dimecres, 14 de desembre del 2011

Una nova maleta amb fotografies.








Ja es va parlar en la primera entrada al blog de maletes que contenien informació gràfica de gran valor històric. Llavors la professora Remei Perpinyà, donava a conèixer l'exposició que encara es pot veure al MNAC fins al 15 de gener del 2012 sota el títol de “La Maleta Mexicana”. Com es va dir, l'exposició és una mostra d'una part del treball dut a terme per tres pioners del fotoperiodisme de guerra com Robert Capa, Greda Taro i David Seymour. La història d'aquesta important documentació va tenir final feliç, va sobreviure a situacions adverses, va ser retrobada de nou, es va cedir a l'IPC i ara gràcies al tractament de la informació s'ha pogut fer arribar als ciutadans mitjançant una exposició itinerant.

Avui he pogut llegir una notícia similar a l'afer de la “Maleta Mexicana”, en aquest cas però, encara no en sabem el desenllaç. Es tracta d'una maleta que hauria (i dic hauria perquè tot just ara s'esta començant a explorar l'estat de la informació) de contenir les fotografies que va fer durant la Guerra Civil espanyola un metge polonès de les Brigades Internacionals.

Emilio Rosenstein va morir fa deu anys i la seva família acaba de cedir al Ministeri de Cultura aquesta documentació. Caldrà veure quin camí segueix el tractament de la informació i si aquesta s'acaba fent consultable i accessible a la ciutadania.

La notícia l'he llegida a Público.es i la podeu trobar clicant aquí.


dimarts, 13 de desembre del 2011

ESAGED I AJUNTAMENT DE GANDIA

S'ha firmat un conveni marc de col·laboració entre l'Escola Superior d'Arxivística i de Gestió de Documents de la UAB i l'Ajuntament de Gandia, per l'intercanvi científic-acadèmic i la cooperació tècnica i professional en l'àmbit de l'arxivística i de la gestió documental, especialment en projectes de simplificació administrativa i de tramitació electrònica.

Aquest conveni també inclou trobades tècniques periòdiques, mitjançant la participació d'especialistes de les dues parts.

Font: Saforguia.com http://bit.ly/sRd0YI


dilluns, 12 de desembre del 2011

S'aprova un nou trasllat de documentació incautada durant la Guerra Civil i conservada en Centro Documental de la Memoria Històrica

La Razon anuncia que aquesta vegada es traslladaran a Catalunya llibres que en l'actualitat formen part de la Biblioteca del Centro però que en el seu dia van formar part de biblioteques particulars o d'organitzacions polítiques. També es retornaran carnets, cartes, segells, medalles, etc. i material de propaganda, com banderes.
Evidentment la reacció d'aquells que s'oposen al retorn dels "papers de Salamanca" no s'ha fet esperar i en aquesta ocasió acusen al govern de fer cas omís al Principi de Provinença i fonamentar aquest trasllat en el Principi de Territorialitat. Una vegada més s'utilitzen termes arxivístics, de manera despreocupada, per defensar unes postures en un debat que, massa sovint, té poc d'arxivístic i molt de nacionalista espanyol. Només cal fer un breu repàs als articles sorgits entorn aquest tema per veure que la defensa aferrissada de la "unidad del archivo" és resumeix com la defensa d'un botí de guerra. Aquells que assenyalen el "desmembramiento" del Centro com una pèrdua del coneixement històric són els mateixos que s'oposen a la recuperació de la memòria històrica.
Aquest país té un greu problema, i és que, mai hi ha hagut un reconeixement públic del que realment va passar durant la Guerra Civil i els anys que seguiren a la dictadura franquista. No ho han fet ni els governs de dretes ni els que es diuen d'esquerres. Així doncs, mentre no solucionem aquest problema de base, cada vegada que es decideixi retornar part de la documentació conservada a Salamanca als seus dignes propietaris o cada vegada que una família decideixi obrir una fossa comú per recuperar el cos d'un avantpassat mort durant la Guerra, tindrem el debat servit. I ja no parlem si per desgracia el familiar en qüestió es troba enterrat al Valle de los Caidos aleshores las família ja es pot despedir d'enterrar-lo amb dignitat.
El reconeixement del les violacions dels drets humans durant aquest període fosc de la nostra història sempre ha estat difícil i és d'esperar que en els pròxims anys ho sigui molt més, tenint en compte la majoria absoluta que el Partit Popular ha aconseguit en les darreres eleccions. Per tant, els senyors que s'oposen al retorn dels "papers de Salamanca" podran estar tranquils durant una bona temporada perquè és molt probable que, tot i el decret llei aprovar l'any 2005, els trasllats s'aturin indefinidament.

