dimecres, 29 de desembre del 2010

Per fi una mica de seny,.

Segons una noticia difosa per l’agència EFE, el Tribunal Suprem ha avalat el trasllat de la documentació de la Generalitat de Catalunya que es troben a l’arxiu de Salamanca, i també ha rebutjat el recus presentat pel mateix ajuntament contra aquesta decisió.
La Sala del Contenciós Administratiu del TS ha confirmat la sentència de l’Audiència Nacional, que també va desestimar el recurs de l’Ajuntament, avalant la legitimitat del “Ministerio de Cultura” per la qual, el 8 de gener de 2006 va acordar la restitució a la Generalitat dels documents que es troben a l’Arxiu General de la Guerra Civil.
És doncs, una bona noticia per l’arxivística, ara que estem a punt d’acabar el 2010.

El Tribunal Suprem avala el retorn a Catalunya dels documents del Centro Documental de la Memoria Histórica



El Tribunal Suprem avala el retorn a Catalunya de nombrosos documents dipositats al Centro Documental de la Memoria Histórica, de Salamanca.

La sentència confirma la resolució de l'Audiència Nacional, la qual va desestimar el recurs presentant per l'Ajuntament de Salamanca contra la transferència a l'Arxiu Nacional de Catalunya de diversos fons de l'arxiu situat a Salamanca.

Un cop més s'avala la resolució per la qual el Govern d'Espanya restituïa a la Generalitat de Catalunya, altres administracions i particulars, diversos fons sostrets al finalitzar la Guerra Civil Espanyola.

Cal recordar que l'actualment denominat Centro Documental de la Memoria Histórica es va constituir a partir de fons requisats als seus productors o arxius per tal de depurar les responsabilitats polítiques.

Per a més informació podeu llegir altres posts d'aquest bloc.


Podeu consultar la notícia a La Vanguardia de l'edició d'avui.


(procedència de la imatge: http://www.araponent.cat)


I.A.B.

divendres, 24 de desembre del 2010

L'arxiu de Carme Balcells, un nou cas Centelles

Finalment, el Ministeri de Cultura ha adquirit per 3 milions d’euros l’arxiu de Carme Balcells, l’agent literària de la qual ja vaig parlar anteriorment. Més de 2.500 metres lineals de correspondència privada, esborranys, primeres edicions, fotografies i bibliografies completes d’autors essencials en llengua espanyola com Pablo Neruda, Vicente Aleixandre, Camilo José Cela, Mario Vargas Llosa o Gabriel García Márquez ja estan a l’Arxiu General de l’Administració a Alcalà d’Henares (Madrid). Un altre arxiu català que perd el nostre país.
Teresa Esquirol

dijous, 23 de desembre del 2010

L' Arxiu del genocidi


Encara que la noticia ja te uns quants dies, he volgut fer ressò al bloc perquè em va recordar la xerrada que ens va donar el Ramon Alberch i Fugueras. Tal i com ens va explicar, els documents (en qualsevol format) són imprescindibles per impartir justícia, perquè són evidència del horror, testimoni de la memòria i eviten que es repeteixi aquell terrible error amb la seva presència.

Per aquest últim motiu, Ruanda ha obert al públic l'arxiu Kigali Genocide Memorial amb el qual vol aconseguir que el genocidi del 1994 no torni a succeir en aquest país i a cap lloc del món.

En el fons de l'arxiu es pot trobar 1.500 gravacions audiovisuals i 20.000 documents inèdits de la massacra humana succeïda entre l'abril i el març de fa setze anys.

Podeu llegir la noticia aquí i visitar la web Kigali Memorial Centre aquí.

dimarts, 21 de desembre del 2010

El MNAC custodiarà les fotografies d'Oriol Maspons


Segons informa el diari Avui amb data d'avui la col•lecció particular de fotografies d'Oriol Maspons (Barcelona, 1928), formada per uns 1.500 positius, ingressarà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La Fundació Elsa Peretti, propietària d'aquest fons, signarà avui un conveni amb el museu del Palau Nacional segons el qual el MNAC custodiarà el patrimoni d'imatges de Maspons en règim de dipòsit. El contracte és per deu anys, renovables, i té com a contrapartida la difusió de l'obra de Maspons.
Per al MNAC, avui serà un gran dia. La incorporació del llegat de Maspons marcarà un abans i un després en el seu departament de fotografia, que lidera David Balsells. I no n'hi ha per menys. Es tracta de la col•lecció de fotografies en paper completa d'un creador capital en la història de la fotografia del segle XX, el pare d'imatges icòniques de las Hurdes, les barraques del Somorrostro o el moviment hippy d'Eivissa i la Gauche Divine barcelonina.
L'acord que es firmarà avui – el contracte és per deu anys, renovables, i té com a contrapatida la difusió de l’obra- arriba després que últimament s'hagi especulat molt sobre el possible destí de l'arxiu de negatius de Maspons. Una polèmica, encara oberta, molt relacionada amb la venda de l'arxiu Centelles al Ministeri de Cultura, de Madrid. Passi el que passi amb els negatius, de moment els positius ja és segur que es queden al MNAC.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Franscesc de Borja, virrei de Catalunya

La seu del Palau del Lloctinent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) acull fins a mitjans del mes de gener una exposició sobre Francesc de Borja.

Sota el títol, "Francesc de Borja, virrei de Catalunya (1539-1543)", l'exposició ressegueix la seva trajectòria vital a través del context històric, la seva activitat política, la gestió del Ducat de Gandia i el seu ingrés a la Companyia de Jesús. A través dels documents exposats provinents principalment del Fons dels Duques de Osuna de la Sección Nobleza de l'AHN, i del propi ACA, s'analitza la seva figura, amb una especial incidència en la seva acció com a lloctinent de Catalunya sota el regnat de Carles I.

Una bona oportunitat d'apropar-se a la vida de qui va esdevenir III General de la Companyia, canonitzat el 1671.

Trobareu tota la informació a la web de l'ACA.


I.A.B.


diumenge, 19 de desembre del 2010

El cercador Eureca! ja incorpora més de 290.000 documents digitals culturals

Amb només un any en marxa, el cercador d’Internet Eureca! (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya) ja ha incorporat més de 290.000 documents digitals disponibles en diferents suports (text, fotografia i vídeo).

Eureca! va ser creat a principis del 2010 pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Subdirecció General de Biblioteques, amb l’objectiu de facilitar la difusió del patrimoni digitalitzat de Catalunya.

El cercador permet localitzar i accedir, mitjançant una sola cerca, a documents digitalitzats penjats en els diferents servidors de les institucions catalanes o d’interès català, amb el que s’agilitza la tasca de recerca als diferents usuaris.

Eureca! segueix d’aprop el funcionament de la Biblioteca Digital Europeana, promoguda per la Comissió Europea (www.europeana.eu), i que per cert està disponible en català! En aquest sentit, indexa la informació dels documents disponibles en xarxa i es redirecciona el visitant fins al web que acull el document original d’interès.

A més, el cercador permet trobar qualsevol tipus de document digitalitzat (llibres, fotografies, cartells, mapes...), del qual s’hagin incorporat prèviament les dades bàsiques d’identificació (títol, autor, matèria...).

Actualment, ja hi són presents les referències de diverses col·leccions catalanes en línia d’interès cultural i científic, com ara:

- RACO (Revistes catalanes d’Accés Obert)

- Cartoteca Digital

- Memòria Digital de Catalunya

- Escena Digital

- Tesis Doctorals en Xarxa

- RECERCAT (Dipòsit de la Recerca a Catalunya)

- MDX (Materials Docents en xarxa)

- ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)

- Fons digital Aula Màrius Torres

- Hemeroteca digital Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona

- Calaix

- Memoro. Banc de la Memòria

- Biblioteca Digital Valenciana

En breu, també s’incorporà la informació dels registres de documents digitalitzats dels arxius, museus i materials audiovisuals catalans. Així s’espera que Eureca! es converteixi en el primer inventari del material digitalitzat i disponible a internet.

La notícia sencera la trobareu al següent enllaç:

http://www.comunicacio21.com/hemerotecatextecomplet.asp?id_texte=15110

Vegeu també el cercador Eureca! al web de la Generalitat de Catalunya, a:

http://gencat.eureca.cat:1701/primo_library/libweb/action/search.do?dscnt=1&dstmp=1292805706705&vid=EURECA&fromLogin=true

Una carta, símbol del començament de la nova legislatura


Divendres al matí em vaig assabentar que a l'acte de presa de possessió del President del Parlament de Catalunya, hi ha un document d'arxiu -una carta, concretament- que és una de les protagonistes de l'esmentat acte. Resulta que aquesta carta, que es guarda a la caixa forta del Parlament, la va escriure Francesc Farreras i Duran, el darrer president del Parlament a l'exili.

Fa 30 anys, Francesc Farreras va enviar la carta des de Mèxic per a donar el relleu a qui va ser el primer president del Parlament restaurat, Heribert Barrera. Com diu Isabel García a La Vanguardia del dia 17 de desembre de 2010, "testimoni silenciós de la història del poble català, la carta va tornar a sortir ahir de la caixa forta del Parlament per a simbolitzar el començament de la novena legislatura". Segons es pot llegir a la pàgina web del Parlament, "Desprès de cant d'"Els Segadors"[...] Ernest Benach, que ha exercit el càrrec durant les dues darreres legislatures li ha lliurat [a Núria de Gispert] la carta de l'últim president a l'exili, Francesc Farreres i Duran, com es fa sempre en el traspàs de poders entre els presidents. En aquesta carta, que va enviar des de Mèxic el 15 de març de 1980 al primer president del Parlament restablert, Farreras i Durant renunciava al càrrec, passava el relleu al nou president i donava suport a la Generalitat restablerta. Aquest document simbolitza el testimoni de totes les persones que des de l'exili van mantenir les institucions i que amb la recuperació de la democràcia van passar el testimoni als nous representants elegits.

El que no ens aclareix cap diari és perquè guarden la carta en una caixa forta i no a l'arxiu del Parlament.

Teresa Esquirol

dilluns, 13 de desembre del 2010

L'European Live Art Archive (ELAA): el primer arxiu de ‘performance' de l'Estat espanyol.-

Què tenen a veure els arxius amb l’art? Intentaré explicar-ho.
L’ELAA és un projecte d’abast europeu iniciat a la ciutat de Girona de mans de l’artista Esther Ferrer.
I què?. Doncs, el concepte de performance, una acció artística en directe que no distingeix entre el públic i l’artista dificulta –i molt– la possibilitat de documentar-la. Això, juntament amb el fet que es tracta d'un art viu i efímer, complica aquesta tasca arxivística. Per aquesta raó es troba a faltar documentació històrica de les obres que han realitzat nombrosos artistes durant les darreres dècades a Europa. És, precisament, per compensar aquest buit, que tres institucions vinculades a l'art, com són la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la Universitat de Girona, la Ruskin School of Drawing and Fine Art de la Universitat d'Oxford i la Glogauair de Berlín, s'han unit per tirar endavant un ambiciós projecte que, en paraules de la seva directora, Maria Josep Balsach, “pretén reunir, centralitzar, estudiar i permetre la recerca i l'estudi d'aquestes arts”. Això és, ni més ni menys, l'European Live Art Archive (ELAA), el primer arxiu de performance de l'Estat espanyol d'abast europeu, que ha començat les seves activitats a Girona.Tot aquest material s'anirà introduint a la pàgina web http://www.liveartarchive.eu/, que ja està activa. Un simposi internacional, trobades amb arxius privats i la col·laboració de festivals com el FEM també són altres elements essencials d'aquest projecte.Si voleu llegir la notícia completa, la trobareu a: http://www.girona.cat/sgdap/noticies07/arxivar_performance.pdf

dimecres, 8 de desembre del 2010

El control i la gestió dels arxius, entre les previsions estatutàries i la doctrina del tribunal constitucional

El proppassat 25 de novembre va tenir lloc la conferència-col·loqui: “El control i la gestió dels arxius, entre les previsions estatutàries i la doctrina del Tribunal Constitucional”. En Xavier Bernadí, Professor de Dret Administratiu (UPF) i Secretari de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, parlà sobre quin ha estat fins ara el repartiment competencial en matèria d'arxius, sobre les novetats introduïdes per l'Estatut de 2006, el tractament que n'ha fet el Tribunal Constitucional i, també, quines perspectives de futur es podrien tenir en compte.
Fruit de la sessió adjunto el material per a que es pugui comentar a classe, bé com a material de suport per a quan es parli sobre els sistemes arxivístics.

