Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual

Us comento que el dia 27 d’octubre ha estat declarat per la UNESCO Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual. iniciativa promoguda pel Consell de Coordinació de les Associacions d'Arxius Audiovisuals (CCAAA). Aquesta iniciativa té l'objectiu de conscienciar la població mundial de l'alt risc de perdre el nostre patrimoni audiovisual per la degradació dels materials i l'obsolescència tecnològica.
Enguany, per celebrar aquest Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), conjuntament amb el Museu del Cinema de Girona i en col·laboració amb el Consell Internacional d'Arxius (CIA/ICA), han elaborat cinc desplegables en suport paper i la seva versió web que mostren l'evolució tecnològica de la FOTOGRAFIA, la IMATGE EN MOVIMENT el CINEMA AMATEUR, la TELEVISIÓ I VÍDEO i la GRAVACIÓ DEL SO
Us adjunto el link: http://www.girona.cat/sgdap/cat/dia_patrimoni_audiovisual.php
Teresa Esquirol

Girona antiga

Segons informa el "Diari de Girona", l'Arxiu Municipal de Girona té previst, avui mateix, l'emissió de dos documentals històrics sobre la ciutat.
El primer data de 1928 i està dedicat a les Fires i Festes de Sant Narcís. Precisament, la festa grossa comença aquest proper 29 d'octubre; i el segon, una mica més modern, correspon a una recopil·lació d'imatges de la Girona monumental de 1943.

Donat que entre les funcions bàsiques del arxius es troba la de "servir", és a dir, comunicar, difondre i fer accessible la documentació als diferents tipus d'usuaris, m'ha semblat que aquesta notícia podia representar un bon exemple.

Aureli Alvarez

Julio Cortázar

No es una noticia propiamente de archivos, pero me ha parecido interesante la publicación de estas cartas por el tema que tratamos en clase sobre los "productores" de un fondo. En este caso se trata de una publicación de la correspondencia de Julio Cortázar a su amigo, el escritor y poeta Eduardo Jonquières, halladas precisamente en el archivo familiar de este escritor. También he decidido colgar la noticia porque me encanta Cortázar; gracias a estas cartas podemos conocerle un poco más.

Podéis encontrar la noticia en el diario Público

Nos leemos!! ;)

De cinema a arxiu

L'Arxiu Administratiu del districte de l'Eixample serà traslladat a l'"illa Waldorf", coneguda amb aquest nom pels antics cines Waldorf. Es preveu que per Nadal estrenaran les noves instal•lacions.
Fins ara aquest arxiu es trobava dividit en 7 dipòsits, cosa que suposava la pèrdua de temps pels treballadors que havien de desplaçar-se per obtenir la documentació per diferents carrers del districte. Es va arribar a aquesta situació perquè en els últims anys va augmentar molt el volum de documentació i amb poc temps les instal•lacions varen quedar petites i obsoletes, per això es va anar dispersant el fons per diferents locals del districte de l'Eixample.
Les noves instal•lacions suposen una millora per les condicions de conservació del fons i també per l'usuari ja que el nou arxiu comptarà amb ordinadors de consulta i zona wi-fi, entre altres més serveis.
La noticia la podeu llegir a El Periódico del 20 d'octubre: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/districtes-de-bcn/20101020/larxiu-leixample-muda-lilla-waldorf/545057.shtml

"Retrobat" l'original del compromís de Casp, considerat perdut.

El passat 6 d'octubre, un investigador va descobrir entre el fons de la Universitat de València (UV) el diari original del compromís de Casp (1412). Fins ara, només es coneixien còpies d'aquest document: dues dipositades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) i una al de la Catedral de Sogorb. Segons sembla, el document hauria passat desapercebut per un error de datació del catàleg realitzat el 1913, que el situava al s. XVI.

Podeu consultar la notícia completa als mitjans (Vilaweb, ABC, Las Provincias) o a Noudise, revista publicada per la pròpia UV. Per això us n'estalviaré els detalls, però crec que val la pena pensar en què passarà amb aquest document, un cop verificat i -si s'escau- degudament restaurat. Hauria de seguir a l'Arxiu de la UV? Com a document original i pel que representa, es pot argüir que pertany al fons de la Corona d'Aragó, i com a tal l'ACA el pot reclamar? Quina consideració hem de prestar als principis de provinença, d'unitat i integritat del fons, o fins i tot de territorialitat?