Vegeu:

dimecres, 7 de desembre del 2011

FONS JAUME CREUS 2 - Memòria i Història de Manresa (memòria.cat)

Correspondència inèdita de Lluís Companys i altres polítics de la República

Arran de la notícia de l'aparició de les cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació rellevant que havia conservat Jaume Creus i Ventura (i que ja vam comentar en una entrada anterior i també es pot trobar a la pàgina de http://www.memoria.cat), el Sr. Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb els membres de Memòria i Història de Manresa, i els va explicar que havia estat dentista de Jaume Creus, que hi havia mantingut una estreta amistat i que conservava documentació seva. Aquesta documentació, diversos documents de Jaume Creus, els hi va ser lliurada pel Sr. Lluís Willaert als membres de Memòria i Història de Manresa perquè els incorporessin a l'apartat de la seva pàgina web que han dedicat a Jaume Creus i els ingressessin a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La documentació aportada per Lluís Willaert té un gran valor històric. Comprèn diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera, Josep Trueta, Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i/o Heribert Barrera.

També hi ha una dotzena de fotografies de l'enterrament de Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre 1933-1936, i dues fotografies de l'homenatge que es va tributar a Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, el 1948.

Tots aquests documents s'aniran penjant progressivament en la web de Memòria i Història de Manresa (http://www.memoria.cat).

El testimoni escrit de Jaume Creus sobre la proclamació de la República

Francesc Macià va saber que Lluís Companys havia proclamat la República quan es trobava a casa del seu íntim amic Jaume Creus i Ventura, al carrer Aldana número 3, de Barcelona.
En la web de Memòria i Història de Manresa s'ofereix per primera vegada el testimoni que el mateix Jaume Creus va escriure sobre aquell fet, en resposta a les preguntes que el conegut polític i pintor Manuel Viusà (1917-1998) li plantejà per a la biografia que estava preparant sobre Macià (Manuel Viusà, Francesc Macià, president de Catalunya. Quaderns Som. París, 1968). Viusà publicà al seu llibre una bona part de l’explicació que Jaume Creus li envià per correu. Ara podem llegir-ne l’explicació íntegra, com també les quatre cartes que ambdós s’intercanviaren per aclarir un fet tan transcendental de la història de Catalunya com fou la proclamació de la República, el 14 d’abril de 1931.

Consulta:

Les 7 cartes de Pau Casals a Jaume Creus

En aquest apartat de la web Memòria i Història de Manresa es poden veure 7 cartes, 2 targetes i una felicitació que Pau Casals va enviar a Jaume Creus. En canvi, només es conserva la còpia d’una carta que Jaume Creus va enviar a Pau Casals.

