Del 19 de desembre fins al 23 de febrer de 2013 podem visitar a l'espai Arxiu del centre Arts
Santa Mònica
de Barcelona l'exposició "L'arxiu del corresponsal de Guerra", que recull materials i documents de Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1963), corresponsal de guerra de La Vanguardia. La mostra està construïda amb elements trobats al camp de batalla que s'acompanyen de fragments d'articles fotografies i gravacions, construint una visió del món en conflicte.
El seu contingut s'ens defineix de la seguent manera: “Objectes com un alcorà rescatat d'un bombardeig a Beirut, una bandera iugoslava trepitjada pels albanokosovars, filferros de la Primera Guerra Mundial, una màscara antigàs de la Primera Guerra del Golf, estels afganesos fets amb plàstic d'escombraries o un ninot antiestrès amb la figura de Saddam Hussein ens expliquen la quotidianitat de guerres que hom oblida -o glorifica, o tipifica-, i plantegen una reflexió sobre els límnits de l'ofici de periodista i la condició humana, tot confegint el laberint d'una història que ha deixat de ser escrita per, simplement, esdevenir. “
de Barcelona l'exposició "L'arxiu del corresponsal de Guerra", que recull materials i documents de Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1963), corresponsal de guerra de La Vanguardia. La mostra està construïda amb elements trobats al camp de batalla que s'acompanyen de fragments d'articles fotografies i gravacions, construint una visió del món en conflicte.
El seu contingut s'ens defineix de la seguent manera: “Objectes com un alcorà rescatat d'un bombardeig a Beirut, una bandera iugoslava trepitjada pels albanokosovars, filferros de la Primera Guerra Mundial, una màscara antigàs de la Primera Guerra del Golf, estels afganesos fets amb plàstic d'escombraries o un ninot antiestrès amb la figura de Saddam Hussein ens expliquen la quotidianitat de guerres que hom oblida -o glorifica, o tipifica-, i plantegen una reflexió sobre els límnits de l'ofici de periodista i la condició humana, tot confegint el laberint d'una història que ha deixat de ser escrita per, simplement, esdevenir. “
L'ús
del terme “arxiu” en el títol de l'exposició em va semblar
interessant
per comentar ja que els
criteris que s’han seguit per la creació d’aquesta són
precisament els contraris al que considera el món arxivístic. El
terme més apropiat el trobem al subtítol, on ja s’indica que es
tracta d’una col·lecció i el criteri utilitzat per aplegar els
materials s’ha fet de forma temàtica.
Certament existeix una voluntat d'arxiu ja que trobem documentació personal del periodista com a representació de la seva activitat, però aquesta ha sigut reordenada amb nous criteris i reformulada a partir de altres objectes externs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada