dilluns, 30 de gener del 2012

L'Arxiu Comarcal de la Noguera posa en línea la col·lecció de cartells

27.1.2012
L'ACN ha catalogat prop de 2.300 cartells que ja es poden consultar per internet.

L'Arxiu Comarcal de la Noguera conserva una col·lecció de cartells integrada per prop de 2.300 documents impresos que cronològicament va des de finals del segle XIX fins a l'actualitat.

L'àmbit geogràfic predominant dels cartells és la comarca de la Noguera, destacant els cartells d'activitats de Balaguer, tot i que també s'hi poden trobar cartells d'altres zones de Catalunya.

Les temàtiques de què tracte són molt diverses i variades: activitats culturals, d'oci, esportives, propaganda electoral, festes majors, campanyes institucionals, etc.

Cal tenir en compte que aquesta col·lecció està constituïda per un conjunt de cartells entre els quals no hi ha cap mena de relació orgànica o lligam, ja que les peces que la integren provenen dels documents solts pertanyents a un fons més ampli o bé han ingressat aïlladament a l'arxiu.

Font: Xarxa d'Arxius Comarcals - Noguera
http://bit.ly/AAvg0n

La Societat Genealògica d'Utah (EUA) digitalitza 100.000 documents de la Noguera

24.1.2012

Family Search ha digitalitzat els documents d'interès genealògic que es conserven a l'Arxiu Comarcal de la Noguera.

Des de l'any 2005, per mitjà d'un conveni signat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Societat Genealògica d'Utah (EUA), s'està duent a terme el projecte de digitalitzar una part important dels fons documentals que es conserven als arxius de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte va començar a l'Estat espanyol l'any 1975 i té unes motivacions religioses, ja que l'objectiu de l'ordre dels mormons és crear un arxiu colossal on reunir la història familiar de la humanitat, per mitjà de la cerca genealògica.

L'any 2011 es va iniciar el projecte a l'Arxiu Comarcal de la Noguera, que va consistit en la digitalització dels documents de més de 100 anys de les sèries d'interès genealògic, com són els padrons d'habitants, els expedients de quintes, censos i registre civil, predominantment. Una altra documentació digitalitzada i que tindrà molt interès per als estudiosos en general és la digitalització dels índexs dels protocols notarials, la qual cosa permetrà en el futur realitzar les cerques amb una millor precisió per part dels usuaris.

En contrapartida d'aquesta col·laboració, l'Arxiu Comarcal de la Noguera ha obtingut la còpia digital de prop de més de 100.000 documents dels fons que conserva, fet que contribuirà a garantir la preservació dels originals i a la seva millor difusió.

Amb aquesta actuació es contribueix també a la conservació d'algunes de les sèries documentals més consultades, ja que paral·lelament està previst conservar una còpia de seguretat al Dipòsit Digital d'Arxius de Catalunya que amb aquesta finalitat ha posat en marxa el Departament de Cultura.

Font: Xarxa d'Arxius Comarcals - La Noguera
http://bit.ly/xKJ1ZF


Finalització dels treballs de descripció notarial de la Bisbal

26.1.2012
La descripció de les notaries del Districte de la Bisbal ja es poden consultar per Internet

S'ha acabat el treball de descripció arxivística dels fons de les notaries que conformen el districte notarial de la Bisbal d'Empordà, labor important, que ha significat la intervenció i dedicació de diversos arxivers al llarg d'uns quants anys, concretament des de l'any 2003. Dels quatre districtes notarials que hi ha dipositats a l'Arxiu Històric de Girona (AHG) (Girona, la Bisbal, Figueres i Santa Coloma de Farners), el de la Bisbal és, després del de Girona, el més important quan a nombre de llibres, amb un total de 9.578 volums que venen a representar uns 500 metres lineals i amb una cronologia que abraça del segle XIII al segle XX. La documentació la constitueixen el conjunt de fons documentals corresponents a més d'una vintena d'antigues notaries que formen part d'aquest districte des de la Llei del Notariat de 1862: Begur, la Bisbal, Calonge, Castell d'Empordà, Corçà, Cruïlles, Fitor, Foixà, Monells, Palafrugell, Palamós, Palau-sator, Pals, Parlavà, Peratallada, Púbol, Rupià, Sant Feliu de Guíxols, Sant Sadurní de l'Heura, Santa Pellaia, Torrent, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Vall d'Aro, Vulpellac, a les quals cal sumar la notaria especial de la Província Marítima de Palamós. Les més importants, tant pel nombre de volums com pel seu ventall cronològic, són les de la Bisbal, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí, seguides per les de Cruïlles i Calonge. En moltes d'aquestes notaries la documentació arrenca del segle XIV, i en algun cas, fins i tot abans: Els primers llibres de Palamós i Torroella de Montgrí són del segle XIII.

El treball arxivístic ha consistit en la revisió de les fitxes existents des de feia molts anys amb una descripció molt simple (notari i anys), i s'han tornat a catalogar els protocols utilitzant una fitxa descriptiva molt més completa. A més a més, s'han incorporat gran quantitat de fragments de llibres notarials que es conservaven esparsos i a part, en capses separades, sense descripció, cosa que ha permès d'incorporar als respectius fons un gran volum de documentació que fins ara no era accessible. L'aplicació de la NODAC ha representat un canvi substancial en la manera de treballar aquest tipus de documentació. No només s'identifiquen i es descriuen les unitats documentals (d'una manera més exhaustiva) sinó també les agrupacions jeràrquiques superiors de les quals aquelles depenen (notaria, regència del notari i sèries documentals). A part de la descripció de les unitats documentals, el treball ha permès detectar errors existents, tant en la identificació de notaris com en l'atribució de llibres a una determinada notaria, i s'ha pogut procedir a la seva rectificació. Per exemple, s'han pogut identificar i restituir al seu lloc els llibres de l'antiga notaria de Fitor, que es trobaven entremig dels llibres de la Bisbal; els de la notaria de Torrent, que es trobaven entremig dels de la de Palafrugell, i, de mateixa manera, també s'ha pogut desfer l'agrupació fictícia que responia al títol genèric de "districte de la Bisbal", restituint cada llibre a la notaria d'origen.

A partir d'ara, l'accés al catàleg de tota aquesta documentació notarial, tan important per a la recerca històrica, és possible fer-la a través d'Internet, mitjançant l'aplicació "Arxius en línia"http://cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/.

Els arxivers que des de l'any 2003 han treballat en la catalogació d'aquests fons han estat: Marc Aludell, Immaculada Costa, Sílvia Mancebo, Santi Soler i Glòria Vilella.

Font: Xarxa d'Arxius Comarcals - Gironès
http://bit.ly/xbZd9S

L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya digitalitza la capçalera "CERDANYA", Información General Comarcal (1969-1971)

12.1.2012
En el marc del projecte de digitalització de l’hemeroteca comarcal, enguany l’Arxiu ha digitalitzat la capçalera "Cerdanya, Información General Comarcal" i ja és consultable a través d’Internet al portal "XAC_Premsa: premsa històrica digitalitzada" de la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’una revista d’informació comarcal editada mensualment des de Barcelona entre 1969 i 1971. En l’editorial del primer número es diu que l’edició de la revista no depèn ni tècnicament i econòmica de ningú vinculat a la comarca i és per això que garanteix una informació imparcial i objectiva. En qualsevol cas conté informació d’actualitat tant social com política redactada amb molta professionalitat.
La "Cerdanya, Información General Comarcal" parla de temes tant transcendents per la comarca com la polèmica entre l’obertura del túnel de Toses i del túnel del Cadí, de l’amenaça de la presa projectada a l’estret d’Isòvol que havia de negar tota la plana, de la visita del “Ministro de Información i Turismo” el senyor Fraga Iribarne, de les maniobres militars anomenades “Operación Cerdanya” per pervenir un eventual invasió enemiga de la comarca, entre d’altres. En la secció de societat la revista fa una bona cobertura d’esdeveniments com la inauguració de la boîte "La Gatzara", les festes majors de Puigcerdà o Bellver i fins i tot la crònica de les noces i comunions de gent significada de la comarca. La revista comptava amb col·laboradors locals com Francesc Rossell, Joan Pous i Salvador Galceran i amb la publicitat d’establiments de Cerdanya.
Malgrat que va tenir una vida efímera, s'ha considerat per part de l'entitat que "Cerdanya, Información General Comarcal" és un bon producte periodístic i que per aquest motiu, la informació històrica que aporta resulta molt interessant en tots els seus aspectes. L’Arxiu convida a consultar aquesta capçalera que es pot trobar al portal "XAC_Premsa: premsa històrica digitalitzada"(http://bit.ly/4M38pv).

Fons: Xarxa d'Arxiu Comarcals - Generalitat de Catalunya
http://bit.ly/yQgCPB

Implantació de gestió de la documentació als ajuntaments de l'Alt Camp

Dimarts, 24 de gener de 2012

Comença la implantació als ajuntaments de la comarca de l'Alt Camp d’un servei d’assessorament i cooperació en matèria de gestió de la documentació administrativa

En els propers 2 anys, els 16 ajuntaments de la comarca que tenen dipositat el seu fons a l’Arxiu Comarcal de l'Alt Camp tindran un sistema únic de gestió dels documents que els permetrà controlar la documentació des del mateix moment que es crea.


L’ACAC té en dipòsit la documentació històrica o inactiva de 16 ajuntaments de la comarca de menys de 2.500 habitants. A partir de 2005 un conveni de cooperació entre el Consell Comarcal i aquests ajuntaments permeté la contractació d’una arxivera per ingressar i tractar la documentació semiactiva. Ara, amb l’objectiu de racionalitzar i unificar el tractament documental i assolir una gestió més eficaç i rendible, donant així compliment a la normativa vigent (articles 7 i 8 de la llei 10/2011 d’arxius i documents) l’ACAC i el Consell Comarcal col·laboren per oferir un sistema únic de gestió de la documentació activa, treballant no ja a l’ACAC sinó a les respectives seus dels ajuntaments. El sistema inclou el control d’expedients híbrids i documentació electrònica i expandeix el model que ja aplica el Consell Comarcal.

El disseny del servei contempla una fase d’implantació que dura 4 mesos i s’aplica simultàniament a 3 ajuntaments. Posteriorment es passa a una fase de manteniment, que comporta visites de seguiment, suport telefònic i gestió anual de les eliminacions i transferències a l’ACAC. En aquest model l’ACAC aporta el programari i el disseny del sistema, el Consell Comarcal aporta una arxivera i els ajuntaments es comprometen a fer les millores que se’ls indiquin, aprovar un reglament i nomenar un/a responsable de l’arxiu administratiu.

La nova relació establerta entre les parts es plasmarà en un nou conveni de cooperació entre Consell Comarcal i ajuntaments i, els primers a aplicar-lo són els ajuntaments d’Aiguamúrcia, La Riba i Figuerola del Camp.

Aquest nou escenari també és ampliable a aquells ajuntaments que no tinguin dipositada la seva documentació a l’ACAC, si bé a partir de 2014, quan ja en disposin els ajuntaments que sí tenen dipositats els seus fons.

Font: Xarxa d'Arxius Comarcals - Gencat
http://bit.ly/wuxihy

diumenge, 29 de gener del 2012

Els fons parroquials de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT): accessibles gràcies a la digitalització

En els últims temps, a la secció de Notícies de l’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya hi podem veure amb certa freqüència algunes entrades referides al procés de digitalització dels fons parroquials dipositats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. L’última d’aquestes entrades fa referència als llibres sacramentals de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca digitalitzats gràcies al finançament de l'Ajuntament de Vila-seca.

No obstant això, l’origen d’aquesta iniciativa cal cercar-la uns quants enrere, concretament a l’any 2008. En aquell moment l’AHAT inicia el procés de descripció normalitzada, en base la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) i la digitalizació dels seus fons parroquials a partir de l’establiment de convenis de col·laboració amb els Ajuntaments de les parròquies amb documentació ingressada. Amb el pas del temps, s'han implicat altres institucions públiques i privades.

L’últim d’aquests convenis entre el propi AHAT i la Diputació de Tarragona ha permès fer accessibles els fons digitalitzats a través d’Internet, una iniciativa pionera a l’Estat espanyol.

Amb aquesta iniciativa es duen a terme dues actuacions arxivístiques: la preservació i la difusió. Aquestes actuacions queden recollides a la majoria de notícies consultades i cal valorar-ho com un element d'allò més positiu i exemplificador de quines són les funcions dels arxius i quines activitats s’hi duen a terme. Algunes de les notícies més "pedagògiques" són: els primers minuts del Telenotícies Comarques Tarragona de TV3 (edició: 10 de novembre de 2011); o bé "La Contra" en l'edició digital del diari Notícies Tgn (edició: 1 de març de 2011).

Al marge de la magnitud mediàtica de les notícies referides a aquesta actuació de l’AHAT i de la pròpia importància del projecte, es voldria assenyalar la “virtud” sobre l’accés i consulta de la documentació digitalitzada.

Així, a tall d’exemple, per accedir als documents digitalitzats de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca cal que ens registrem prèviament al lloc web de l’AHAT. Aquest pas que pertoca fer als usuaris potencials des la secció Arxiu en línia del web institucional de l'AHAT permet a l'arxiu tenir un control estadístic i precís sobre l’accés i consulta de la documentació.

Aquest mecanisme de registre esdevé doncs, una porta oberta als propis usuaris els quals poden consultar els documents que són del seu interès i, a la vegada, si ho dessitgen poden esdevenir col·laboradors de l’AHAT. Així, tot usuari de l’AHAT un cop accedeix en pantalla a la consulta de la documentació hi pot aportar o completar dades sobre la indexació dels documents. Aquesta darrera potencialitat estableix un vincle més entre l’usuari i la institució arxivística, elevant-lo a la categoria de col·laborador.

Tots sabem la vessant interdisciplinària de l’Arxivística i de la idoneïtat que hi participin professionals de diversos camps. Per mitjà d’aquest perfil d’usuari-col·laborador podem completar i millorar la nostra tasca arxivísitca doncs aquests podran aportar els propis coneixements i experiències sobre diplomàtica, paleografia, genealogia, etc. a la pròpia descripció arxivística.

Per tant, celebrem aquesta iniciativa que acosta una mica més el nostre passat i el nostre patrimoni a partir de l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.


Josep Maria Pallisé

divendres, 27 de gener del 2012

L'Arxiu Comarcal d'Osona incorpora el fons dels Doctors Salarich

La Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitària (FORES) ha cedit el fons documental dels doctors Salarich a l’Arxiu Comarcal d’Osona. El fons inclou la documentació dels doctors Joaquim Salarich Verdaguer (1816-1884), Josep Salarich Giménez (1848-1930) i Joaquim Salarich Torrents (1895-1978), i la seva biblioteca. Es tracta de documents d'un alt valor històric per a l’estudi dels moviments intel•lectuals de Vic i la resta de la comarca.

El volum total del fons cedit és de 74,2 metres lineals: 71 ocupats per la biblioteca, formada per 4.241 volums de llibres de medicina, història i literatura local, ciències naturals, filosofia, religió i lesgislació mèdica. La documentació ocupa 2,2 metres lineals i 1 els documents de format especial. A més a més també hi ha 331 positius fotogràfics.

Amb la formalització oficial del conveni se'n garanteix la seva consulta i ús, podent-se consultar el catàleg sencer del fons per Internet, des del web de l’Arxiu Comarcal d’Osona a l’enllaç “Arxius en línia”.

http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/30131/arxiu/comarcal/incorpora/fons/dels/doctors/salarich

Es crea el "Fons Castellers de Vilafranca" a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès

El passat dilluns 16 de gener es va presentar l'acord de col·laboració entre l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès i els Castellers de Vilafranca, en el qual s'estableix la cesssió en dipòsit del fons documental i fotogràfic de la colla que resumeix 60 anys de la seva història.
En aquests moments els fons documentals estan formats per 36 capses de documentació i gairebé 6.000 fotografies. Amb el temps es preveu l'ampliació del fons gràcies a les aportacions de particulars.
L'Arxiu Comarcal té previst descriure i posar tot aquest material a l'abast dels ciutadans, ja sigui amb els documents originals o amb còpies digitals, de forma telemàtica gràcies als programaris que la Generalitat de Catalunya posa al servei dels arxius que hi depenen. El motiu de crear aquest fons és conservar, divulgar i facilitar la recerca per aquells que estiguin interessats.
Els responsables de presentar aquest acord van ser el director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès Josep Maria Masachs i els representants de la colla castellera Josep Maria Feliu i Miquel Ferret.


Clara Creixell.

dimecres, 25 de gener del 2012

La censura "sense fronteres" sobre els fons privats.

Idees per a la reflexió...
Aquest dies hem estat testimonis de la censura que han patit milers de persones físiques i jurídiques que a nivell privat havien dipositat part del seu fons documental en un servei d'allotjament de documents (en el llenguatge informàtic: arxius) a la xarxa. No em referixo a arxius subjectes a les lleis de la propietat intel·lectual com ara llibres, films o cançons, si no a documents produïts per aquestes persones en l'exercici de les seves activitats. Per exemple: articles escrits per elles, fotografies, vídeos casolans particulars i fins i tot materials elaborats a nivell de tesis universitàries i d'investigació científica.

Molt s'ha legislat i parlat sobre els fons públics, però què passa amb els fons privats? 

Òbviament cadascú a casa seva genera, organitza, conserva i difon els seus documents com li sembla bé, atesa la seva natura privada. Veiem que requereixen les mateixes funcions que els públics (no els mateixos objectius, és clar) però estan desemparats per l'Arxivística, entren al sac dels objectes privats, com ara un cotxe o un abric, tot i tenir un valor potencial: són susceptibles d'entrar a formar part d'un arxiu algun dia pel seu valor documental. En aquest sentit, només se salven de les injustícies els fons particulars que són acceptats en un arxiu pel motiu que sigui, i encara podem dir que el seu tractament no està normalitzat ni és homogeni. Cada arxiu fa un tractament particular d'aquests fons privats seguint el mètode del "bon ús o bona pràctica", o recomanacions no normativitzades.


Com he dit, crec que els fons privats coneguts o desconeguts tenen un valor principalment històric i també probatori gens menyspreable (informació = llibertat) i que mai poden patir cap tipus de censura, menys encara a nivell governamental.  La Internet és molt positiva en molts sentits però també fa possibles situacions com aquestes tan injustes com perilloses; injustes perquè paguen tant culpables com innocents i perilloses perquè creen precedents.

Per la part que ens toca com a arxivers, hauríem de denunciar aquests fets?
S'haurien d'analitzar i promoure legislacions específiques pel que fa als fons documentals de tot tipus en xarxa?
Acabaran patint censura també els fons públics si un dia (no tan llunyà com sembla) s'emmagatzemen electrònicament?

Maite Casasús.

dimarts, 24 de gener del 2012

La Generalitat llança un pla perquè tots els tràmits amb l'Administració es puguin fer 'on line'

El Govern calcula que aquest projecte, en què s'invertiran tres milions d'euros, permetrà estalviar 1.000 milions per legislatura

L'objectiu d'aquest projecte és donar un servei més eficaç i àgil, a més de simplificar els processos de tramitació, per tal de facilitar la feina al ciutadà, segons les paraules de Joana Ortega, vicepresidenta del Govern català.

El Govern desenvoluparà un portal, anomenat Canal Empresa, en què s'oferirà informació a les empreses per efectuar diferents operacions amb l'Administració. Destaca, la transmissió de factures electròniques per part de proveïdors. També ampliarà l'ús de la firma electrònica i aplicaran nous procediments electrònics entre organismes públics per agilitzar operacions i estalviar despeses. Per tant, s'està potenciant l'interoperabilitat entre l'Administració.

Enllaç: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/generalitat-llanca-pla-perque-tots-els-tramits-amb-ladministracio-puguin-fer-line-1350882

dijous, 19 de gener del 2012

La inauguració de l´Arxiu Històric d´Olot està pendent dels degoters


L'Arxiu Històric de la Garrotxa no s'inaugurarà fins que la valoració dels defectes de construcció començada a l'estiu del 2010 estigui acabada. Tot i que el trasllat de l'arxiu vell al nou fa mesos que està acabat i que els arxivers treballen amb normalitat al nou, encara no s'han resolt els problemes d'humitat que l'Ajuntament va fer públics a l'agost del 2011. Ahir, el regidor d'Urbanisme, Miquel Àngel Zarza (CiU), va explicar que "si hi hagués un ruixat fort tornaria a haver-hi degoters". També va enumerar problemes de tancaments i de climatització. Va assenyalar que l'Ajuntament espera la valoració econòmica de la diagnosi i que quan la tingui la farà pública. En principi, la garantia de l'obra cobrirà les reformes. També va apuntar que l'Ajuntament ha aportat solucions transitòries als defectes de climatització de la Sala Torin.

dimarts, 17 de gener del 2012

L'arxiu digital més gran del món és llatinoamericà

17.1.2012

A partir de dijous 19 de gener del 2012, l'art llatinoamericà del segle XX serà el primer que tindrà el seu propi arxiu de documents disponible per tot el món a través de la web. Es presentarà a Texas (EUA), el resultat d'un esforç enorme: deu anys de treball de més de cent científics i investigadors de setze països, unit amb el d'una trentena d'especialistes digitals. Obres, infinitat d'articles periodístics sobre art, cartes privades i catàlegs, entre tants documents, estaran gratis i a disposició de tots a http://icaadocs.mfah.org, el lloc creat pel Museo de Bellas Artes de Houston (MFAH) i el Centro Internacional de Arte para las Américas (ICAA). Bona part d'aquest material mai ha estat publicat.

La posada en marxa de l'arxiu estarà acompanyada pel simposi internacional "Nuevas trayectorias para la investigación del arte latinoamericano y latino" i per la publicació de 14 volums sobre l'art de la regió. Aquest arxiu instal·larà una nova memòria de l'art llatinoamericà i posiciona l'art i la cultura d'Amèrica Llatina al cap de les tendències internacionals, ja que cap altre regió del món posseeix semblant recurs.

És molt interessant l'opinió de Mari Carmen Ramírez, directora del projecte i pionera en les investigacions d'art llatinoamericanes, entre d'altres temes, referents als arxius que apareixen en l'entrevista que hi ha al final de la notícia.

Font: Revista de Cultura Ñ - Clarín

http://bit.ly/xFQfZ1

La Diputació Provincial de Saragossa (DPZ) ofereix formació als ajuntaments sobre gestió d'arxius municipals i documentació

14.1.2012


La Diputació Provincial de Saragossa (DPZ) ha ofert unes jornades sobre organització d'arxius municipals d'oficina. L'objectiu és formar als ajuntaments en l'organització i gestió de la documentació que ells mateixos generen d'una forma eficaç que els permeti, entre altres coses, poder localitzar qualsevol document que formi part del seu arxiu municipal.


Les sessions començaren dilluns 16 de gener i es realitzaran entre gener i febrer. Està previst que participin més de 70 persones que treballen en 64 ajuntaments de la província i en una comarca.


Durant les jornades s'explicaran els criteris d'organització d'arxius i s'insistirà en la necessitat de mantenir el contacte entre qui genera la documentació i les persones encarregades del seu arxiu.


Font: lainformacion.com

http://bit.ly/A1gben

Els consells d'oficis: els treballadors de l'Ajuntament en la vila antiga.

Arxiu Municipal de Reus. «El document del mes» - Gener.

A partir de l'estudi de diverses actes municipals dels segle XV al XVIII, ens apropem als consells d'oficis: eren les sessions del consell municipal –habitualment, a començaments d’any– en les quals es feia relació de les feines a càrrec del municipi. Segons el moment hi consta el nom de les persones que treballen per la Vila, el cost, o es descriuen les obligacions que comporta la tasca. L’estudi d’aquestes actes ens aporta, doncs, una valuosa informació sobre el funcionament de l'Ajuntament  i algunes de les seves funcions en l’activitat diària de la vila, informant detalls sobre oficis curiosos o les festes que se celebraven amb els músics al seu càrrec.

La conferència tindrà lloc el proper dijous 19 de gener de 2012, a 2/4 de 8 del vespre, a càrrec d'Ezequiel Gort, arxiver municipal.
Arxiu Municipal de Reus (c/ St Antoni M. Claret, 3).

Jesús Prieto de Pedro, nuevo director general de Bellas Artes y Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas

Jesús Prieto

El Consejo de Ministros ha designado a Jesús Prieto de Pedro, director general de Bellas Artes y Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas. Nacido en 1949 en Valladolid, Prieto de Pedro es doctor en Derecho por la UNED, catedrático de Derecho Administrativo y titular de la Cátedra Andrés Bello de Derechos Culturales.
Ha sido decano de la Facultad de Derecho y vicerrector de la UNED, así como director del Instituto Interuniversitario para la Comunicación Cultural. Experto en comunicación cultural y cooperación territorial, ha dirigido el Programa de Doctorado de Derecho de la Cultura y coordinado el Master Oficial en Derecho de la Cultura de la UNED. (fuente: COABDM)

Como podemos comprovar por su trajectòria profesional y académica, Jesús Prieto es una persona con un perfil más cercano al derecho y a la gestión cultural que al mundo de los archivos y bibliotecas. Esperemos que este hecho no sea un impedimento para que la dirección general que presidirá realice una política archivística acorde con las necesidades del sector y las demandas de la sociedad. De momento, cuenta con el beneficio de la duda, pero vistos los tiempos que corren y las políticas que el nuevo gobierno está aplicando en todos los sectores que tienen que ver con lo público habrá que estar atentos a sus movimientos.  

dilluns, 16 de gener del 2012

Cens de manresans privats de llibertat - Un exemple d'investigació i treball de documents d'arxiu

Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975)

Tot va començar amb la idea d'un bomber, ja que va ser voluntat de Joan Albert Pons, bomber de professió, d'esbrinar la sort d'uns oncles després de la Guerra Civil Espanyola el que està en l'origen d'un treball de camp ingent que ha donat un primer fruit en aquesta llarga llista de represaliats pel règim franquista. La feina pacient, de formiga, de Pons ha durat una quinzena d'anys.

Són les històries de 1.821 manresans i manresanes que van perdre vides i il·lusions per fidelitat a la legalitat republicana, amagada pel feixisme guanyador i oblidada per la democràcia. Seguir aquestes històries ha estat en part gràcies a unes fitxes de les quals en depenia la vida o la mort dels noms que hi figuraven. Unes fitxes elaborades des de Manresa per manresans i sobre manresans que, per sort i gràcies a la desídia dels que les havien de custodiar, es van salvar de l'ordre dictada pel polític franquista Rodolfo Martín Villa perquè es fessin desaparèixer les proves de les delacions i de les acusacions d'uns veïns guanyadors del conflicte contra uns altres veïns perdedors.

La font principal han estat les fitxes rescatades per Joan Albert Pons a través d'un reguitzell de vicissituds i procedents del fons de la Guàrdia Urbana manresana "i d'oficines repressores locals que posen de manifest els mecanismes utilitzats i les col·laboracions d'alguns manresans de prestigi social". A diferència d'altres municipis, Manresa ha conservat una bona part de la documentació generada per la repressió franquista. Dipositada a l'Arxiu Comarcal del Bages (ACBG), aquesta documentació - juntament amb fons d'altres arxius catalans com l'Arxiu Nacional de Catalunya i de l'Estat Espanyol, el fons del Govern Militar de Barcelona, l'Archivo General Militar de Guadalajara, ia lgunes coleccions documentals privades - ha permès elaborar el cens.

Del material reunit per Pons resta per publicar un importat paquet de dades referents, entre d'altres, a l'ostracisme a què se sotmetia els vençuts significats o no socialment, les repressions laborals i la gent que va passar a ocupar els llocs deixats pels represaliats; apareixien així els estómacs agraïts, fórmula utilitzada per la dictadura per eixamplar la base social. El treball sistematitzat per Josep Alert i Conxita Parcerisas mostra que les dades diuen que els repressors franquistes cercaven fer desaparèixer qualsevol possibilitat d'organització de massa crítica i per això es va buscar silenciar els qui des de l'interior podien mantenir viu el fet de pensar diferent.

L'impacte social causat per les mesures repressores, que anaven de la pena de mort als batallons de treballs forçats o a les presons, s'ha xifrat en el 12% de la població manresana, "números que creixeran a mesura que incorporem noms a la llista perquè el treball no està tancat". Tothom era bo per castigar els vençuts; directors de fàbrica, capellans, alcaldes, veïns rancuniosos, etc.

Manresa es converteix en una de les primeres ciutats de l'Estat en fer públiques aquestes dades de memòria històrica.

En la web de "Memòria i Història de Manresa" es pot consultar el cens amb les dades d'aquests manresans i manresanes de naixement i/o veïnatge que durant la dictadura franquista van ser privats de llibertat per motius polítics i reclosos en camps de concentració, batallons de treballs forçats, presons i altres unitats de càstig.

