vos la notícia que l'Arxiu Comarcal del Montsià ha ingressat la documentació de titularitat municipal anterior a 1940, així com el Fons de la Prefectura Local de Falange. Si algú vol venir a fer pràctiques de descripició arxivística a Amposta...

Enllaç: http://bit.ly/s3KO1e

Salutacions companys

El mapa de les retallades a biblioteques i arxius

Us passo un enllaç curiós. Un mapa google earth amb les retallades a biblioteques i arxius degut a la crisi. És cert que de moment només apareixen incidències a biblioteques, però vaja, queda clar que també està destinat a arxius. A més, hi podeu col·laborar.

Salut!

http://bit.ly/vdHcOM

IU demana que es retiri la menció de sexe en els documents oficials expedits per la comunitat de Madrid

El Grupo Parlamentario de IU ha presentado una Proposición No de Ley (PNL) en la que solicita al Gobierno de Esperanza Aguirre que retire la mención de sexo de todos losdocumentos oficiales expedidos por la Comunidad de Madrid y que cambie el nombre de las Unidades de Trastorno de Identidad de Género por Unidades de Identidad de Género.

La portavoz de Mujer de la coalición de izquierdas en la Asamblea de Madrid, María Espinosa, ha explicado en un comunicado que esta iniciativa "está en consonancia con las reivindicaciones de despatologización de las identidades transgenéricas y transexuales con el fin de eliminar diversas formas de violencia y discriminación cotidiana, en el ámbito laboral como en cualquier otro".

Así, ha apuntado que si una persona quiere hacer en el registro un cambio de la mención de sexo tiene que acreditar que le ha sido diagnosticada disforia de género, y ha añadido que esta exigencia supone una "lesión a la dignidad de las personas transgénero y transexuales, por lo que actualmente una parte importante de colectivos de transexuales y LGTB se opone a ello".

"VER DAÑADA SU AUTOPERCEPCIÓN"

"Estas personas pueden ver perjudicada su autopercepción como personas sanas y dignas de reconocimiento jurídico y social al asociar su particular trayecto de género con forma alguna de enfermedad física o mental. La despatologización de la transexualidad es un tema que requiere una atención creciente de las instituciones", ha aseverado Espinosa.

La diputada ha señalado que el movimiento 15M ha abordado la necesidad de despatologizar la transexualidad y que la Red por la Despatologización de las Identidades Trans del Estado Español ha propuesto la abolición de la mención de sexo en documentos públicos oficiales "por ser un dato obsoleto cuya supresión facilitaría considerablemente la vida de las personas trans".

Asimismo, la PNL presentada por IU insta al Congreso de los Diputados a que realice las modificaciones legislativas necesarias para eliminar el requisito del diagnóstico de disforia de género de la Ley 3/2007, conocida como Ley de Identidad de Género, para acceder a la rectificación registral, y que se elimine la mención de sexo del Documento Nacional de Identidad.

"La transexualidad no es una enfermedad, la LGTBfobia sí y, por este motivo, con iniciativas como esta Proposición No de Ley, queremos terminar con las etiquetas, más propias de un campo de concentración nazi que de la sociedad actual", ha concluido.

http://bit.ly/tYmcw2