M.T.

400.000 arxius secrets sobre Irak al descobert.-

La ONG Wikileaks té la intenció de penjar a internet més de 400.000 documents considerats secrets sobre la guerra a l’Irak.
Aquesta noticia curiosa, que té el seu precedent durant el passat més de juliol, quan la mateixa ONG va difondre al voltant de 90.000 documents militars secrets, ha fet reaccionar ràpidament al Pentàgon, qui l'ha demanat, atenent, sens dubte, al principi de procedència que defensen els arxivers europeus, que aquests nous arxius siguin retornats als seus legítims propietaris. Sembla evident que la intenció del govern dels EEUU no té res a veure amb la concepció arxivística europea. De fet, les anomenades wikifiltracions (wikileaks, en anglès) funcionen com a una mena de contenidors online, i per tant més que fons, si s’escau, se’ls hauria de considerar col·leccions.
La rellevància de la notícia, al meu parer, més enllà del contingut d’aquests documents, és la manera com, des de la perspectiva de l’arxivística, s’han de tractar aquests nous documents, que si bé no tenen un únic productor i també múltiples autors, s’haurien de destriar entre el que es podria considerar documentalisme o arxivística en totes les seves competències.

Aureli Àlvarez

Els arxius entren a la negociació política

Segons informa La Vanguardia ahir dia 16 d’octubre de 2010 a la pàg. 13, una de les 20 competències transferides al País Basc a canvi de que el PNB recolzi els pressupostos generals de l’Estat i garanteixi l’estabilitat per al que resta de legislatura, és el traspàs dels Arxius de titularitat estatal. Aquesta competència ja estava inclosa a l’Estatut de Gernika, però encara estava sense materialitzar. Ara està previst que la transferència es faci efectiva el primer semestre de 2011.

Teresa Esquirol Jiménez

Centelles, novament.

La comercialització de fotografies pertenyents a arxius privats o col·leccions, sembla que no s'atura. Més enllà de la venta de fotografies com a element artístic, també es comercialitza amb fons documentals fotogràfics d'un indubtable valor històric i social.

Després de la polèmica produïda per la compra per part del Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya d'una part important de l'arxiu fotogràfic d'Agustí Centelles, avui ens informen d'una nova compra, aquesta vegada de 145 fotografies del mateix Centelles, per part de la Fundació Vila-Casas, per tal d'incorporar-les al fons de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

El preu pagat pels positius d'època i còpies positivades recentment, no ha estat comunicat a la premsa.

Novament, doncs s'enceta el debat sobre el valor comercial de documents, obrint un precedent que pot fer menys habitual les donacions de documents amb valor històric a les institucions públiques.

Es pot consultar la notícia, entre d'altres a La Vanguardia: "La Fundació Vila Casas compra 145 fotografías de Centelles".

(Fotografia: Cartell de l'exposició de fotografies de l'arxiu Centelles a Valladolid. Agost 2010)

I.A

A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou

Pel que sembla (ho he trobat a optimot) la dita castellana “en todas partes cuecen habas” es tradueix al català per la més nostrada que coincideix amb el títol d'aquest blog i que, té a veure amb la noticia d'ahir: “La AEPD detecta importantes deficiencias en el cumplimineto de la protección de datos por los hospitales” (tal com figura en la seva nota de premsa).

La qüestió és que, després de llegir l'entrada recent de Sylvia sobre un cas
similar a Canada, m'he enrecordat d'aquesta dita castellana pero amb una versió “augmentada”: en todas partes cuecen habas y en mi casa a calderadas.

Es pot llegir a la nota de premsa que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades també ha fet un informe (disponible en PDF i PPT) i el resultat és que els hospitals privats sí que acrediten un compliment “elevat” dels preceptes de la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades) però els hospitals públics necessiten millorar (i molt).

Segons diu a la nota de premsa, els hospitals de les comunitats de Madrid, Catalunya i Euskadi no formen part l'estudi fet per l'AEPD ja que existeixen
agències autonòmiques que són les competents en cada cas. Esperem a veure si surt l'informe de l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

J.M.

Els Archives Départementales d’Avignon

Aquest cap de setmana llarg, he estat a Avignon (França) on

he tingut ocasió de visitar el “Archives Départementales” de la ciutat. Estan situats en unes dependències del “Palais des Papes” que no estan obertes al turisme, però si a estudiosos i gent interessada. Em sap greu no haver pogut fer alguna foto de l’interior, però no està permès.

Com diu el fulletó, la vocació d’aquest arxiu és posar a disposició del públic la major part de la documentació del departament de Vaucluse, al qual pertany Avignon. D’origen públic o privat, els documents conservats permeten fer recerca des de finals del s. IX fins al XXI. A l’Arxiu no hi ha documents sobre el papat d’Avignon perquè el Vaticà els va reclamar al s. XVIII, però destaquen els documents relacionats amb l’administració dels prínceps de la Casa d’Orange i els fons d’arxius notarials més important de França, que es remunta fins al període medieval.

Per si us interessa el tema, us adjunto el fulletó, una foto de l’entrada i la seva pàgina web: www. archives.vaucluse.fr.

Administració sense papers

Llegir els acords i projectes que aproven els governs permet trobar de vegades notes d'humor, com ara recentment l'anunci del Consell de Ministres d'inici d'un pla (Avanza 2) per aconseguir que l'any 2015 les administracions públiques ja no elaborin documents en suport paper. Segons diu el govern central, d'aquí a cinc anys ja no veurem més els clàssics expedients farcits de documents, no s'utilitzaran els típics papers amb capçalera i les impressores ja no serviran perquè tot serà electrònic. Realment més val entendre-ho com una broma, perquè qualsevol que conegui mínimament l'administració sap que l'única manera de fer desaparèixer el paper de les oficines públiques per aquelles dates, d'aconseguir que no se n'hi vegin, serà començar a pensar a fer amagatalls i implantar procediments d'ocultació. Si la cosa ha d'anar per aquí proposo la construcció de parets giratòries, amb prestatgeries per als documents en paper per una banda (per treballar quan no hi hagi públic) i cartells turístics per l'altra (per quan entri un ciutadà), taules amb calaix com els dels antics pupitres escolars (al cim només pantalla d'ordinador i teclat i a sota els expedients entaforats com es pugui), paviments falsos amb les carpetes d'arxiu a sota... De possibilitats, com es veu, ja n'hi ha. No serà ben bé sense papers però almenys serà sense papers a la vista.

Publicat per Josep Matas a: El Punt Comarques Gironines 11-10-2010
Pàgina 10

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/313881.html

Arxiu administratiu Arxiu històric

Dues notícies publicades la mateixa setmana a les quals es poden associar termes contrapossats: modernitat/antiguitat, digital/analògic, pèrdua/troballa.

La primera notícia és sobre la (des)protecció de dades del Govern de Canadà: Un informe critica la protección de datos del Gobierno de Canadá (Reuters, 6/10/2010).
Es pot veure l’informe original a l’Office of the Privacy Commissioner of Canada: Audit of the Personal Information Disposal Practices in Selected Federal Institutions (en anglès) o Vérification des pratiques relatives au retrait des renseignements personnels de certaines institutions fédérales (en francès).

L’altra notícia és sobre un document trobat als Arxius Nacionals d’Escocia: Encuentran un concierto para flauta de Vivaldi en un archivo escocés (La Vanguardia, 07/10/2010). Es pot accedir a la notícia més detallada al propi web del National Archives of Scotland (NAS): Lost Vivaldi concerto found in the NAS.

"LLUÍS!": DOCUMENTAT EL DARRER ADÉU A LLUÍS COMPANYS

Imatge de la web Memoria.cat que exposa
els documents aquí comentats.

"Sols vaig cridar Lluís, ell es girà cap a mi i me va fer un signe amb la mà volguen dir fuig d'ací, hi ha no el vaig veure més." Són les colpidores paraules de Carme Ballester, esposa de Lluís Companys, president de Catalunya, escrites en el manuscrit on narra la detenció del president ocurreguda a la localitat bretanya de La Baule-Les-Pins per part de la policia alemanya l'agost de 1940.

Aquest document forma part d'un conjunt de documents relacionats amb el president Lluís Companys i la seva esposa Carme Ballester, fins ara completament desconeguts i que s'han donat a conèixer en el portal Memoria.cat de l'Associació Memòria i Història de Manresa. Entre altres de molt importants cal destacar aquest manuscrit on Carme Ballester narra en primera persona la detenció del president. Fou escrit l'any 1969 a instàncies de les autoritats alemanyes per tal que li concedissin la pensió com a víctima del nazisme. La pensió li fou concedida el 1970, i només en va poder gaudir poc més d'un any, ja que va morir el 1972.

Els documents foren localitzats per l'historiador Joaquim Aloy al fons de l'anarquista berguedà Josep Ester, dipositat a l'Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis (Institut Internacional d'Història Social), d'Amsterdam, en el marc d'una recerca sobre Joaquim Amat-Piniella. La recerca no va donar els resultats esperats però en canvi va permetre trobar uns documents de gran importància per a la història de Catalunya i que es trobaven al fons d'Ester degut a l'ajuda prestada com a secretari general de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP) a Carme Ballester per gestionar la seva sol·licitud d’indemnització.

Aquesta notícia ens dóna l'oportunitat de conèixer l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, el qual alberga fons importantíssims per la història espanyola i en especial per la història del moviment social i obrer, com són bona part dels arxius de la CNT. La pregunta és obligada, com és que un institut d'Amsterdam conserva fons i arxius no només d'Espanya sinó també d'arreu del món?.

L'Institut va néixer el 1935 promogut per Nicolaas W. Posthumus (1880-1960), un dels pioners de la història econòmica dels països baixos, com un centre acadèmic neutral i independent per tal de recollir documents relacionats amb el moviment obrer i evitar que es perdessin en el marc del deteriorament polític d'Europa. Amb el finançament de De Centrale, una empresa d'assegurances, l'Institut es va dedicar entre 1935 i 1940 a salvar documents de tota Europa. Amb l'ocupació nazi d'Holanda, els fons més valuosos de l'Institut van se traslladats a Gran Bretanya i no van retornar a Amsterdam fins després de la Segona Guerra Mundial. L'Institut va continuar amb la seva tasca proactiva de salvaguarda de fons i documents del moviment social i obrer europeu, ampliat avui en dia a Àsia i Sudamèrica. La llista de fons que conserva és llarguíssima i de gran importància: el llegat de Marx i Engels, de Bakunin, els arxius de la CNT... Podeu consultar la llista completa a la seva web: http://www.iisg.nl/index.php.

Per a saber mes:

Consulteu la revista Sapiens, la qual dedica el número d'octubre de 2010 al president Lluís Companys on presenta bona part d'aquests documents.

La versió digital dels documents és consultable al portal Memoria.cat de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

Remei Perpinyà

Les fotos de 'Fem memòria' arriben a l'Arxiu Nacional

La Generalitat rep d'EL PERIÓDICO 800 imatges de la guerra aportades per lectors.

Perles fotogràfiques com les imatges que Antoni Agulló va captar després de la retirada republicana al camp de Bram, a França, o les fotos d'esglésies cremades a Barcelona fetes per Rossend Torras ja formen part del patrimoni col·lectiu català. Les 800 fotografies inèdites de la guerra civil aportades per particulars que fa poc més d'un any van ser rescatades de l'oblit gràcies a la campanya Fem memòria, impulsada per EL PERIÓDICO i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), amb la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat, van arribar ahir a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. I hi van arribar en forma de còpies digitalitzades dels originals i de la mà del director d'EL PERIÓDICO, Enric Hernàndez, que les va entregar al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.

Fem memòria es va iniciar el juny del 2009. La idea consistia a incitar lectors i particulars a enviar fotos dels anys de la guerra civil, sovint oblidades en golfes i trasters, però d'inqüestionable valor documental, per treure-les a la llum.

En l'acte, en el qual també van participar la directora del MNAC, Maite Ocaña, i el director de l'Arxiu, Josep Maria Sans Travé, Tresserras va agrair «el desinterès i la generositat de famílies i particulars» que han sumat les seves imatges «al patrimoni col·lectiu». Per la seva part, Hernàndez va recalcar que Fem memòria ha estat una «iniciativa pacífica» dintre dels molts debats en què s'ha vist implicada en els últims anys la memòria històrica, en referència a les polèmiques de l'Arxiu de Salamanca o les fosses del franquisme. «La memòria històrica no és només la que surt en els llibres, sinó també les petites memòries íntimes de la gent de Catalunya», va afegir el director d'EL PERIÓDICO.

La campanya va cristal·litzar en una exposició de 300 de les fotos, que es va poder veure al MNAC el setembre del 2009 i que des d'aleshores recorre Catalunya de manera itinerant. Ara recala a Montblanc fins al 12 d'octubre. Les imatges es poden consultar a la web del diari.

Ahir Tresserras va inaugurar a més els dipòsits de fotografia i documents audiovisuals de l'Arxiu.

Notícia publicada a El Periódico el 24 de setembre de 2010
Enllaç en català
Enllaç en castellà

Segorbe reclama documents històrics a l'arxiu del Reino de Valencia

El Ministerio de Cultura ha decidit donar marxa enrere i endarrerir fins a finals d'any la seva decisió de no retornar al Ayuntamiento de Segorbe, els més de 600 pergamins, documents i lligalls cedits al Archivo del Reino de Valencia durant la Guerra Civil amb la finalitat de protegir-los. El subsecretari de Cultura, Severiano Hernández, serà l'encarregat de revisar de nou i estudiar l'informe sobre la propietat dels documents realitzat el 2006. L'objectiu del Ayuntamiento de Segorbe no es un altre que el de recuperar els més de 600 documents i 126 lligalls dels segles XIV i XV que sortiren de la localitat el 1938 amb destinació Archivo del Reino de Valencia en concepte de dipòsit, per tal de salvar-los de les cremes i espolis durant la Guerra Civil Espanyola. Des de llavors fins ara, el Ayuntamiento de Segorbe ha intentat infructuosament recuperar els fons en diverses ocasions, l'última d'elles el 1997, amb l'objectiu de mantenir la unitat arxivística de la ciutat.

Font: http://archivistica.blogspot.com/

Enllaç a la notícia: http://www.lasprovincias.es/v/20101006/castellon/cultura-marcha-atras-reconsidera-20101006.html

Les lleis de Nuremberg 75 anys després

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, el general Eisenhower va ordenar que tots els documents relacionats amb la percecusió del poble jueu durant el III Reich fos dipositada en un únic punt, com a documents probatoris per als judicis de Nuremberg. No es va poder utilitzar els originals de les lleis de Nuremberg, sinó una còpia, atés el General Patton els havia trastlladat prèviament als Estats Units.

Coincidint amb els 75 anys de la promulgació de les lleis racials de Nuremberg, els National Archives dels Estats Units d'Amèrica, exhibeixen els originals de les lleis de Nuremberg , del 6 al 18 d'octubre.

Més enllà de l'interés històric innegable que tenen aquests documents, és interessant veure com podien tenir un valor probatori durant els judicis, així com el fet que es custodiessin definitivament als Estats Units.

Us recomano de visualitzar els dos vídeos.

Notícies: The Seattle Times

Sanitat haurà de millorar la custòdia dels arxius de l’Hospital de Vinaròs.

L’Agència de Protecció de Dades ha emès una resolució per la que s’insta a la conselleria de Sanitat del País Valencià a prendre mesures per a garantir la seguretat de les dades personals que figuren als arxius de l’Hospital de Vinaròs¹.

La notícia s’ha donat a conèixer després de fer-se pública una nota de premsa on s’expliquen les deficiències de l’Hospital en matèria de custòdia d’arxius . La informació privada dels pacients es troba en els passadissos de l’Hospital sense cap mena de vigilància i en condicions de seguretat pèssimes.

La nota assenyala que la conselleria de Sanitat ha infringit l’article 9.1 de la Llei de Protecció de Dades, la qual obliga als responsables de l’arxiu a evitar l’accés no autoritzat dels expedients.

La resolució posa de manifest que l’Hospital de Vinaròs no ha actuat amb la diligència adequada, al no prendre les mesures de seguretat necessàries per evitar que persones no autoritzades puguin accedir als historials clínics de les persones usuàries de l’hospital.

L’Agència de Protecció de Dades assegura que el centre no compta amb un document de seguretat que reculli les mesures tècniques i organitzatives que prescriu la llei, per al qual cosa insta a l’Administració autonòmica a redactar-lo.

Notícia recollida i redactada per Aureli Alvarez

1 Segons informa l’agència EFE el 4 d’octubre de 2010.