"Retrobat" l'original del compromís de Casp, considerat perdut.

El passat 6 d'octubre, un investigador va descobrir entre el fons de la Universitat de València (UV) el diari original del compromís de Casp (1412). Fins ara, només es coneixien còpies d'aquest document: dues dipositades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) i una al de la Catedral de Sogorb. Segons sembla, el document hauria passat desapercebut per un error de datació del catàleg realitzat el 1913, que el situava al s. XVI.

Podeu consultar la notícia completa als mitjans (Vilaweb, ABC, Las Provincias) o a Noudise, revista publicada per la pròpia UV. Per això us n'estalviaré els detalls, però crec que val la pena pensar en què passarà amb aquest document, un cop verificat i -si s'escau- degudament restaurat. Hauria de seguir a l'Arxiu de la UV? Com a document original i pel que representa, es pot argüir que pertany al fons de la Corona d'Aragó, i com a tal l'ACA el pot reclamar? Quina consideració hem de prestar als principis de provinença, d'unitat i integritat del fons, o fins i tot de territorialitat?

M.T.

400.000 arxius secrets sobre Irak al descobert.-

La ONG Wikileaks té la intenció de penjar a internet més de 400.000 documents considerats secrets sobre la guerra a l’Irak.
Aquesta noticia curiosa, que té el seu precedent durant el passat més de juliol, quan la mateixa ONG va difondre al voltant de 90.000 documents militars secrets, ha fet reaccionar ràpidament al Pentàgon, qui l'ha demanat, atenent, sens dubte, al principi de procedència que defensen els arxivers europeus, que aquests nous arxius siguin retornats als seus legítims propietaris. Sembla evident que la intenció del govern dels EEUU no té res a veure amb la concepció arxivística europea. De fet, les anomenades wikifiltracions (wikileaks, en anglès) funcionen com a una mena de contenidors online, i per tant més que fons, si s’escau, se’ls hauria de considerar col·leccions.
La rellevància de la notícia, al meu parer, més enllà del contingut d’aquests documents, és la manera com, des de la perspectiva de l’arxivística, s’han de tractar aquests nous documents, que si bé no tenen un únic productor i també múltiples autors, s’haurien de destriar entre el que es podria considerar documentalisme o arxivística en totes les seves competències.

Aureli Àlvarez