"LLUÍS!": DOCUMENTAT EL DARRER ADÉU A LLUÍS COMPANYS

Imatge de la web Memoria.cat que exposa
els documents aquí comentats.

"Sols vaig cridar Lluís, ell es girà cap a mi i me va fer un signe amb la mà volguen dir fuig d'ací, hi ha no el vaig veure més." Són les colpidores paraules de Carme Ballester, esposa de Lluís Companys, president de Catalunya, escrites en el manuscrit on narra la detenció del president ocurreguda a la localitat bretanya de La Baule-Les-Pins per part de la policia alemanya l'agost de 1940.

Aquest document forma part d'un conjunt de documents relacionats amb el president Lluís Companys i la seva esposa Carme Ballester, fins ara completament desconeguts i que s'han donat a conèixer en el portal Memoria.cat de l'Associació Memòria i Història de Manresa. Entre altres de molt importants cal destacar aquest manuscrit on Carme Ballester narra en primera persona la detenció del president. Fou escrit l'any 1969 a instàncies de les autoritats alemanyes per tal que li concedissin la pensió com a víctima del nazisme. La pensió li fou concedida el 1970, i només en va poder gaudir poc més d'un any, ja que va morir el 1972.

Els documents foren localitzats per l'historiador Joaquim Aloy al fons de l'anarquista berguedà Josep Ester, dipositat a l'Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis (Institut Internacional d'Història Social), d'Amsterdam, en el marc d'una recerca sobre Joaquim Amat-Piniella. La recerca no va donar els resultats esperats però en canvi va permetre trobar uns documents de gran importància per a la història de Catalunya i que es trobaven al fons d'Ester degut a l'ajuda prestada com a secretari general de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) a Carme Ballester per gestionar la seva sol·licitud d’indemnització.

Aquesta notícia ens dóna l'oportunitat de conèixer l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, el qual alberga fons importantíssims per la història espanyola i en especial per la història del moviment social i obrer, com són bona part dels arxius de la CNT. La pregunta és obligada, com és que un institut d'Amsterdam conserva fons i arxius no només d'Espanya sinó també d'arreu del món?.

L'Institut va néixer el 1935 promogut per Nicolaas W. Posthumus (1880-1960), un dels pioners de la història econòmica dels països baixos, com un centre acadèmic neutral i independent per tal de recollir documents relacionats amb el moviment obrer i evitar que es perdessin en el marc del deteriorament polític d'Europa. Amb el finançament de De Centrale, una empresa d'assegurances, l'Institut es va dedicar entre 1935 i 1940 a salvar documents de tota Europa. Amb l'ocupació nazi d'Holanda, els fons més valuosos de l'Institut van se traslladats a Gran Bretanya i no van retornar a Amsterdam fins després de la Segona Guerra Mundial. L'Institut va continuar amb la seva tasca proactiva de salvaguarda de fons i documents del moviment social i obrer europeu, ampliat avui en dia a Àsia i Sudamèrica. La llista de fons que conserva és llarguíssima i de gran importància: el llegat de Marx i Engels, de Bakunin, els arxius de la CNT... Podeu consultar la llista completa a la seva web: http://www.iisg.nl/index.php.

Per a saber mes:

Consulteu la revista Sapiens, la qual dedica el número d'octubre de 2010 al president Lluís Companys on presenta bona part d'aquests documents.

La versió digital dels documents és consultable al portal Memoria.cat de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

Remei Perpinyà