El cercador Eureca! ja incorpora més de 290.000 documents digitals culturals

Amb només un any en marxa, el cercador d’Internet Eureca! (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya) ja ha incorporat més de 290.000 documents digitals disponibles en diferents suports (text, fotografia i vídeo).

Eureca! va ser creat a principis del 2010 pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Subdirecció General de Biblioteques, amb l’objectiu de facilitar la difusió del patrimoni digitalitzat de Catalunya.

El cercador permet localitzar i accedir, mitjançant una sola cerca, a documents digitalitzats penjats en els diferents servidors de les institucions catalanes o d’interès català, amb el que s’agilitza la tasca de recerca als diferents usuaris.

Eureca! segueix d’aprop el funcionament de la Biblioteca Digital Europeana, promoguda per la Comissió Europea (www.europeana.eu), i que per cert està disponible en català! En aquest sentit, indexa la informació dels documents disponibles en xarxa i es redirecciona el visitant fins al web que acull el document original d’interès.

A més, el cercador permet trobar qualsevol tipus de document digitalitzat (llibres, fotografies, cartells, mapes...), del qual s’hagin incorporat prèviament les dades bàsiques d’identificació (títol, autor, matèria...).

Actualment, ja hi són presents les referències de diverses col·leccions catalanes en línia d’interès cultural i científic, com ara:

- RACO (Revistes catalanes d’Accés Obert)

- Cartoteca Digital

- Memòria Digital de Catalunya

- Escena Digital

- Tesis Doctorals en Xarxa

- RECERCAT (Dipòsit de la Recerca a Catalunya)

- MDX (Materials Docents en xarxa)

- ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)

- Fons digital Aula Màrius Torres

- Hemeroteca digital Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona

- Calaix

- Memoro. Banc de la Memòria

- Biblioteca Digital Valenciana

En breu, també s’incorporà la informació dels registres de documents digitalitzats dels arxius, museus i materials audiovisuals catalans. Així s’espera que Eureca! es converteixi en el primer inventari del material digitalitzat i disponible a internet.

La notícia sencera la trobareu al següent enllaç:

http://www.comunicacio21.com/hemerotecatextecomplet.asp?id_texte=15110

Vegeu també el cercador Eureca! al web de la Generalitat de Catalunya, a:

http://gencat.eureca.cat:1701/primo_library/libweb/action/search.do?dscnt=1&dstmp=1292805706705&vid=EURECA&fromLogin=true

Una carta, símbol del començament de la nova legislatura

Divendres al matí em vaig assabentar que a l'acte de presa de possessió del President del Parlament de Catalunya, hi ha un document d'arxiu -una carta, concretament- que és una de les protagonistes de l'esmentat acte. Resulta que aquesta carta, que es guarda a la caixa forta del Parlament, la va escriure Francesc Farreras i Duran, el darrer president del Parlament a l'exili.

Fa 30 anys, Francesc Farreras va enviar la carta des de Mèxic per a donar el relleu a qui va ser el primer president del Parlament restaurat, Heribert Barrera. Com diu Isabel García a La Vanguardia del dia 17 de desembre de 2010, "testimoni silenciós de la història del poble català, la carta va tornar a sortir ahir de la caixa forta del Parlament per a simbolitzar el començament de la novena legislatura". Segons es pot llegir a la pàgina web del Parlament, "Desprès de cant d'"Els Segadors"[...] Ernest Benach, que ha exercit el càrrec durant les dues darreres legislatures li ha lliurat [a Núria de Gispert] la carta de l'últim president a l'exili, Francesc Farreres i Duran, com es fa sempre en el traspàs de poders entre els presidents. En aquesta carta, que va enviar des de Mèxic el 15 de març de 1980 al primer president del Parlament restablert, Farreras i Durant renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta. Aquest document simbolitza el testimoni de totes les persones que des de l'exili van mantenir les institucions i que amb la recuperació de la democràcia van passar el testimoni als nous representants elegits.

El que no ens aclareix cap diari és perquè guarden la carta en una caixa forta i no a l'arxiu del Parlament.

Teresa Esquirol

L'European Live Art Archive (ELAA): el primer arxiu de ‘performance' de l'Estat espanyol.-

Què tenen a veure els arxius amb l’art? Intentaré explicar-ho.
L’ELAA és un projecte d’abast europeu iniciat a la ciutat de Girona de mans de l’artista Esther Ferrer.
I què?. Doncs, el concepte de performance, una acció artística en directe que no distingeix entre el públic i l’artista dificulta –i molt– la possibilitat de documentar-la. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un art viu i efímer, complica aquesta tasca arxivística. Per aquesta raó es troba a faltar documentació històrica de les obres que han realitzat nombrosos artistes durant les darreres dècades a Europa. És, precisament, per compensar aquest buit, que tres institucions vinculades a l'art, com són la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, la Ruskin School of Drawing and Fine Art de la Universitat d'Oxford i la Glogauair de Berlín, s'han unit per tirar endavant un ambiciós projecte que, en paraules de la seva directora, Maria Josep Balsach, “pretén reunir, centralitzar, estudiar i permetre la recerca i l'estudi d'aquestes arts”. Això és, ni més ni menys, l'European Live Art Archive (ELAA), el primer arxiu de performance de l'Estat espanyol d'abast europeu, que ha començat les seves activitats a Girona.Tot aquest material s'anirà introduint a la pàgina web http://www.liveartarchive.eu/, que ja està activa. Un simposi internacional, trobades amb arxius privats i la col·laboració de festivals com el FEM també són altres elements essencials d'aquest projecte.Si voleu llegir la notícia completa, la trobareu a: http://www.girona.cat/sgdap/noticies07/arxivar_performance.pdf