Endemés, l'anàlisi estadístic d'aquesta informació ha fet possible, per primer cop, quantificar la magnitud de la repressió franquista a la capital del Bages.

També incorpora la web més d'un miler de documents que degudament classificats i contextualitzats, permeten il·lustrar a través de casos concrets, els diferents instruments de la repressió: els camps e concentració, els requeriments, informes i avals, les delacions, els batallons de treballs forçats, el sistema judicial, les presons i la redempció de penes pel treball. També s'hi poden trobar documents que mostren el control a què eren sotmeses les persones que sortien de la presó - en règim de llibertat vigilada - i també com la privació de llibertat afectà la vida quotidiana i l'entorn laboral i familiar.

Fonts: Regió7, dissabte 14 de gener de 2012

Memòria i Història de Manresa: Cens de manresans privats de llibertat
http://www.memoria.cat/censpresos/


Fons Joan Brossa

El llegat de Joan Brossa ja és al MACBA

Per al president de la Fundació Brossa, el manresà Mestres Quadren, calia un "canvi de rumb".

La Fundació Joan Brossa i l'Ajuntament de Barcelona han dipositat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona la col·lecció, l'arxiu i la biblioteca del poeta avantguardista Joan Brossa per un període de 25 anys, amb la responsabilitat de custodiar, catalogar, conservar i divulgar les seves creacions. El llegat inclou 60.000 objectes: 50.000 documents (la meitat no catalogats), 6.000 llibres, 7.500 revistes, 100 publicacions de l'artista, 130 poemes visuals (molts inèdits), 1.000 fotografies, 150 instal·lacions i 1.000 cartells. El president de la Fundació Brossa, el compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny, fa un temps que ja va veure que la conservació del llegat necessitava un "canvi de rumb" que ara l'ha portat al MACBA, on segons el seu director, Bartomeu Marí, aquest fons serà "conservat, estudiat i difós" i culminarà amb una exposició a la tardor del 2013. Tot amb l'objectiu de mantenir la voluntat de l'autor de no dispersar la seva obra, com senyala Mestres Quadreny.

"Brossa ens va llegar un gran patrimoni artístic, però no de diners, perquè en va prescindir tota la vida", segons Mestres Quadreny. Artista incatalogable i poeta en el sentit més ampli de la paraula, per a Brossa (1919-1998) no van existir gèneres ni fronteres entre les arts i el seu llegat n'és una bona mostra, des dels seus poemes visuals fins a les obres plàstiques, joguines, jocs de màgia o documents que defugen de cap classificació. "Un creador enigmàtic, però genial", va afegir Marí, que va destacar el material inèdit que permetrà descobrir aquest llegat, tant literari, com teatral o de poesia visual, del qual només s'ha divulgat amb prou feines el 20% del total. Per a Mestres Quadreny, "és el punt zero de la Fundació. Tot estarà correctament classificat i catalogat i fins i tot es farà una digitalització del fons per posar-ho a disposició de tots".

Font: Regió7
Dissabte, 14 de gener de 2012

diumenge, 15 de gener del 2012

'Informe semanal' segueix el rastre de 'La maleta mexicana'.

Informe semanal, es va fer ressò ahir (14/01/2012), de l'exposició "La maleta mexicana", la mostra d'imatges de Robert Capa, Gerda Taro i Chim presentada pel MNAC.Amb el títol "Historias de la maleta mexicana", el programa ha indagat en l'origen d'alguna de les imatges de la mostra i presenta entrevistes, localitzacions i opinions sobre el treball dels fotògrafs, l'època, i el present d'aquelles persones o els seus familiars.

Font: TVE.Informe Semanal.

http://bit.ly/wu8fbK

Carmina Corominas.

dimecres, 11 de gener del 2012

Arxivers de Castella i Lleó demanen a Rajoy que la política arxivística pasi a Presidència o Hisenda i Administracions Públiques

elEconomista, 9.1.2012

L'Asociación de Archiveros de Castilla y León (ACAL) ha demanat al president del Govern, Mariano Rajoy, que la política arxivística passi a dependre dels ministeris de Presidència o Hisenda i Administraciobs Públiques en el nou Executiu, després de la desaparició de la Dirección General del Libro, Achivos y Bibliotecas, mesura que han lamentat.

En una nota recollida per Europa Press, ACAL ha manifestat la seva inquietut davant un possible augment de la "marginación" dels arxius i les polítiques arxivístiques en el futur organigrama de l'Administració General de l'Estat.

Un cop "frustada" la "tradicional" reclamació d'incardinar la política arxivística de l'Estat en un departament "de ámbito transversal" com Presidència o Administracions Públiques, la unió en un únic departament dels Ministeris de Cultura i Educació, i la desaparició de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas "no presagian un buen futuro", segons ha insistit l'associació.

Font: elEconomista.es (bit.ly/vZBcKs)

bit.ly/vZBcKs

Nou cicle de conferències a l'Arxiu Municipal de Reus



Cicle: Testimonis. Memòria d’un passat recent.

L’Arxiu Municipal de Reus i Carrutxa enceten, el 2012, un programa sobre la memòria personal, a partir d’un seguit d’activitats que tenen com a objectiu aplegar testimonis de les experiències viscudes en diferents àmbits (educació, sanitat, moviment veïnal, festes, mitjans de comunicació, sindicalisme…) en l’últim mig segle, a Reus i el seu entorn comarcal. Hem proposat, en definitiva, a persones diverses que ens expliquin la seva vida –o aquells aspectes de la seva vida que podem considerar especialment rellevants– en una sessió oberta al públic. No cal dir que la mateixa idea ja estat engrescadora i participativa. El programa parteix d’una proposta d’Isidre Fonts, persona amb una llarga trajectòria d’activisme cultural i social, i vol ser una eina per a generar memòria col·lectiva a partir d’unes experiències personals.

Amb el títol de «Testimonis. Memòria d’un passat recent» ens volem apropar a la memòria històrica de la segona meitat del segle XX. Arxiu Municipal, com a institució pública encarregada de preservar el patrimoni documental, com a activitat bàsica proposa un cicle de conferències en què un seguit de persones convidades parlaran de la seva experiència personal en diferents camps. Aquestes conferències –i el posterior col·loqui, si s’escau– seran enregistrades i s’integraran en el fons de memòria oral de l’Arxiu. A més, es preveu iniciar altres activitats com poden ser converses o taules rodones, presentació de treballs de recerca sobre memòria biogràfica, etc.

http://lateiera.wordpress.com/


1ª conferència:
Josep M. Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Fer de periodista, a Reus, als anys 70.
Dijous 12 de gener, sala d'actes de l'Arxiu.

Una mica d'humor

Per començar amb bon peu l'any 2012, un acudit de l'incomparable Forges...


diumenge, 8 de gener del 2012

Declaració Universal dels Drets Humans

De la Declaració Universal dels Drets Humans [ves.cat/aZGF], proclamada per l'assemblea general de les Nacions Unides a la ciutat de París el 10 de desembre de l' any 1948,se'n poden trobar centenars de versions [ves.cat/aZGH] en llengües de tot el món ( com per exemple la catalana: ves.cat/aZGI) en aquesta web [ves.cat/aZGK] de l'Oficina de l'Alta Comissaria dels Drets Humans. Ara la plataforma Sound Cloud [soundcloud.com], dedicada a la distribució dels fitxers d'àudio entre usuaris, vol portar a terme una iniciativa semblant, però cenrada específicament en la versió sonora. United Souunds [soundcloud.com/groups/united_sounds], el nom que ha rebut la iniciativa, consisteix en un nou grup dins de Sound Cloud que es proposa justament de recollir quasibé quatre-centes traduccions d'aquesta declaració dels drets humans en format exclusivament àudio. De moment, ja n'hi ha mig centenar d'enllestides, entre aquestes la catalana, l'hindi, la llatina, entre altres. A més a més de les traduccions, també es proden trobar en versió àudio una presentació[ves.cat/aZGT] de la iniciativa United Sounds i una guia [ves.cat/a ZGU] amb els passos a seguir per poder-hi participar.

dimarts, 3 de gener del 2012

El PP suprimeix la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques i, a partir d’ara, els arxius dependran de la Direcció General de Belles Arts.

El nou govern del PP de Mariano Rajoy ha reduït dràsticament el pressupost dedicat a cultura per l’exercici 2012. De fet, la retallada ha estat de tal magnitud que s’ha eliminat el Ministeri de Cultura, les competències del qual han anat a parar a un nou Superministeri de Educació, Cultura i Esport.

Seguint amb aquesta reordenació, el BOE del passat 31 de desembre també ha suprimit la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques que, a partir d’ara, quedarà dividida en dos Direccions Generals noves. Les competències sobre el Llibre aniran a parar a la nova Direcció General de Política i Industries Culturals i del Llibre i les competències sobre Arxius i Biblioteques quedaran integrades en la nova Direcció General de Belles Arts i Bens Culturals i d’Arxius i Biblioteques de la qual dependrà, a partir d’ara, la Subdirecció General d’Arxius (El País 2 de gener de 2012)

Encara esta per veure quina influència tindrà aquesta reorganització en el món dels arxius espanyols. Pel que respecte a Catalunya ja hi ha hagut reaccions com la del portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes que ha declarat a La Vanguardia que el fet que el Centro Documental de la Memoria Històrica de Salamanca passi ara a dependre de Belles Arts no ha de comportar cap canvi i que igualment hi haurà un interlocutor encarregat del servei d’arxius històrics. Cruanyes també ha afirmat que, properament, es posaran en contacte amb el nou Ministre de Cultura, Educació i Esport, José Ignacio Wert, per valorar l’estat de la darrera remesa de documents que haurien d’haver arribat a l’ANC provinents de Salamanca i que va ser aturada en el darrer moment, davant el incipient canvi de govern. 

Veurem com continua tot això...