dijous, 20 de gener del 2011

La integritat i independència dels arxius

Els arxius es configuren poc a poc a mida que les institucions o les persones van generant documents que són necessaris per desenvolupar la seva activitat. A partir d'un fenomen de selecció “natural” hi haurà documents que pel camí s'”extingiran” i d'altres que sobreviuran i acabaran formant part dels fons tancats en arxius històrics.

Actualment els arxivers intenten que aquesta selecció es faci amb criteris científics però al llarg del temps la configuració dels arxius s'ha degut a fenòmens molt diversos que van des de la climatologia a la voluntat dels titulars, passant per les guerres i els saquejos. No cal dir que en molts casos ha sobreviscut allò que els productors han volgut conservar sigui pel motiu que sigui (control de la pròpia història, importància històrica) i ha desaparegut allò que no els ha semblat convenient (sigui perquè ho han considerat poc rellevant, o massa personal o perquè ho han volgut amagar).

A continuació reprodueixo un text del llibre El Saqueo de Roma: de cómo un bonito país con un pasado glorioso y una cultura deslumbrante fue sometido por un individuo llamado Silvio Berlusconi d'Alexander Stille (Barcelona: Papel de Liar, 2010), on es descriu un episodi sòrdid d'un dels polítics més esperpèntics i sinistres de l'Europa occidental que modula al seu aire l'aparell legal i administratiu del seu país i també els arxius privats de la premsa italiana. Els tentacles del president Silvio Berlusconi arriben fins a l'extrem de poder decidir quines fotografies es conservaran en els arxius del diari el Corriere della Sera, fent esborrar i, per tant desaparèixer les que no li agraden.


 
“La prensa domada

No mucho después de que fuera elegido primer ministro en 1994 [es refereix a Silvio Berlusconi], su “asesora de imagen”, Mity Simonetto, se presentó en los archivos fotográficos del Corriere della Sera y solicitó ver todas las fotografías de su cliente. Procedió entonces a seleccionar y eliminar todas las imágenes de Berlusconi que le desagradaban. Así, el mayor periódico de Italia, supuestamente uno de los grandes bastiones del pensamiento independiente en el país, permitió que lo purgaran de toda estampa desfavorecedora del primer ministro.”

El Corriere no era en absoluto un órgano ajeno a la presión política. A principios de los años ochenta, la logia P2 contaba entre sus miembros con el propietario, el editor y el director del periódico, quienes ayudaron a desplazar la línea editorial hacia la derecha. En ocasiones diversas, el Partido Socialista y el Partido Comunista habían ejercido su derecho de veto para cerrar el paso a posibles directores de los que desconfiaban y proponer a otros en su lugar. Pero jamás (salvo bajo el fascismo) una fuerza política había usado el poder hasta el extremo de lograr que un periódico borrase parte de su archivo”

És l'exemple d'un home que es vol construir la seva pròpia biografia i no només és capaç d'intervenir en les notícies que es publiquen sinó també en l'arxiu, que és dipòsit de la memòria futura. I la vergonya d'un diari que és capaç d'accedir a aquesta intervenció. Si Berlusconi ha estat capaç de modular els arxius d'un diari no governamental que no farà amb els arxius presidencials.

Els arxius del diari no tindran aquestes fotografies i per tant no les podran publicar però en l'era d'Internet voler esborrar el passat d'una persona és complicat i per molt que Berlusconi s'esforci aquí hi ha la xarxa per entossudir-se a conservar i difondre el passat d'una persona.


Remei Perpinyà

dilluns, 17 de gener del 2011

Fons Personal Pere Calders

Hola a tots, per fi m'estreno.
La Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona va presentar el passat 25 de novembre de 2010 la plana web dedicada al Fons Personal de Pere Calders. El seu quadre de classificació és un bon exemple a seguir.







A reveure.

Sergi Valdé i Guañabens

diumenge, 16 de gener del 2011

L'Arxiu històric del Liceu


Un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona investigarà i digitalitzarà l'arxiu històric que la societat del Gran Teatre del Liceu va salvar de l'incendi de l'any 1994. És tracta d'un dels arxius de teatre més importants i desconeguts d'Europa i custodia uns 5.000 lligalls amb més de 50.000 documents i objectes, testimoni de l'activitat del Liceu des de la seva fundació fins a l'actualitat.

L'incendi del Liceu va propiciar la seva "sortida de l'armari" i ara el Departament d'Art i Museologia de la UAB s'encarregarà d'investigar, catalogar, digitalitzar i preservar l'arxiu, amb l'objectiu que el fons pugui ser accessible on line l'any 2013. Per a més informació, vegeu la pàgina 39 de La Vanguardia del divendres 14 de gener de 2011.
Teresa Esquirol

dijous, 13 de gener del 2011

Arxiu fotogràfic de Josep Badosa

Donen 779 fotografies del fotògraf i periodista Josep Badosa a l’arxiu de Barcelona

Segons explica EL PAÍS d’avui , el net d’en Josep Badosa (1893-1937), mestre d’en Centelles, ha cedit 779 imatges a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Sens dubte, una lliçó de moral davant les darreres vendes de fons d’imatges en el nostre país.

dimarts, 11 de gener del 2011

Els arxius tornen a la negociació política

Ahir el diari La Vanguardia va parlar dels dos arxius que darrerament han portat més polemica al nostre país. Per una banda, l'arxiu Centelles: a les pàgines de política, diuen que el primer tema que volen tractar Mas i Duran en una propera reunió amb Zapatero és de l'Arxiu Centelles i el seu retorn a Catalunya; Duran vol que el govern espanyol mostri la seva voluntat de diàleg amb el nou govern de la Generalitat amb un traspàs simbòlic, i la seva primera demanda serà la transferència de l’Arxiu Centrelles. Sembla que Zapatero ho veu amb bons ulls, però no tinc clar que això sigui garantia de res.

El segon arxiu del que parla La Vanguardia és de l’arxiu Balcells: a la pàgina 20, Xavier Antic en el seu article ¡Pago todo! es pregunta allò que segurament tots ens hem plantejat alguna vegada, si és lícit aquest mercadeig que s'està visquent darrerament en el tema dels arxius, diu “me provoca gran inquietud esta política de talonario de la señora ministra sobre ciertos archivos ministeriales”. Com podeu veure, els arxius estan d'actualitat!

Teresa Esquirol

dilluns, 3 de gener del 2011

Els arxius de l'exili republicà a l'Uruguai


El Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària (CILEC) dirigit per David Serrano, professor de Comunicació de la Universitat Raimon Llull, ha iniciat una línia d’investigació sobre l’exili dels republicans a l’Urugai. Per primera vegada, els investigadors han pogut consultar els arxius històrics d’aquest país, concretament els de la policia, el d’afers estrangers i els de migració del Ministeri de l’Interior, tots ells amb documents secrets i classificats. A l’Uruguai, considerada la Suïssa americana, van arribar uns 850 exiliats catalans que aviat es van organitzar i, entre altres, van erigir el primer monument dedicat a Lluís Companys.

El CILEC, un dels grups de treball de la Fundació Ars de Sabadell, té per objecte promoure la recuperació de la memòria històrica recent, incidint especialment en la repressió dels diferents règims totalitaris del segle XX.

Pròximament trobareu en aquest bloc http://www.fundacioars.org/blog/?p=110 documents i material gràfic sobre les recerques del CILEC a l’Uruguai que continuaran el 2011.
Si esteu interessats, podeu sol•licitar més informació a info@fundacioars.org