El control i la gestió dels arxius, entre les previsions estatutàries i la doctrina del tribunal constitucional

El proppassat 25 de novembre va tenir lloc la conferència-col·loqui: “El control i la gestió dels arxius, entre les previsions estatutàries i la doctrina del Tribunal Constitucional”. En Xavier Bernadí, Professor de Dret Administratiu (UPF) i Secretari de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, parlà sobre quin ha estat fins ara el repartiment competencial en matèria d'arxius, sobre les novetats introduïdes per l'Estatut de 2006, el tractament que n'ha fet el Tribunal Constitucional i, també, quines perspectives de futur es podrien tenir en compte.
Fruit de la sessió adjunto el material per a que es pugui comentar a classe, bé com a material de suport per a quan es parli sobre els sistemes arxivístics.

El control i la gestió dels arxius, entre les previsions estatutàries i la doctrina del tribunal constitucional

View more documents from Andreu Gurrera.

XIII Congrés d’Arxivística de Catalunya

El proper Congrés d’Arxivística de Catalunya, que ja arriba a la seva tretzena edició, es durà a terme els dies 5, 6 i 7 de maig del 2011 al Nou Teatre Municipal de Lloret de Mar. Aquest certàmen se celebra cada dos anys des de 1987 i té com a objectiu reunir el col·lectiu d'arxivers catalans per posar en comú coneixements i experiències, així com obrir noves vies de debat i reflexió sobre la professió. La primera edició d’aquestes jornades va tenir lloc a Ribes de Freser el 1987, llavors amb el nom de Jornades d’Arxivística de Catalunya; i la darrera es va fer a Tarragona l’any 2009.

El passat 17 de novembre, l’Ajuntament de Lloret de Mar i l’Associació d’Arxivers de Catalunya van signar el conveni de col·laboració per a la celebració del certàmen del 2011, que s’espera que aplegui una gran part de professionals del món dels arxius i la gestió documental, com ja ha passat en les anteriors edicions.

Podeu consultar les conclusions del Congrés dels anys 2007 i 2009 al web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, a:

http://208.79.233.16/~arxivers/index.php/serveis/formacio/congres-darxivistica.html

Cultura, a la caça de l'arxiu de Carme Balcells

Cultura, a la caça de l’arxiu Balcells. Un nou cas Centelles?

La primera agent literària d’autors en castellà, negocia amb el ministeri de cultura la venda de la seva colossal col•lecció de manuscrits,cartes, diaris inèdits i primeres edicions

Una part important de la història de la Literatura Iberoamericana de l'últim segle es troba en els 2.000 metres del fitxer de Carmen Balcells. L'agent posseeix els documents, manuscrits, cartes de negociacions i voluntats personals de premis Nobel com Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Pablo Neruda, Vicente Aleixandre o Camilo José Cela. Ara és seu, però ha mantingut intenses negociacions per vendre a l'Estat, segons fonts del Ministeri de Cultura

Carme Balcells ha decidit que part del seu patrimoni quedi en mans públiques, al servei d'investigadors i estudiosos, obert a qui vulgui consultar-lo. Hi va haver un intent previ per que els papers de Balcells quedessin a la Generalitat, però la iniciativa no va aixecar massa entusiasme per part de les autoritats catalanes, que el van deixar en res

Quan l'Estat arribi a un acord amb Balcells -acord que sembla pròxim- s'obriran alguns interrogants. Primer, el preu. "Serà molt rendible per a tots", asseguren en Cultura. Després el lloc. On quedarà dipositat? En principi, l'espai més evident és la Biblioteca Nacional. Però també podria representar el germen perfecte per al futur projecte de l'Arxiu de l'Autor, un gran complex on quedin diversos llegats d'escriptors, pensadors i intel.lectuals espanyols i iberoamericans.

Sembla, però, que ningú és planteja la gran pregunta; és lícit que l’Administració compri arxius privats? Sigui quin sigui el seu preu? Sembla que, a partir del cas Centelles, tots els arxius tenen preu.

Per a més informació, http://www.elpais.com/articulo/cultura/Cultura/caza/archivo/Balcells/elpepicul/20101207elpepicul_1/Tes

El fons de l'excavació de la tomba de Tutankhamon, a Internet

El descobriment de la Tomba de Tutankhamon el 1922 és un dels grans esdeveniments de la història de l'arqueologia. Howar Carter aplicarà una metodologia de treball rigorosa per l'època: enregistrament fotogràfic previ a la remoció dels elements mobles de les tombes, i individualització de cada element.

L'extraordinari fons que va original el meticulós treball de Howar Carter es pot consultar ara a la web: http://www.griffith.ox.ac.uk/gri/4tut.html , on trobem diversos tipus de documents: les fitxes d'inventari, fotografies de Harry Burton, els quaderns d'excavació...

La noticia es pot consultar a El Pais

I.A.B.