Els arxius de l'exili republicà a l'Uruguai

El Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària (CILEC) dirigit per David Serrano, professor de Comunicació de la Universitat Raimon Llull, ha iniciat una línia d’investigació sobre l’exili dels republicans a l’Urugai. Per primera vegada, els investigadors han pogut consultar els arxius històrics d’aquest país, concretament els de la policia, el d’afers estrangers i els de migració del Ministeri de l’Interior, tots ells amb documents secrets i classificats. A l’Uruguai, considerada la Suïssa americana, van arribar uns 850 exiliats catalans que aviat es van organitzar i, entre altres, van erigir el primer monument dedicat a Lluís Companys.

El CILEC, un dels grups de treball de la Fundació Ars de Sabadell, té per objecte promoure la recuperació de la memòria històrica recent, incidint especialment en la repressió dels diferents règims totalitaris del segle XX.

Pròximament trobareu en aquest bloc http://www.fundacioars.org/blog/?p=110 documents i material gràfic sobre les recerques del CILEC a l’Uruguai que continuaran el 2011.
Si esteu interessats, podeu sol•licitar més informació a info@fundacioars.org

Per fi una mica de seny,.

Segons una noticia difosa per l’agència EFE, el Tribunal Suprem ha avalat el trasllat de la documentació de la Generalitat de Catalunya que es troben a l’arxiu de Salamanca, i també ha rebutjat el recus presentat pel mateix ajuntament contra aquesta decisió.
La Sala del Contenciós Administratiu del TS ha confirmat la sentència de l’Audiència Nacional, que també va desestimar el recurs de l’Ajuntament, avalant la legitimitat del “Ministerio de Cultura” per la qual, el 8 de gener de 2006 va acordar la restitució a la Generalitat dels documents que es troben a l’Arxiu General de la Guerra Civil.
És doncs, una bona noticia per l’arxivística, ara que estem a punt d’acabar el 2010.

El Tribunal Suprem avala el retorn a Catalunya dels documents del Centro Documental de la Memoria Histórica

El Tribunal Suprem avala el retorn a Catalunya de nombrosos documents dipositats al Centro Documental de la Memoria Histórica, de Salamanca.

La sentència confirma la resolució de l'Audiència Nacional, la qual va desestimar el recurs presentant per l'Ajuntament de Salamanca contra la transferència a l'Arxiu Nacional de Catalunya de diversos fons de l'arxiu situat a Salamanca.

Un cop més s'avala la resolució per la qual el Govern d'Espanya restituïa a la Generalitat de Catalunya, altres administracions i particulars, diversos fons sostrets al finalitzar la Guerra Civil Espanyola.

Cal recordar que l'actualment denominat Centro Documental de la Memoria Histórica es va constituir a partir de fons requisats als seus productors o arxius per tal de depurar les responsabilitats polítiques.

Per a més informació podeu llegir altres posts d'aquest bloc.

Podeu consultar la notícia a La Vanguardia de l'edició d'avui.

(procedència de la imatge: http://www.araponent.cat)

I.A.B.

L'arxiu de Carme Balcells, un nou cas Centelles

Finalment, el Ministeri de Cultura ha adquirit per 3 milions d’euros l’arxiu de Carme Balcells, l’agent literària de la qual ja vaig parlar anteriorment. Més de 2.500 metres lineals de correspondència privada, esborranys, primeres edicions, fotografies i bibliografies completes d’autors essencials en llengua espanyola com Pablo Neruda, Vicente Aleixandre, Camilo José Cela, Mario Vargas Llosa o Gabriel García Márquez ja estan a l’Arxiu General de l’Administració a Alcalà d’Henares (Madrid). Un altre arxiu català que perd el nostre país.
Teresa Esquirol

L' Arxiu del genocidi

Encara que la noticia ja te uns quants dies, he volgut fer ressò al bloc perquè em va recordar la xerrada que ens va donar el Ramon Alberch i Fugueras. Tal i com ens va explicar, els documents (en qualsevol format) són imprescindibles per impartir justícia, perquè són evidència del horror, testimoni de la memòria i eviten que es repeteixi aquell terrible error amb la seva presència.

Per aquest últim motiu, Ruanda ha obert al públic l'arxiu Kigali Genocide Memorial amb el qual vol aconseguir que el genocidi del 1994 no torni a succeir en aquest país i a cap lloc del món.

En el fons de l'arxiu es pot trobar 1.500 gravacions audiovisuals i 20.000 documents inèdits de la massacra humana succeïda entre l'abril i el març de fa setze anys.

Podeu llegir la noticia aquí i visitar la web Kigali Memorial Centre aquí.

El MNAC custodiarà les fotografies d'Oriol Maspons

Segons informa el diari Avui amb data d'avui la col•lecció particular de fotografies d'Oriol Maspons (Barcelona, 1928), formada per uns 1.500 positius, ingressarà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La Fundació Elsa Peretti, propietària d'aquest fons, signarà avui un conveni amb el museu del Palau Nacional segons el qual el MNAC custodiarà el patrimoni d'imatges de Maspons en règim de dipòsit. El contracte és per deu anys, renovables, i té com a contrapartida la difusió de l'obra de Maspons.
Per al MNAC, avui serà un gran dia. La incorporació del llegat de Maspons marcarà un abans i un després en el seu departament de fotografia, que lidera David Balsells. I no n'hi ha per menys. Es tracta de la col•lecció de fotografies en paper completa d'un creador capital en la història de la fotografia del segle XX, el pare d'imatges icòniques de las Hurdes, les barraques del Somorrostro o el moviment hippy d'Eivissa i la Gauche Divine barcelonina.
L'acord que es firmarà avui – el contracte és per deu anys, renovables, i té com a contrapatida la difusió de l’obra- arriba després que últimament s'hagi especulat molt sobre el possible destí de l'arxiu de negatius de Maspons. Una polèmica, encara oberta, molt relacionada amb la venda de l'arxiu Centelles al Ministeri de Cultura, de Madrid. Passi el que passi amb els negatius, de moment els positius ja és segur que es queden al MNAC.

Franscesc de Borja, virrei de Catalunya

La seu del Palau del Lloctinent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) acull fins a mitjans del mes de gener una exposició sobre Francesc de Borja.

Sota el títol, "Francesc de Borja, virrei de Catalunya (1539-1543)", l'exposició ressegueix la seva trajectòria vital a través del context històric, la seva activitat política, la gestió del Ducat de Gandia i el seu ingrés a la Companyia de Jesús. A través dels documents exposats provinents principalment del Fons dels Duques de Osuna de la Sección Nobleza de l'AHN, i del propi ACA, s'analitza la seva figura, amb una especial incidència en la seva acció com a lloctinent de Catalunya sota el regnat de Carles I.

Una bona oportunitat d'apropar-se a la vida de qui va esdevenir III General de la Companyia, canonitzat el 1671.

Trobareu tota la informació a la web de l'ACA.

I.A.B.