La ONG Wikileaks té la intenció de penjar a internet més de 400.000 documents considerats secrets sobre la guerra a l’Irak.
Aquesta noticia curiosa, que té el seu precedent durant el passat més de juliol, quan la mateixa ONG va difondre al voltant de 90.000 documents militars secrets, ha fet reaccionar ràpidament al Pentàgon, qui l'ha demanat, atenent, sens dubte, al principi de procedència que defensen els arxivers europeus, que aquests nous arxius siguin retornats als seus legítims propietaris. Sembla evident que la intenció del govern dels EEUU no té res a veure amb la concepció arxivística europea. De fet, les anomenades wikifiltracions (wikileaks, en anglès) funcionen com a una mena de contenidors online, i per tant més que fons, si s’escau, se’ls hauria de considerar col·leccions.
La rellevància de la notícia, al meu parer, més enllà del contingut d’aquests documents, és la manera com, des de la perspectiva de l’arxivística, s’han de tractar aquests nous documents, que si bé no tenen un únic productor i també múltiples autors, s’haurien de destriar entre el que es podria considerar documentalisme o arxivística en totes les seves competències.
Aureli Àlvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada