Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris funcions de l'arxiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris funcions de l'arxiu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de novembre del 2011

"El document del mes" a l'Arxiu de Reus

La Concòrdia de la Tonyina. El Comerç reusenc a la platja de Cambrils.
Arxiu Municipal de Reus, dijous 10 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre.
A càrrec de Montserrat Flores.

Dins el cicle “El document del mes”, ens apropem a l'acord sobre l’ús del port de Cambrils per part dels comerciants de Reus, signat el 1734, i que es conserva a l'Arxiu Municipal. En els anys anteriors s'havien produït un seguit d'incidents per no estar regulada la qüestió i, finalment, s'establí aquesta concòrdia, signada en un dinar en un mas, amb els regidors de Reus i Cambrils, del qual es conserva el rebut corresponent a les despeses.
Montserrat Flores és historiadora i arxivera municipal de Cambrils.
Amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Cambrils.

“El document del mes” és una proposta de difusió de l’Arxiu Municipal de Reus que vol palesar el valor dels fons documentals que conserva l’arxiu reusenc i, alhora, donar a conèixer aspectes concrets de la història de la ciutat i el seu entorn comarcal. A partir d’un document de referència que s'exposa a la sala d'actes durant tot el més, una conferència i, si s’escau alguna altra activitat, volem apropar al públic al coneixement del passat. 



dijous, 11 de novembre del 2010

L'Agent de Franco


Pedro Urraca Rendueles, destacat agent franquista, fou una peça clau en la xarxa de policies establerta a França durant la Segona Guerra Mundial i que, comptant amb la col·laboració de la Gestapo i el règim de Vichy, es dedicava a localitzar i perseguir les autoritats republicanes exiliades al país veí.

I què té a veure això amb l'arxivística? Doncs força, així com també toca a una de les funcions més importants dels arxius, que és la de servei públic i d'accessibilitat als ciutadans; i m'explico.

D'aquest senyor Urraca no se'n sap gairebé res, ja que el seu historial policial, la seva fulla de serveis, està classificat com a "secret". D'entre les poques coses que se'n saben, hi ha que Pedro Urraca va ser el responsable de la detenció a França de Lluís Companys, però això només s'ha sabut fa cosa d'un mes, quan l'historiador Joaquim Aloy va fer pública una sèrie de documentació del President de la Generalitat i de la seva esposa, Carme Ballester, que es trobaven al fons de Josep Ester (un anarquista de la resistència francesa), dipositat a l'arxiu de l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam.

El Govern Espanyol alega motius jurídics per a no fer públic l'historial d'Urraca; concretament, la llei mana que els documents que contenen dades personals només es poden fer públics 25 anys després de la mort de la persona (o 50 anys després de l'últim document generat per aquesta persona, si la seva defunció no consta). Se sap que Pedro Urraca va morir el 14 de setembre del 1989 als 85 anys, i per tant el seu historial hauria d'estar a la disposició del ciutadà a partir del 2014. En teoria.

Perquè des del Ministeri d'Exteriors ja s'ha dit que aquesta documentació encara no es farà pública llavors. S'al·lega que als seus arxius no hi consta el certificat de defunció d'Urraca, i per tant cal esperar 50 anys des de l'últim document generat per Urraca, en aquest cas un reconeixement de triennis del 1971. En n'anem, doncs, al 2021. (Podeu llegir la notícia a El País i a El Temps)

Aquest cas, que de ben segur no deu ser l'únic, és una mostra de com a certs nivells no s'ha assolit encara la transparència administrativa, i de com des de certes administracions s'utilitzen tendenciosament les lleis de protecció per a escatimar drets al ciutadà. I estic segur que això no passa només en referència al període franquista, ni només a Espanya. I quina responsabilitat tenim els arxivers davant casos com aquest?

M.T.

El "Digital Curator" de la Wellcome Library

Aquests dies estem discutint a classe les funcions que ha de desplegar un arxiu, i com aquestes s'hauran de revisar, o com a minim reformular, com per exemple pel que fa a la custòdia i conservació de documents digitals. En aquesta ocasió us vull presentar com enfoquen aquest repte en concret a la Wellcome Library de Londres.

A pesar del nom, que arrossega per motius històrics, la Wellcome Library és una institució complexa, integrada per diversos centres, entre els quals trobem també un arxiu al càrrec d'un arxiver. Aquest arxiu s'ha dedicat últimament a recollir/recuperar material per a la història de la Medicina, en una iniciativa similar al Servei d'Arxius de Ciència (SAC), desenvolupada des de la UAB.

La Wellcome Library, va desenvolupar una estratègia entre els anys 2006 i 2009 d'adquisició i conservació de documents "nascuts digitals", principalment per a donar servei i resposta a aquells científics que desitgessin llegar a la institució la seva documentació, entre la qual sovint es trobava documentació digital i creada com a tal. Entre altres coses, això va portar-los a crear el càrrec del "digital curator", i a dissenyar tot un seguit de protocols per a garantir la seguretat, autenticitat, accés, etc. a aquesta mena de documents, i a la vegada oferir garanties als potencials donants i als usuaris.

És un bon exemple, crec, de com l'emergència dels suports electrònics ens obliga a l'adopció de noves mesures de gestió i conservació, però també a trobar noves estratègies per a continuar assegurant un bon servei a l'usuari.

M.T.