De les 7 cartes de Pau Casals, tres són del 1945, dues del 1947 i dues del 1948. Una targeta és una felicitació del nou any i està escrita el 1948 i l’altra no té data. Finalment, hi ha una tarja impresa, de l’any 1966, en què Pau Casals agraeix la felicitació que va rebre de Jaume Creus amb motiu del seu 90è aniversari

Les cartes de Pau Casals mostren l’alegria per la victòria dels aliats a la segona guerra mundial i l’esperança de poder retornar a casa que comporta aquest fet per als exiliats catalans: “La nostra alegria és gran –escrivia el maig del 1945-. Ara, que aviat ens deixin tornar a casa. Suposo que a San Francisco[1] s’ocupen de nosaltres. Si no fos així, quina decepció la nostra i quina injustícia”. I el 1948 encara animava a Jaume Creus amb aquestes paraules: “Que la seva salut sigui bona. Cal que, quan anirem a casa, ens presentem de manera a no fer llàstima a ningú. Molts s’alegrarien de veure’ns vells i malmesos”.

Tanmateix, les potències aliades mantindrien Franco i nombrosos catalans exiliats, entre els quals Pau Casals, moririen a l’exili. Jaume Creus, que s’havia exiliat també el 1939, va tornar a Catalunya el 1949.

Consulta: http://www.memoria.cat/creus/content/les-7-cartes-de-pau-casals-jaume-creus

La Digitalització del fons del Centre Excursionista de Catalnya


Ahir al vespre, 06/12/11, s'emeté al Telenotícies Vespre de TV3 un reportatge sobre els fons del Centre Excursionista de Catalunya.

Podeu visualitzar-lo entre els minuts 38.30 i 41.00 del Telenotícies:
http://www.tv3.cat/ptv3/tv3TotsVideos.jsp?idint=136938435&seccio=video

El reportatge mostra part del fons del centre i també tracta de la catalogació i digitalització del fons fotogràfic recollit en aquesta entitat, del qual ja se'n poden visualitzar 20.000 imatges a través d'Internet, a la seva pàgina web: www.cec.cat

diumenge, 4 de desembre del 2011

La digitalització de les col·leccions de dibuixos - Jornada organitzada amb motiu del centenari de la col·lecció Casellas (Gabinet de Dibuixos i MNAC)


Dimarts, 13 de desembre de 2011, de 9.30 a 18h
Auditori del MNAC

Ara fa cent anys, va ingressar al Museu Nacional d'Art de CAtalunya la col·lecció de dibuix i gravat antic de l'escriptor, crític d'art i col·leccionista Raimon Casellas. El MNAC vol commemorar aquesta efemèride amb l'organització d'aquesta jornada sobre la digitalització de les col·leccions de dibuixos. Diversos especialistes d'institucions com ara el Museo Nacional del Prado, el Museu Picasso de Barcelona, la Fundacio Joan Miró i el propi MNAC, parlaran dels reptes que planteja la incorporació de les noves tecnologies a la difusió de les col·leccions d'aquests museus.

Raimón Casellas (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910) fou un dels pioners del col·leccionisme d'obres d'art a Catalunya. L'ingrés al MNAC de la seva col·lecció, formada per més de 4.000 obres, va representar un notable salt quantitatiu i qualitatiu per a un col·leccionisme públic, que fins aleshores comptava amb una escassa presència d'obra gràfica.

Programa: http://www.mnac.cat/activitats/activitat.jsp?lan=001&schId=00000587

dijous, 1 de desembre del 2011

Els molins fariners a la societat preindustrial (L’inventari del molí de Centcelles, 1594)

"El document del mes". Desembre 2011
Conferència a càrrec de Salvador Palomar

Dijous 15 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu Municipal de Reus (c/ St. Antoni M. Claret, 3)


Els molins dedicats a la producció de farina a partir de la moltura de diferents cereals constitueixen un equipament bàsic en la societat del passat. A la societat preindustrial, l'aigua o el vent són la força motriu d'aquestes instal·lacions. A partir d’un inventari de 1594 del molí de la Vila reusenca, ubicat aleshores al terme veí de Constantí, el cicle “El document del mes” proposa aquest desembre, una aproximació a les característiques i el funcionament d'un molí hidràulic.
El molí de Centcelles –conegut a Constantí com el molí de Reus– està documentat des del darrer quart del segle XV i va ser propietat de la vila de Reus entre 1543 i el 1859.