dimarts, 7 de desembre del 2010

XIII Congrés d’Arxivística de Catalunya

El proper Congrés d’Arxivística de Catalunya, que ja arriba a la seva tretzena edició, es durà a terme els dies 5, 6 i 7 de maig del 2011 al Nou Teatre Municipal de Lloret de Mar. Aquest certàmen se celebra cada dos anys des de 1987 i té com a objectiu reunir el col·lectiu d'arxivers catalans per posar en comú coneixements i experiències, així com obrir noves vies de debat i reflexió sobre la professió. La primera edició d’aquestes jornades va tenir lloc a Ribes de Freser el 1987, llavors amb el nom de Jornades d’Arxivística de Catalunya; i la darrera es va fer a Tarragona l’any 2009.

El passat 17 de novembre, l’Ajuntament de Lloret de Mar i l’Associació d’Arxivers de Catalunya van signar el conveni de col·laboració per a la celebració del certàmen del 2011, que s’espera que aplegui una gran part de professionals del món dels arxius i la gestió documental, com ja ha passat en les anteriors edicions.

Podeu consultar les conclusions del Congrés dels anys 2007 i 2009 al web de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, a:

http://208.79.233.16/~arxivers/index.php/serveis/formacio/congres-darxivistica.html

Cultura, a la caça de l'arxiu de Carme Balcells


Cultura, a la caça de l’arxiu Balcells. Un nou cas Centelles?

La primera agent literària d’autors en castellà, negocia amb el ministeri de cultura la venda de la seva colossal col•lecció de manuscrits,cartes, diaris inèdits i primeres edicions

Una part important de la història de la Literatura Iberoamericana de l'últim segle es troba en els 2.000 metres del fitxer de Carmen Balcells. L'agent posseeix els documents, manuscrits, cartes de negociacions i voluntats personals de premis Nobel com Mario Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, Pablo Neruda, Vicente Aleixandre o Camilo José Cela. Ara és seu, però ha mantingut intenses negociacions per vendre a l'Estat, segons fonts del Ministeri de Cultura

Carme Balcells ha decidit que part del seu patrimoni quedi en mans públiques, al servei d'investigadors i estudiosos, obert a qui vulgui consultar-lo. Hi va haver un intent previ per que els papers de Balcells quedessin a la Generalitat, però la iniciativa no va aixecar massa entusiasme per part de les autoritats catalanes, que el van deixar en res

Quan l'Estat arribi a un acord amb Balcells -acord que sembla pròxim- s'obriran alguns interrogants. Primer, el preu. "Serà molt rendible per a tots", asseguren en Cultura. Després el lloc. On quedarà dipositat? En principi, l'espai més evident és la Biblioteca Nacional. Però també podria representar el germen perfecte per al futur projecte de l'Arxiu de l'Autor, un gran complex on quedin diversos llegats d'escriptors, pensadors i intel.lectuals espanyols i iberoamericans.

Sembla, però, que ningú és planteja la gran pregunta; és lícit que l’Administració compri arxius privats? Sigui quin sigui el seu preu? Sembla que, a partir del cas Centelles, tots els arxius tenen preu.

Per a més informació, http://www.elpais.com/articulo/cultura/Cultura/caza/archivo/Balcells/elpepicul/20101207elpepicul_1/Tes

dissabte, 4 de desembre del 2010

El fons de l'excavació de la tomba de Tutankhamon, a Internet


El descobriment de la Tomba de Tutankhamon el 1922 és un dels grans esdeveniments de la història de l'arqueologia. Howar Carter aplicarà una metodologia de treball rigorosa per l'època: enregistrament fotogràfic previ a la remoció dels elements mobles de les tombes, i individualització de cada element.

L'extraordinari fons que va original el meticulós treball de Howar Carter es pot consultar ara a la web: http://www.griffith.ox.ac.uk/gri/4tut.html , on trobem diversos tipus de documents: les fitxes d'inventari, fotografies de Harry Burton, els quaderns d'excavació...

La noticia es pot consultar a El Pais

I.A.B.