

Bloc promogut des de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED)
PRESENTACIÓ EN INTERNET DE
Els objectius de
· Promoure l’enteniment internacional i intercultural;
· Ampliar la quantitat i la varietat de continguts culturals a Internet;
· Facilitar recursos als educadors, estudiosos y al públic en general;
· Permetre a les institucions associades reduir la distancia digital dins de i entre els països.
La biblioteca digital mundial recull mapes, textos, fotos, gravacions i pel·lícules de tos els temps i explica en set idiomes (el castellà és un d’ells) les joies de totes les biblioteques del planeta. Té, sobretot, caràcter patrimonial per poder conèixer millor les cultures del món. Entre els documents més antics hi ha còdices precolombins, el Hyakumanto darani, -document en japonés publicat l’any 764-, treballs de científics àrabs que desvetllen el misteri de l’àlgebra i la bíblia de Gutenberg i els primers mapes d’Amèrica.
La biblioteca que va ser presentada ahir a la seu de
L’Audiència Nacional vol acabar amb l’ús del paper. Per aquest motiu s’ha dut a terme un pla pilot de digitalització del fons de l’Audiència. Avui s’ha arribat a la digitalització del document número 4.000.000. Per aques motiu el Ministre de Justicia, Francisco Caamaño a visitat avui les instalacions de la Audiència.
En l’enllaç que us deixo a continuació expliquen quin és el sistema que s’utilitza per digitalitzar aquesta gran quantitat de documents. Hi ha hagut tres torns de vuit hores cadascun per poder accelerar el procés que es va iniciar el mes de setembre. L'objectiu és que pel mes de gener estigui tot el fons digitalitzat.
Les mesures de seguretat han estat extremes perquè no pugui sortir cap informació dels documents, s'han prohibit els telèfons mòbils i s'han instal·lat càmeres de seguretat per evitar còpies. D'altra banda, s'ha utilitzat un manual amb 120 denominacions per poder classificar els documents de les causes que encara estan obertes.
És curiós que en aquesta noticia en cap moment es parla d’arxivers.
Aqui teniu les noticies:
L’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental va presentar el dia 20 d’octubre de 2010 el primer document històric de tot l’Estat que s’ha editat en el sistema Braille. Es tracta de l’adaptació del Llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa (1228-1652) i, de moment, se n’han editat una cinquantena que es distribuiran per diferents biblioteques catalanes i d’arreu de l’Estat. El document, també, ha estat editat en format audiollibre per a llocs web o CD, una versió que consisteix en la lecura amb detall del llibre, per facilitar l’accés a les persones que no dominin la lectura amb sistema Braille. Tanmateix, s’ha realitzat un plànol táctil descriptiu de la planta de l’Arxiu Històric i Comarcal, amb l’objectiu de permetre l’orientació i l’accés físic de persones cegues o deficients visuals a l’Arxiu. A la vegada que es pretén facilitar la realització de visites guiades destinades a grups d’aquests col·lectius.
Aquest, però, és només un primer document, ja que l’Ajuntament de Terrassa, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’ONCE van firmar, en el mateix acte de presentació, un conveni amb el compromís d’estendre aquesta iniciativa en els anys succesius a altres tipus de documents històrics i arxivístics, en el que es coneix com el projecte “Arxius Accessibles”. Es tracta d’un projecte innovador a tot el país, atès que el sector dels arxius no s’havia dirigit mai tan clarament al col·lectiu amb discapacitats visuals.
La notícia és de mitjans del mes d’octubre, però donat que en les darreres classes, hem parlat de les funcions dels arxius, i hem destacat que la tasca de servir els usuaris/es i de difondre i apropar els continguts dels l’arxius, és tan o més important que la resta de funcions (avaluar, descriure, gestionar i conservar, entre d’altres) he cregut adient destacar aquesta iniciativa de l’Arxiu de Terrassa. Ja que és una experiència que té com a finalitat principal, precisament, aquesta vocació de servei: incrementar l’accessibilitat a l’Arxiu a un col·lectiu d’usuaris/es que en podrien quedar allunyats i obrir-lo, així, a la totalitat de la ciutadania. De fet, crec que iniciatives com aquestes fan que els arxius esdevinguin institucions vives i connectades amb la realitat, capaces d’adaptar-se i de donar resposta a les diferents necessitats dels usuaris/es.
Aquí teniu el vídeo de la presentació del document a Terrassa http://www.youtube.com/watch?v=XUlV_XiRglg&translated=1 i la notícia publicada al diari “ATerassa.cat”: http://www.aterrassa.cat/ca/notices/2010/10/l_arxiu_historic_de_terrassa_i_l_arxiu_comarcal_del_valles_occidental__accessibles_a_les_persones_ce_13300.php
Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, assegura que a l’arxiu de l’Orfeó Català, les caixes de documents malviuen apilades en dos magatzems pròxims al Palau de la Música, sense les mínimes mesures perquè es conservin. Assenyala que “hi ha papers plens de fongs per la humitat, que s’han de digitalitzar urgentment perquè estan en un estat tan deplorable que ni es poden restaurar. Fins i tot han patit inundacions!”.
Aquesta contundent afirmació, em fa pensar dues coses. La primera, seria una pregunta: perquè es dóna tan poc valor a la cultura i a la preservació dels documents? I la segona, aquesta ja en clau més positiva: pel que sembla, de feina no ens en faltarà. Segur que necessiten arxivers i arxiveres per gestionar i classificar tota aquesta documentació.
Aquí teniu l’enllaç de la notícia, publicada a “El Periódico”, avui diumenge, 14 de novembre de 2010.
http://elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101114/les-joies-ocultes-del-palau/588690.shtml