Aquests dies estem discutint a classe les funcions que ha de desplegar un arxiu, i com aquestes s'hauran de revisar, o com a minim reformular, com per exemple pel que fa a la custòdia i conservació de documents digitals. En aquesta ocasió us vull presentar com enfoquen aquest repte en concret a la Wellcome Library de Londres.
A pesar del nom, que arrossega per motius històrics, la Wellcome Library és una institució complexa, integrada per diversos centres, entre els quals trobem també un arxiu al càrrec d'un arxiver. Aquest arxiu s'ha dedicat últimament a recollir/recuperar material per a la història de la Medicina, en una iniciativa similar al Servei d'Arxius de Ciència (SAC), desenvolupada des de la UAB.
La Wellcome Library, va desenvolupar una estratègia entre els anys 2006 i 2009 d'adquisició i conservació de documents "nascuts digitals", principalment per a donar servei i resposta a aquells científics que desitgessin llegar a la institució la seva documentació, entre la qual sovint es trobava documentació digital i creada com a tal. Entre altres coses, això va portar-los a crear el càrrec del "digital curator", i a dissenyar tot un seguit de protocols per a garantir la seguretat, autenticitat, accés, etc. a aquesta mena de documents, i a la vegada oferir garanties als potencials donants i als usuaris.
És un bon exemple, crec, de com l'emergència dels suports electrònics ens obliga a l'adopció de noves mesures de gestió i conservació, però també a trobar noves estratègies per a continuar assegurant un bon servei a l'usuari.
M.T.
A pesar del nom, que arrossega per motius històrics, la Wellcome Library és una institució complexa, integrada per diversos centres, entre els quals trobem també un arxiu al càrrec d'un arxiver. Aquest arxiu s'ha dedicat últimament a recollir/recuperar material per a la història de la Medicina, en una iniciativa similar al Servei d'Arxius de Ciència (SAC), desenvolupada des de la UAB.
La Wellcome Library, va desenvolupar una estratègia entre els anys 2006 i 2009 d'adquisició i conservació de documents "nascuts digitals", principalment per a donar servei i resposta a aquells científics que desitgessin llegar a la institució la seva documentació, entre la qual sovint es trobava documentació digital i creada com a tal. Entre altres coses, això va portar-los a crear el càrrec del "digital curator", i a dissenyar tot un seguit de protocols per a garantir la seguretat, autenticitat, accés, etc. a aquesta mena de documents, i a la vegada oferir garanties als potencials donants i als usuaris.
És un bon exemple, crec, de com l'emergència dels suports electrònics ens obliga a l'adopció de noves mesures de gestió i conservació, però també a trobar noves estratègies per a continuar assegurant un bon servei a l'usuari.
M.T.
