Finalment sembla que puc enviar-vos les notícies que he trobat relacionades amb els arxius. La meva aportació és més aviat localista. Les notícies que des de setembre fins ara han aparegut a la premsa local de la comarca del Maresme han estat relacionades amb les donacions de particulars als arxius municipals sobre els seus fons fotogràfics propis. En tots ells els donants eren els propis autors de les fotografies o bé els seus hereus. Així, els germans Prims, que durant quasibé 40 anys han estat fotògrafs d'estudi, amb reportatges d'esdeveniments de la vida dels ciutadans i també amb col·laboracions de caire periodístic a la premsa dels anys 60 i 70, han donat el seu fons a l'arxiu municipal de Mataró; també a Mataró, l'arxiu va rebre una selecció de 41 fotografies del fotògraf professional Josep Lluís Pérez Reus d'entre els anys 1963 i 1966 (Cap Gros, núm. 1133, del 15 al 21 d'octubre de 2010. p. 8); els veïns de Vilassar de Mar han vist com els drets de les fotografies que havien portat per a la confecció del llibre del seu poble l'Abans. Recull gràfic de Vilassar de Mar. 1852-1965, editat per Efadós, han estat donats per aquesta a l'arxiu junt amb les digitalitzacions (El Punt, 4 de maig de 2010. p. 3).
La comarca, però, no ha viscut aliena als fets arxivístics del país. D'aquí que hagi rebut amb estupor l'actitud dels fills del fotògraf Centelles amb la venda del fons fotogràfic del seu pare al Ministerio de Cultura per ubicar-lo al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. La revista FONTS, editada a Argentona i dedicada a temes històrics i arxivístics del municipi, va publicar al n. 41 del mes de gener del 2010 un extens article de 2 pàgines sobre aquest fet. En aquest cas l'escrit mirava d'explicar al públic en general el que havia passat per arribar al punt de la venda, no es centrava únicament en les implicacions arxivístiques del fet, que les té, sinó en la perplexitat de la gent quan, sense conèixer directament Agustí Centelles però veient la trajectòria personal i professional, s'observa el compte i el zel que va tenir en preservar aquesta memòria i l'actitud despresa dels fills. Veus, perfectament, que aquests fills no han entès en absolut al seu pare. Però que tampoc no han entès l'interès del Departament de Cultura de la Generalitat en iniciar l'expedient per declarar el fons com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i passar a formar part del Patrimoni Cultural Català.
Crec que no vàren entendre -o ningú els va fer entendre(?!)- les implicacions jurídiques del cas. Ningú els ho expropiava, ningú els obligava a vendre a un preu baix. Potser era desorbitat el preu que en demanaven? El cert és que amb aquesta declaració, els propietaris en conservaven la propietat i estaven obligats a la conservació i a mantenir el fons agrupat, a no desmembrar-lo, i la Generalitat estava obligada a pagar-ne el mateix preu que altres institucions els oferissin pel dret de retracta. Es tracta d'una qüestió que ve de lluny, ja en el mes de març es parlava de la mala maror existent entre els fills i el Departament de Cultura de la Generalitat i de les exigències que aquests reclamaven.
Una altra notícia que ha arribat a les mans ha estat el del fons de l'ex conseller Nadal. La documentació recollida durant la seva etapa política. L'ha entregat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Es tracta per a tots d'una bona notícia, especialment en aquest moments en què està candent els fons privats en mans públiques.
A vegades, però, els termes es poden confondre i es dóna la notícia d'una donació d'un fons bibliogràfic personal. No es diu clarament. Però cal especificar que es parla de temes bibliotecaris, d'un propietari autor però també recol·lector i col·leccionista, que per la seva trajectòria professional ha aplegat un fons important i específic (Cap gros 1134. Del 22 al 28 d'octubre de 2010. p. 14).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada